SUBMON
  • Element del menú
    • Qui som
      • Missió, visió i valors
      • Equip
      • Transparència
    • Què fem
      • Conservació i biodiversitat marina
      • Educació ambiental i tallers
      • Restauració, millora i mitigació de l’impacte en ecosistemes marins
      • Activitats sostenibles amb el medi marí
    • Col·labora
      • Participa en els nostres projectes
      • Empreses
    • Botiga
    • Notícies
    • Contacte
    • Element del menú
  • ca
    • ca
    • es
    • en
  • Facebook
  • Instagram
  • Twitter
  • ca
  • es
  • en
SUBMON
  • Qui som
    • Missió, visió i valors
    • Equip
    • Transparència
  • Què fem
    • Conservació i biodiversitat marina
    • Educació ambiental i tallers
    • Restauració, millora i mitigació de l’impacte en ecosistemes marins
    • Activitats sostenibles amb el medi marí
  • Col·labora
    • Participa en els nostres projectes
    • Empreses
  • Botiga
  • Notícies
  • Contacte
  • Element del menú
Educació i sensibilització

Solraig: El falcó pelegrí del mar

febrer 12, 2021
By Àlex Bartolí
0 Comentar
3477 Visites
Autor/a Àlex Bartolí

El solraig (Isurus oxyrhinchus) és un tauró pelàgic de la família dels làmnids. Se’l considera el tauró més ràpid del món i, possiblement, es trobi en el top 5 dels peixos més ràpids (només per darrere dels peixos vela) el que li ha valgut el sobrenom de “el falcó pelegrí del mar“. S’han registrat oficialment velocitats de 50 km/h, encara que existeixen algunes estimacions de solraigs adults que podrien haver arribat als 70 km/h.

Però, com és això possible en un medi aquàtic que ofereix tanta resistència?

La resposta a aquesta pregunta és senzilla. Disseny i potència. Els solraigs estan dissenyats evolutivament per a la velocitat. Un musell llarg i punxegut i un cos aerodinàmic els fan increïblement hidrodinàmics. A més, tenen una poderosa cua en forma de mitja lluna que els impulsa a través del aigua. La seva pell, com la de tots els taurons, està coberta amb milions de diminutes escates en forma de dents anomenades denticles dèrmics, que apunten cap enrere per reduir el fregament amb l’aigua, però en aquest cas, el disseny és portat a l’extrem. A les zones amb major flux d’aigua, per exemple a les vores de les aletes pectorals, els solraigs tenen també unes “escates flexibles” que quan s’incrementa el flux s’ericen ajudant a empènyer l’aigua sobre el cos de manera més eficient, com els alerons d’un cotxe de competició. Aquest disseny, els permet aconseguir altes velocitats i també realitzar salts d’uns 9 metres fora de l’aigua. A més, són també grans nedadors, recorrent distàncies de gairebé 60 km al dia.

Un exemplar de solraig (Isurus oxyrhinchus). Foto: Patrick Doll.

Una altra gran adaptació, que també presenten altres làmnids com el tauró blanc (Carcharodon carcharias), és el que es coneix com endotèrmia, és a dir, la capacitat de retenir la calor generada per l’activitat muscular i el metabolisme. Això els permet mantenir una temperatura corporal bastant superior a la temperatura de l’aigua (en algunes espècies fins a 20 º C). Això incrementa la seva potència muscular, facilita la digestió i els seus moviments poden ser més ràpids i explosius.

Tot i aquests avantatges evolutius, igual que molts altres taurons, les seves característiques biològiques els confereixen una alta sensibilitat a la sobrepesca. Els solraigs presenten una taxa de reproducció molt baixa i només tenen cries cada 3 anys. Les femelles maduren als 18 anys i només produeixen de 4 a 25 cries, després d’una gestació de 15 a 18 mesos.

Molt valorats per la seva carn i aletes són objectiu de les flotes pesqueres i també es capturen de forma incidental. La captura durant dècades, sense l’establiment de límits de pesca, ha portat a la població de l’Atlàntic nord a un nivell d’esgotament sense precedents que va fer saltar les alarmes en 2017, quan els científics van detectar greus nivells de sobrepesca i van recomanar la seva prohibició de captura. Els científics estimen que si ara mateix paréssim tota la captura, la població només tindria un 50% de probabilitats de recuperar-se a nivells saludables per a l’any 2045, i un 70% de probabilitats de recuperar-se per 2065.

Malgrat el crític de la situació i de la claredat i gravetat del consell científic, la UE, els Ministeris de Pesca de diversos països (Espanya entre ells), les organitzacions regionals de gestió pesquera (ORGP en endavant) com ICCAT, segueixen donant-li voltes i posant traves a la prohibició de seva retenció a l’Atlàntic nord (a la Mediterrània fa anys que la seva pesca està prohibida).

