El projecte AHAB: cetacis de Busseig Profund i altres espècies en el sector nord del Corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani, amb el suport de la Fundación Biodiversidad, del Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, entra a la recta final.

El principal objectiu d’aquest estudi és obtenir dades que ajudin a conèixer millor les espècies de cetacis de busseig profund que es poden trobar als canyons submarins del nord de la demarcació marina llevantina-balear. Aquesta zona es troba al límit nord de l’Àrea Marina Protegida Corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani i limita amb l’espai Natura 2000 – LIC “ESZZ16001-Sistema de canyons submarins occidentals del Golf de Lleó. Entre d’altres, el projecte AHAB vol confirmar la zona com a àrea rellevant per a l’alimentació i per a la connectivitat d’aquests cetacis a la zona del corredor amb la població del nord-est de les Illes Balears. S’espera que la informació obtinguda permeti ajudar a dur a terme una gestió adequada d’aquests espais protegits i reforçar el valor de l’àrea “Corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani” com a àrea d’importància per a espècies de cetacis. Després de realitzar la campanya marítima durant els mesos de juny i juliol d’aquest any als canyons de Cap de Creus i Palamós, ara estem treballant en l’anàlisi de les dades obtingudes.

Amb aproximadament uns 700 quilòmetres recorreguts en esforç, i més de 140 deteccions acústiques i visuals de cetacis, en total s’han registrat 5 de les 8 espècies de cetacis que es poden observar al Mediterrani Occidental.

Un cop obtingudes les dades, ara és el moment d’analitzar-les. Entre altres anàlisis, estem treballant en la foto-identificació dels diferents individus observats de catxalots (Physeter macrocephalus), caps d’olla gris ((Grampus griseus), caps d’olla negre d’aleta llarga (Globicephala melas) i zífids de Cuvier (Ziphius cavirostris).

Foto-identifiació de cetacis

La majoria de les espècies de cetacis presenten marques naturals i/o antropogèniques, com cicatrius, així com patrons de pigmentació que permeten el reconeixement individual. La tècnica de la foto-identificació és una eina no invasiva per a l’estudi de cetacis que consisteix en fer fotografies de diferents parts del cos de l’animal, com l’aleta dorsal, l’aleta caudal o altres parts, per a analitzar la seva forma, pigmentació i la presència d’aquestes marques naturals o antropogèniques i així, poder identificar als diferents individus d’una mateixa espècie.

Gràcies a aquesta metodologia, podem obtenir informació, per exemple, sobre l’estructura social, l’ús de l’hàbitat, la demografia (tassa de supervivència, longevitat, etc.) i els patrons de moviment. També permet realitzar estimes d’abundància per a conèixer la mida de la població i la seva tendència.

Les fotografies a fer són diferents depenent de l’espècie a estudiar. En el cas dels dofins, caps d’olla i zífids, es fan fotografies tant perpendiculars (90º) a l’eix del cos com sogui possible, ja que l’objectiu és obtenir el costat del cos i l’aleta dorsal. La silueta, les marques i les diferents osques que es poden observar a les aletes dorsals dels individus d’aquestes espècies ens ajudaran a identificar als diferents animals.

Per a aquelles espècies que treuen l’aleta caudal o cua fora de l’aigua abans de submergir-se, com el catxalot, a més de les fotografies dels costats es faran també fotografies de la cua per a poder analitzar la forma, el perfil, les osques i altres característiques d’aquesta part del cos.

Un cop seleccionades les millors fotografies de cada individu, es crea un catàleg per a cada espècie amb tots els individus identificats, que s’utilitzarà posteriorment per a comparar amb altres animals de la mateixa espècie, observats en altres àrees o altres dates.

En aquest moment, hem arribat a foto-identificar al voltant d’una desena d’individus de catxalot a la zona d’estudi del projecte AHAB, i aviat començarem a comparar el nostre catàleg amb el catàleg de catxalots d’altres àrees del Mediterrani per a estudiar els moviments d’aquesta espècie a les nostres aigües.

Trobarem la mateixa aleta en una altra àrea? Aviat ho sabrem, i no podem esperar a descobrir-ho.