Fa uns dies es van començar a reportar a la costa catalana els primers albiraments de rorquals comuns d’enguany. El rorqual comú (Balaenoptera physalus, Linnaeus, 1758) és el segon animal més gran del món, després de la balena blava. És l’única espècie de Misticet o balena amb barbes que habita de forma comuna en aigües del Mediterrani i pot arribar a mesurar fins a 25 metres a la Mediterrània, tot i que la longitud mitjana quan és adult és d’uns 18-22.5 metres, amb un pes de 90 tones.

A la conca Mediterrània podem trobar individus de dues subpoblacions diferents, l’atlàntica nord-oriental i la mediterrània. La darrera, és una subpoblació resident que utilitza estratègies de moviment oportunistes dins del mar Mediterrani central i nord-occidental (Geijer et al. 2016). Mentre que els individus de la subpoblació atlàntica són visitants estacionals provinents del Nord-Est de l’oceà Atlàntic, els quals s’endinsen a la Mediterrània a través de l’estret de Gibraltar entre els mesos de novembre i abril i surten cap a l’Atlàntic entre maig i octubre (Gauffier et al., 2018).

El rorqual comú a les nostres aigües

Cada any, el rorqual comú visita les aigües del mar catalano-balear, entre la costa de Catalunya i les Illes Balears, principalment des del mes de març fins al juny. Les aigües catalanes presenten una alta productivitat a la primavera, afavorint la presència d’aliment per als rorquals comuns, la distribució dels quals està principalment relacionada amb la distribució d’aliment. El rorqual en aquesta àrea s’observa tant alimentant-se com migrant cap a altres àrees d’alimentació. Posteriorment a la tardor, es poden tornar a observar, tot i que en aquest cas de forma més ocasional, utilitzant l’àrea com a zona de pas.

La migració del rorqual

El rorqual comú és una espècie que realitza moviments estacionals.

Històricament, s’ha descrit que els misticets realitzen migracions latitudinals entre zones de gran productivitat a latituds més altes a l’estiu, on s’alimenten, i zones a latituds més baixes a l’hivern, on es reprodueixen (p.e. Kellogg 1929). Però a mesura que augmenta el coneixement sobre aquestes espècies, apareixen excepcions o dubtes sobre si aquesta teoria és massa simple per algunes d’elles.

És el cas del rorqual comú a la Mediterrània.

Les condicions meteorològiques i el clima temperat del Mar Mediterrani podrien haver proporcionat als rorquals comuns del Mediterrani un període d’alimentació més ampli que en altres oceans (Notarbartolo-di-Sciara et al. 2003). A la conca Mediterrània, s’han detectat àrees d’alimentació per a aquesta espècie durant tot l’any. Així, a l’estiu les aigües del mar de Ligúria i Golf de Lleó es converteixen en àrees d’agregació de rorquals, on s’alimenten principalment de petits invertebrats (krill i copèpodes).

Després dels mesos d’estiu, el nombre de rorquals presents en aigües del nord del Mediterrani comença a disminuir, i aquests es dispersen pel mar Mediterrani (Notarbartolo-diSciara et al. 2003, Panigada et al. 2017) per alimentar-se, reproduir-se i tenir cries. En el cas d’altres espècies de misticets, aquest moviment s’entendria com un desplaçament dels rorquals cap a àrees de reproducció, però per ara es desconeix l’existència d’àrees concretes de cria. A més, s’han donat observacions de cries durant tot l’any, per la qual cosa es creu que podrien utilitzar tota la conca Mediterrània per a la reproducció i cria (Notarbartolo-di-Sciara et al. 2003).

Pel que fa a la subpoblació atlàntica, es desconeix fins on s’endinsa, amb autors que creuen que els individus atlàntics, després d’entrar a la Mediterrània, es distribueixen a la regió occidental fins a la conca balear, mentre que d’altres creuen que podrien arribar fins a la conca Noroccidental (Giménez et al. 2013, 2014). Se sap que s’hi alimenten i es creu que part d’aquesta comunitat també podria criar a la conca Mediterrània (Castellote et al. (2012b), ja que s’han observat juvenils sortint de la Mediterrània entre maig i juliol (Gauffier et al., 2018).

Tot i que en els darrers anys s’ha ampliat el coneixement sobre aquesta espècie, encara queden moltes preguntes: com són l’ús i les àrees de distribució per part de cada subpoblació, la distribució a l’hivern, l’abast de les interaccions entre les balenes residents del Mediterrani i les atlàntiques, la importància de l’hàbitat mediterrani per les balenes provinents de l’Atlàntic, així com els moviments dels rorquals al Mediterrani (Notarbartolo et al., 2016).

Observar-los amb respecte

Durant els propers mesos, aquests animals estaran presents a les aigües catalanes, on s’alimentaran i seguiran el seu viatge cap a altres zones del Mediterrani.

És important recordar que, en cas de trobada amb qualsevol espècie de cetaci, cap embarcació pot acostar-se a més de 60 metres de l’animal o grup d’animals. Si es realitza un apropament per observar-los, aquest s’haurà de fer suaument en un angle de 30º, mai de cara, per darrere o perpendicular a la seva trajectòria i sempre sense tallar el pas dels animals. Durant la observació, cal mantenir una velocitat constant i un rumb paral·lel a la direcció dels animals, així com mantenir la distància. Si és possible, es recomana apagar els motors de les embarcacions per generar un menor impacte sobre l’animal. De la mateixa manera, cal un permís especial per poder sobrevolar els animals amb un dron. El Reial decret 1727/2007, de 21 de desembre, pel qual s’estableixen mesures de protecció dels cetacis, conté les normes de conducta de caràcter general que es s’han de seguir durant l’observació de cetacis.