Per sort, el 2019, el solraig va entrar a l’apèndix II de CITES (Convenció sobre el comerç internacional d’espècies amenaçades de fauna i flora silvestres), el que implica que cal demostrar que les exportacions i els desembarcaments d’aquesta espècie provenen de pesqueres legals i sostenibles. Les últimes notícies suggereixen que des del Ministeri de Transició Ecològica, de qui depèn l’autoritat CITES a Espanya, no es donarà cap més certificat i que la quota de comercialització per 2021 serà 0. Moviments similars s’estan veient també en el govern de Portugal, que recentment també ha anunciat el mateix.

Totes dues coses llancen una mica d’esperança en el futur de les poblacions de solraig a l’Atlàntic nord, especialment perquè Espanya i Portugal són els països que més solraig capturen. Veurem si es manté la tendència i si finalment, també des Pesca, la UE i les ORGPS es decideix seguir el consell dels científics de prohibir la retenció a bord del solraig i així començar a construir el camí de la recuperació de les seves poblacions.

  • Email
  • Facebook
  • Pinterest
  • Twitter
  • Linkedin
  • Whatsapp

Entrada anterior
I tu… com vas de Mar?
Entrada següent
Iniciem el Projecte SCARS en aigües dels canyons submarins catalans i el Corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani

Articles relacionats

Del mar a la taula: el projecte europeu Sea2See i la traçabilitat del peix i marisc

Iniciem el projecte Sea2See, amb l’objectiu d’implementar un sistema de...

Cloenda final del projecte RESPONDER amb el curs avançat de centre de rescat de fauna petroliejada a Catalunya

Després d’un any i mig de feina, aquest mes d’octubre...

Deixa el teu comentari Cancel Reply

(will not be shared)

Subscriure’m al butlletí de notícies:

Categories

  • Conservació
  • Desenvolupament sostenible
  • Educació i sensibilització
  • Mitigació de l'impacte ambiental
  • Sense categoria

Publicacions populars

  • Què és la Xarxa Natura 2000?
  • Incorporació de nou personal
  • Iniciem el Projecte SCARS en aigües dels canyons submarins catalans i el Corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani
  • Les fanerògames marines: unes grans (des)conegudes
  • Crònica del 4rt taller de neteja de #PeixDeCustòdia
  • Facebook
  • Instagram
  • Twitter

Avís legal

© SUBMON
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència d'usuari. Configuració de les galetesACCEPTO
Política de privacitat

Privacy Overview

SUBMON complies fully with the current legislation for the protection of personal data, and the requirement for confidentiality for content management services.

SUBMON has adopted the necessary technical measures to ensure the required level of security, according to the nature and circumstances of the personal data being processed, in order to avoid its alteration, loss, unauthorised access or processing, as far as possible and according to the techniques employed.

Where personal data is required when filling in a form, the client or user will be informed of the recipient and purpose of the information, the identity and address of the individual or company responsible for the file and the right of the user to access, rectify, cancel or object to the processing of their data. Personal data will only be processed and/or released for the purpose expressed, and then only with the permission of the user or client.

In order to always keep our database up to date and to ensure that it does not contain errors, we request that our clients and users inform us as soon as possible of any modification or rectification to their personal data which may be necessary.

Some of the pages of the SUBMON site contain cookies, which are small data files generated in the computer of the user or client which enable the system to remember the language and site, as well as other characteristics and navigation preferences chosen by the user during their first visit. These cookies are not invasive, nor do they carry virus or personal data, and their only function is to personalise navigation according to the choices made previously by the user. If you wish, you can deactivate and/or eliminate cookies by following the instructions which appear in our Security Recommendations .
Necessary
Sempre activat
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Non-necessary
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
DESA I ACCEPTA
SearchPostsLoginCart
Dijous, 15, des.
Retirem 1360 kg de residus sobre praderies de posidònia i gram a la costa de Tarragona
Dimecres, 30, nov.
Del mar a la taula: el projecte europeu Sea2See i la traçabilitat del peix i marisc
Dijous, 24, nov.
UE Missió Oceà 2030: una eina per avaluar l’eficàcia de les Àrees Marines Protegides en sis passos
Dilluns, 14, nov.
CETAMED NORTE: censos visuals i acústics per a estudiar les poblacions de cetacis i tortugues del sector nord del Corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani
Dijous, 27, oct.
Cloenda final del projecte RESPONDER amb el curs avançat de centre de rescat de fauna petroliejada a Catalunya
Dijous, 6, oct.
Primers cursos avançats i simulacres a Catalunya de cerca i rescat de fauna marina petroliejada del projecte RESPONDER

Welcome back,