Xiuxiuejant perquè els depredadors no ens sentin
Un estudi recent, dirigit per investigadors de la Universitat de Siracusa i publicat en la revista Biology Letters el mes d’octubre passat, suggereix que les mares de balena franca de l’Atlàntic Nord murmuren a les seves cries per a no atreure l’atenció dels seus depredadors. Però, abans d’entrar en més detall…
Què sabem sobre aquesta espècie?
El seu nom científic és (Eubalaena glacialis) on Eulabaena significa “balena veritable” i glacialis “del gel”. Habiten en aigües costaneres o pròximes a la plataforma continental i poden arribar als 17 metres de longitud (sent les femelles més llargues) i uns 90.000 quilos de pes [veure imatge 1]. No tenen aleta dorsal i presenten una esquena molt ampla. Les seves barbes consten entre 220 i 260 làmines a cada costat i poden assolir una longitud de fins a 2.7 metres. La zona del cap està, sovint, coberta de porcions rugoses de pell anomenades callositats. Aquestes presenten un color blanquinós o cremós a causa de la infecció massiva per ciàmids (coneguts també com els polls de les balenes) [veure imatge 2 i 3]. El seu buf és molt distintiu ja que té forma de V, tant si s’observa per davant com per darrere.
![]() ![]() ![]() | ![]() ![]() ![]() | ![]() ![]() ![]() |
Actualment, segons la UICN, aquesta espècie està catalogada “en perill crític d’extinció” i es troba seriosament amenaçada. Aquestes balenes van ser les primeres balenes de gran mida a ser caçades de forma regular amb finalitats purament comercials.



Durant els mesos d’hivern es concentren a les costes de Florida i Geòrgia, ja que és l’època de cria. Les femelles donen a llum a una única cria cada tres a cinc anys. Les cries en néixer poden mesurar entre 4 i 4.6 metres i tenir un pes de 910 quilos
Què han descobert en aquest estudi científic?
Els investigadors van col·locar 16 dispositius de registre de so en femelles i es van recollir un total de 754 enregistraments. Una vegada analitzat, van descobrir que les mares produïen un so molt suau, curt i ronc, únicament perceptible a una curta distància. En canvi, les balenes joves i prenyades en la mateixa àrea produïen un repertori de sons completament diferent [veure imatge 5].



Susan Parks, investigadora en la Universitat de Siracusa, explica “aquests sons es poden considerar gairebé com un xiuxiueig humà (…) permeten que la mare i la cria es mantinguin en contacte sense anunciar la seva presència a possibles depredadors en l’àrea”. Aquesta estratègia es coneix com cripsis, fenomen de camuflatge en el qual un organisme presenta adaptacions per a passar inadvertit als sentits d’altres animals. Els taurons blancs (Carcharodon carcharias) es poden veure de froma habitual en les zones de cria d’aquesta espècie de balena, i han estat documentats alimentant-se de balenes. També s’ha vist que les orques ataquen a les balenes franques i es veuen de manera freqüent en l’àrea de cria de balenes franques australs.
Aquest no és l’únic estudi que suggereix això. Dos estudis a Austràlia han mostrat l’evidència de cripsis acústica en mare i cria incloent la producció de so d’amplitud reduïda en les balenes geperudes (Megaptera novaeangliae) i so d’amplitud reduïda amb baixes taxes de crida en balenes franques australs (Eubalaena australis).