En una decisió històrica, Espanya ha fet un pas important cap a la conservació de la seva rica biodiversitat marina en declarar set noves àrees marines protegides (AMP) en el marc de la xarxa Natura 2000.
La Xarxa Natura 2000 és una xarxa d’espais naturals d’Europa que promou la protecció d’espècies i hàbitats naturals i seminaturals permetent al mateix temps l’activitat humana. El seu objectiu és mantenir un bon estat de conservació dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari. Aquesta xarxa és també la xarxa de zones protegides més extensa del món.
Les noves zones declarades sumen una superfície de més de 9,3 milions d’hectàrees i representarien un augment del 8,7% de la superfície marina protegida espanyola. Aquestes zones contribuiran a l’objectiu de la Unió Europea de protegir almenys el 30% de les seves aigües d’aquí a 2030, tal com es recull en l’Estratègia de la UE sobre Biodiversitat. Aquesta mesura reflecteix un creixent reconeixement generalitzat de la importància de salvaguardar les mars i oceans, preservant alhora els inestimables beneficis que proporcionen.
La importància de les àrees marines protegides
Àrea marina protegida de l’espai de la Xarxa Natura 2000 de L’Albera, en el qual SUBMON té un acord de custòdia marina amb la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Llançà. / SUBMON.
Les àrees marines protegides són regions en les quals les activitats humanes estan regulades amb la finalitat de conservar i protegir el medi marí. Aquestes zones exerceixen un paper crucial per a mantenir la salut dels nostres mars i oceans i garantir el benestar tant dels ecosistemes marins com de les comunitats que depenen d’ells.
En primer lloc, actuen com a refugi essencial per a una àmplia varietat d’espècies marines, proporcionant-los un espai protegit per a alimentar-se, migrar i reproduir-se.
D’altra banda, des del punt de vista mediambiental, les AMP exerceixen un paper crucial en la mitigació del canvi climàtic. Els ecosistemes marins sans, com els esculls i les praderies marines, preservats en les AMP, contribueixen enormement a mitigar el canvi climàtic mitjançant el segrest de carboni.
En termes de gestió sostenible de la pesca, les AMP regulen les activitats pesqueres dins dels seus límits, garantint així la viabilitat a llarg termini de les poblacions de peixos. Aquest enfocament no beneficia només a les poblacions marines, sinó que també té un impacte positiu en les economies locals, en preservar la pesca com a recurs sostenible i assegurar la seguretat alimentària a nivell global.
A més, les àrees marines protegides també porten beneficis a les economies locals, ja que, ben gestionades, poden atreure l’ecoturisme, proporcionant oportunitats econòmiques a les comunitats locals. L’esnòrquel, el busseig i l’observació de la fauna són activitats populars que generen ingressos alhora que sensibilitzen sobre la conservació marina.
Les noves àrees protegides a Espanya
Tursiops truncatus. / SUBMON.
La proposta recull sis noves àrees LIC (Lloc d’Importància Comunitària), dues ZEPA (Zones d’Especial Protecció per a les Aus) acabades de declarar i l’ampliació de les ZEPA situades a les costes gallega i cantàbrica occidental per a formar una única nova zona ZEPA, que passa a denominar-se ‘Corredor migratori galaic-cantàbric occidental’.
Aquestes zones presenten hàbitats i espècies vulnerables incloses en la Directiva Hàbitat, com ara esculls, estructures submarines formades per fuites de gasos, bancs de sorra i coves marines submergides o parcialment submergides, així com el dofí mular comú (Tursiops truncatus) i la tortuga babaua (Caretta caretta). Pel que fa a les aus, les noves Zones Especials de Conservació (ZEC) protegiran més de 30 espècies, entre les quals s’inclouen les següents espècies marines: el gavot (Alca torda), la baldriga cendrosa atlàntica (Calonectris borealis), la gavina capnegra mediterrània (Ichthyaetus melanocephalus), el xatrac comú (Sterna hirundo), el xatrac menut comú (Sternula albifrons), el xatrac becllarg (Thalasseus sandvicensis), la baldriga cendrosa mediterrània (Calonectris diomedea), la gavina corsa (Larus audouinii) i la baldriga balear (Puffinus mauretanicus).
Un indici d’esperança
L’aprovació a Espanya d’aquestes noves zones marines protegides demostra la necessitat imperiosa de donar prioritat a la conservació del medi marí. Mentre celebrem aquest gran pas endavant, altres països han de seguir l’exemple i treballar en comú per a protegir l’oceà. Si reconeixem la interconnexió entre els ecosistemes marins i el benestar de la societat humana, podrem garantir un futur sostenible per al nostre planeta.
No obstant això, hem de romandre alerta i evitar que les noves àrees marines protegides es converteixin en «parcs de paper». Aquest terme es refereix a zones que, malgrat haver estat designades com a zones protegides sobre el paper, manquen d’una aplicació i gestió efectives que garanteixin autèntics esforços de conservació.
Per a protegir i conservar de manera efectiva el nostre oceà, és fonamental que aquestes zones no només s’estableixin, sinó que també es gestionin i respectin activament, aplicant estratègies integrals de conservació per a salvaguardar la biodiversitat, els ecosistemes i els valuosos recursos que alberguen.
Per a més informació:
