Fa unes setmanes, SUBMON va poder assistir a la segona Conferència de les Nacions Unides sobre els Oceans, que es va celebrar a Lisboa del 27 de juny a l’1 de juliol. L’acte va comptar amb més de 6500 participants, més de 20 caps d’Estat i Govern, experts, científics, joves, representants del sector privat i de la societat civil.

El tema de la Conferència, organitzada conjuntament pels Governs de Kenya i Portugal, va ser “ampliar l’acció sobre els oceans basada en la ciència i la innovació per a aconseguir l’Objectiu 14: balanç, aliances i solucions“.

La Conferència ha arribat en un moment crític en el qual, després de la pandèmia, el món està intensificant els seus esforços per a aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 amb solucions concretes, innovadores i amb base científica. A més, la Conferència es va col·locar en el segon any del Decenni de les Ciències Oceàniques per al Desenvolupament Sostenible, proclamat per les Nacions Unides de 2021 a 2030.

Els 5 dies de debats i panells d’alt nivell van reunir les parts interessades per a fer un balanç dels esforços multilaterals i dels reptes que s’aveïnen en la protecció de les mars del món.

Objectius, debats, declaracions i crides a l’acció

A l’inici de la Conferència, el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, va destacar que “no podem viure en un planeta sa sense un oceà sa”. Advertint sobre la “emergència oceànica” en la qual estem, va fer una crida a totes les parts interessades perquè inverteixin en economies oceàniques sostenibles per a l’alimentació, l’energia renovable i els mitjans de subsistència.

Guterres va fer èmfasi en els avanços realitzats a nivell internacional com a resposta a aquesta emergència oceànica. Va esmentar el nou tractat que s’està negociant per a fer front a la crisi mundial dels plàstics, el recentment conclòs acord de l’Organització Mundial del Comerç per a posar fi a les subvencions que encoratgen la pesca no sostenible i el creixent impuls d’un instrument jurídicament vinculant sobre la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica marina de les zones situades fora de la jurisdicció nacional.  D’altra banda, va assenyalar que l’Objectiu 14 de Desenvolupament Sostenible “conservar i utilitzar sosteniblement els oceans, les mars i els recursos marins” és, d’entre tots els objectius, és l’Objectiu que menor finançament rep. I això exigeix un canvi.

Temàtiques dels debats

Durant els dies de celebració de la Conferència es van alternar debats que incidien en diferents temes relacionats amb la conservació de l’oceà i el desenvolupament sostenible:

• Solucions per a abordar la contaminació marina
• Promoure i enfortir les economies oceàniques sostenibles, en particular per als petits Estats insulars en desenvolupament i els països menys avançats
• Mecanismes financers innovadors, que catalitzen la inversió del sector privat.
• Com detenir la pèrdua de biodiversitat marina i restaurar la salut dels oceans
• Cerca de solucions sobre com minimitzar i abordar l’acidificació, la desoxigenació i l’escalfament dels oceans
• Solucions perquè la pesca sigui sostenible i per a garantir l’accés de pesqueries de petita escala als recursos marins i als mercats
• Augmentar els coneixements científics i desenvolupar la capacitat de recerca i la transferència de tecnologia marina
• Millorar la conservació i l’ús sostenible dels oceans i els seus recursos mitjançant l’aplicació del dret internacional

La comunitat global de Cultura Oceànica va participar en la Conferència per a garantir que aquesta sigui considerada un element central de l’acció. Es van organitzar també debats i tallers per a ampliar l’acció global i reforçar la col·laboració, amb l’objectiu de compartir bones pràctiques entre els diferents actors.

Compromisos i conclusions

La Conferència va finalitzar amb l’adopció per part dels líders mundials de la Declaració Política “El nostre oceà, el nostre futur, la nostra responsabilitat”, orientada a l’acció per a salvar els oceans de les amenaces actuals i futures. En la declaració es va destacar la importància de garantir, a tot ésser humà i a les noves generacions, la possibilitat de tenir eines de Cultura Oceànica que facilitin la comprensió del paper fonamental de l’oceà en les nostres vides i de com es pot contribuir a preservar la seva salut.

Els líders mundials van reconèixer, en la declaració final de la Conferència, el “fracàs col·lectiu” del passat i van exigir una major ambició per a garantir que s’abordi el greu estat dels oceans. També van admetre, amb franquesa, estar “profundament alarmats per l’emergència global a la qual s’enfronta l’oceà”.

Més de 150 Estats membres es van comprometre voluntàriament, per a 2030, a conservar o preservar almenys el 30% dels oceans del món amb àrees marines protegides i altres mesures efectives de conservació. Colòmbia va anunciar haver aconseguit ja aquesta meta ambiciosa i va prometre declarar 9 milions d’hectàrees com a “zones no-take”.

Comentari de Tecla Maggioni / SUBMON

“Assistint als panells, esdeveniments i debats de la Conferència, el denominador comú era el sentit d’urgència cap a l’acció: a Lisboa es van declarar nombrosos compromisos, promeses i mesures per a una major i més eficaç protecció de l’oceà. La conferència ens ha deixat amb una “ona d’optimisme”, al saber que les nacions finalment s’han adonat de la gravetat de la situació i de l’emergència en la qual vivim, i estan preparades per a dirigir la seva atenció als esforços necessaris per a millorar la situació de l’oceà. 

Per una altra part, “la participació dels joves ha estat molt extensa i va ser una molt bona oportunitat de fer networking per a unir forces. La declaració de Lisboa ha definit un full de ruta pel futur, posant de manifest el treball que queda per fer per a aconseguir un bon estat de l’oceà. Tanmateix, empeny a una presa de consciència i responsabilitat per part de la societat a l’hora de valorar l’oceà i usar els seus recursos”.

• Per a més informació sobre la Conferència i per a llegir la Declaració “El nostre oceà, el nostre futur, la nostra responsabilitat”  llegeix aquí
• Per a més informació sobre el Deceni de les Ciències Oceàniques pel Desenvolupament Sostenible, llegeix aquí
• Si t’interessa conèixer les 4 línies bàsiques d’actuació de SUBMON per a millorar la relació entre la societat i l’oceà, promovent l’ús sostenible del medi marí  llegeix aquí.