Fa uns dies se’m va ocórrer navegar per les diferents plataformes de vídeo en streaming a la recerca d’una pel·lícula de temàtica marina. Al final vaig localitzar una amb un títol i uns missatges que em van cridar l’atenció, “L’atac del tauró de dos caps”: un cos, dos caps i 6000 dents (Fig.1). Era dissabte a la tarda i plovia, així que em vaig animar.

La pel·lícula s’inicia directament amb una seqüència en què un tauró blanc de dos caps ataca a un grup de practicants de wakeboard o esquí nàutic sobre taula. Minuts després, un vaixell oceanogràfic s’avaria al colpejar un altre tauró. Amb això vaig tenir prou i vaig deixar de veure la pel·lícula. No obstant, em va sorgir el dubte: s’haurà trobat alguna vegada un tauró de dos caps?

La resposta és que sí i, a més, sembla que és un fet que cada cop es dona amb més freqüència.

A la presència de dos caps en el mon animal se li denomina tècnicament bicefàlia i fa esment a dos bessons fusionats un al costat de l’altre amb dos caps totalment separats i un únic cos.
En el cas dels taurons, sembla que tot va començar al setembre de l’any 2008, quan un pescador va enviar al National Geographic unes fotos d’un embrió de tintorera (Prionace glauca) amb dos caps (Fig. 2).

Posteriorment, l’any 2011, diversos científics van publicar un estudi sobre embrions de tintoreres bicèfales provinents de femelles capturades a Baixa Califòrnia, Mèxic. (Fig. 3).

En aquest estudi no s’explica la causa d’aquesta bicefàlia tot i que s’especula que pot ser deguda a infeccions parasitàries, tumors, alimentació deficient o anormalitats genètiques. No obstant això, si que es comenta que les deformitats dels taurons durant el seu desenvolupament acostumen a ser cefàliques i, en canvi, les anormalitats postnatals impliquen sobretot deformitats de la columna vertebral.

Més tard, l’any 2013, es va descriure per primera vegada la bicefàlia en el tauró camús (Carcharhinus leucas). A l’estudi, dut a terme per Wagner et al. (2003), s’indica que l’examen extern, la radiografia i la ressonància magnètica van revelar que es tractava d’un cas de bicefàlia en què l’esquelet axial i els òrgans interns s’han dividit en sistemes paral·lels abans de la cintura pectoral, donant lloc a dos caps ben desenvolupats (Fig. 4).

No va ser fins l’any 2016 que Sans-Coma, et al. van descriure un cas de bicefàlia en moixines atlàntiques (Galeus atlantincus). En aquest cas, l’exemplar bicèfal va ser detectat entre 797 embrions destinats a estudis cardiovasculars. Cada cap tenia dos ulls, un cervell, una notocorda i cinc apertures branquials a cada cantó del cap. Els dos caps estaven fusionats darrere de les brànquies. Cal destacar que, tot i tenir dos esòfags, dos estómacs i dos fetges, només tenia un intestí (Fig. 5).

Els autors d’aquest estudi van indicar que la causa més plausible de la bicefàlia pot ser un trastorn genètic.

Sembla que continuen apareixen taurons amb dos caps. No hi ha una explicació clara de quina és la causa de l’aparició d’aquest fenomen tan curiós. Es parla d’infeccions, agents químics, radiació o problemes metabòlics. La teoria més interessant és que la sobrepesca està disminuït la reserva genètica d’algunes espècies, la qual cosa portaria a l’endogàmia que causaria anormalitats genètiques que derivarien en aquesta bicefàlia.

Sigui quina sigui la causa, l’industria del cinema continua en la seva línia habitual d’amenitzar-nos les tardes de dissabte plujoses. Ara ja podem trobar noves histories protagonitzades per taurons de 3, 5 i 6 caps (Fig. 6).

On està el límit del número de caps d’un tauró? Sembla que per Hollywood aquesta pregunta no té resposta.