Més de 7000 kilòmetres recorreguts, més de 400 dofins mulars identificats a l’àrea del Cap de Creus i més de 50 pescadors involucrats són el resum de 4 anys de feina en el marc del projecte de Dofins de Tramuntana.
Dofins de Tramuntana
és un projecte iniciat per SUBMON al 2017 amb l’objectiu d’estudiar i promoure la conservació la població del dofí mular de les aigües del Nord de Catalunya. A l’estudi de camp sobre la pròpia espècie s’hi incorporen actuacions de mitigació sobre els seus problemes de conservació i donar a conèixer el patrimoni natural marí a la població.
Aquesta iniciativa pretén ajuntar realitats ambientals i socials esdevenint un vertebrador de territori, treballant conjuntament amb sectors d’interès com els pesquer i el turisme marí per aconseguir una coexistència sostenible amb aquests animals marins. L’àrea d’estudi de cetacis del Dofins de Tramuntana és una àrea marina al voltant del Cap de Creus amb límit geogràfic amb la frontera de França. Hi conflueixen varies figures de protecció, sent un dels llocs més emblemàtics de l’àmbit marí de Catalunya.
Metodologia
L’estudi de la població de dofí mular s’ha realitzat fent servir la tècnica de la foto-identificació. La foto-identificació es una tècnica no invasiva per a la marcació d’individus i el posterior comptatge. Cada cop que s’ha detectat un grup de dofins durant les sortides de camp s’han realitzat fotografies de les aletes dorsals per tal d’identificar els individus presents al grup. Entre altres coses, la identificació fotogràfica ens permet obtenir informació sobre el grau de residència dels grups de dofins presents a la zona, els patrons de moviment, l’ús i les preferències dels hàbitats, i ens pot donar una estima de la població.
A cada sortida es van registrar dades d’esforç i condicions marítimes, així com dades de tots els grans vertebrats localitzats. Per als grups de dofí mular observats, s’ha registrat tota la informació del grup, com comportament, presència de cries o si estaven interaccionant amb alguna embarcació de pesca. En total s’han recorregut més de 7000 km a tota la zona, tot i que l’esforç ha estat repartit de forma diferent, tal i com es pot observar a la següent imatge, sent major l’esforç a les zones més properes a costa.
Durant tots els anys d’estudi s’han pogut observar principalment dofins mulars i dofins llistats, tot i que també s’han observat altres espècies com rorqual comú, taurons i diferents tipus d’aus: gavians, xatracs, corbs marins, baldrigues balears i mediterrànies (Puffinus mauretanicus i Puffinus yelkouan), un elevat nombre de mascarells (Morus bassanus), i un fraret (Fratercula arctica).

Resultats
S’han realitzat un total de 75 albiraments de dofí mular i 27 albiraments de dofí llistat durant les campanyes realitzades a l’estiu (2017-2019) i la campanya realitzada a l’hivern (2020).

Mapa distribució dels albiraments de dofí mular (blau) i dofí llistat (verd) durant el període d’estudi

Figura 14 Fondària registrada per espècies; Dofí llistat i dofí mular. Barra central: mitjana fondària; Caixes: Interquartil; barres exteriors: total de dades excloent outlayers, punts: outlayers.

Mapa abundància per unitat d’esforç (animals/kilòmetre)
Se’ns va plantejar la qüestió de saber si, en el cas del dofí mular, els grups eren més grans en èpoques d’estiu o hivern, si tinguessin més o menys accés a l’aliment, un comportament d’agregació força comú quan hi ha més aliment i que ha estat descrit en altres bandes. En aquest sentit, es va dur a terme una campanya durant els mesos d’hivern i es va observar que la mida de grup no presentava diferències significatives. Això pot ser degut a que majoritàriament en aquesta zona els dofins s’alimenten en les xarxes i per tant l’accés a l’aliment no varia substancialment.
D’altre banda, cap destacar que en el 67% dels albiraments s’ha observat al menys una cria al grup, o més. Durant l’època càlida, el 71% del grups albirats tenien cries, mentre que en l’època més freda nomes el 45% dels albiraments es van fer en presencia de cries. Per tant, tot i que durant l’hivern la presencia de cries és menor, n’hi ha tot l’any. Aquesta dada ens dona dues pistes: la primera, que la zona és una zona de cria; la segona, dona suport a la hipòtesis de que els dofins tenen accés a l’aliment tot l’any, degut a la pesca d’arrossegament i per tant es poden permetre tenir cries tot l’any.
Finalment s’han pogut afegir 267 animals al catàleg de foto-identificació amb fotografies dels dos costats de les aletes. D’aquests, 130 animals van ser albirats en repetides ocasions, 88 es van recapturar una vegada, i 30 es van recapturar dues vegades. A més, 4 d’aquests individus han estat observats en varies ocasions i diferents anys. Tot i que moltes recaptures es donen en un mateix any, 38 animals han estat vistos en diversos anys des del 2017 al 2020.
Al llarg de tot el projecte, Dofins de Tramuntana ha comptat amb fons de:
Fundació La Caixa, LUSH Espanya, GALP Costa Brava, Programa Pleamar de la Fundación Biodiversidad, i la Generalitat de Catalunya.




