Durant la “2022 Sea Turtle Week” (Setmana de la Tortuga marina 2022) ens ha cridat l’atenció aquest article, escrit per la “NOAA Fisheries Alaska Regional Office”. Tortugues marines a Alaska! ¿No fa massa fred, tan al nord?

Sí, efectivament fa molt de fred a les aigües d’Alaska, fins i tot a la seva costa més meridional. Els registres de la temperatura de l’aigua a Anchorage mostren que l’oceà aconsegueix -1ºC a l’hivern. No obstant això, en els mesos d’estiu pot arribar als 14ºC.

Les tortugues marines són rèptils i, com a tals, no poden regular la seva temperatura corporal com els ocells o els mamífers. Depenen de la temperatura ambient, i per aquesta raó tendeixen a viure en aigües temperades o tropicals. En general, les tortugues marines no poden sobreviure a temperatures inferiors a  10°C, amb l’excepció de la increïble tortuga llaüt. Aquesta espècie no solament és la major de les tortugues marines i la millor adaptada al busseig, sinó que també és capaç de “regular” la seva temperatura corporal fins a un cert punt, quan ho necessita, mantenint-lo a més de 10ºC sobre la temperatura de la mar. Les tortugues llaüt s’han reportat nedant al voltant de masses de gel en latituds subàrtiques. Com ho fan?

Primer de tot, un cos gran permet mantenir una major temperatura corporal, fins i tot en repòs. Les tortugues marines grans tenen una gran capacitat d’emmagatzemar calor interna, cosa que significa que, una vegada han aconseguit escalfar el seu cos (estant un temps al sol o nedant enèrgicament, per exemple), poden mantenir-lo a bona temperatura més fàcilment.

Òbviament, l’activitat (nedar i bussejar) ajuda a augmentar la temperatura del cos. De fet, les tortugues verdes (l’altra espècie que més es veu a Alaska, al costat de la tortuga llaüt) són capaces d’incrementar significativament la seva temperatura en relació a la temperatura de l’aigua a través de la natació: durant l’activitat poden augmentar el seu metabolisme fins a 10 vegades sobre el seu metabolisme bàsic.

Però, a més, les tortugues llaüt compten amb una gruixuda capa de teixit adipós (6-7cm) amb greix marró, la qual cosa redueix encara més l’intercanvi de calor amb l’aigua. I, sobretot, són capaces d’ajustar el flux de la sang entre el cos i la pell i les aletes per a una millor regulació de la temperatura. Això els permet mantenir-se calents en aigües fredes, però també evita que se sobreescalfin quan neden en aigües tropicals.

Així que, si estàs planejant un viatge a Alaska o Terranova, ¿potser hauries d’afegir la tortuga marina a la llista d’espècies per veure?

Si t’interessa aquest tema i en vols saber més, et recomanem que donis un cop d’ull a

Wallace & Jones, 2008 “What makes marine turtles go: a review of metabolic rates and their consequences”, al Journal of Experimental Marine Biology and Ecology 356.