Dins del grup dels cetacis amb dents (odontocets) el catxalot és el més gran, el depredador més gros que mai ha existit i té un únic predador natural… l’orca. Els grups de catxalots tenen tècniques per a evitar que les orques els ataquin, fan pinya al voltant de les cries o dels individus més febles i es defensen amb cops de cua. 

A mitjans del segle XIX els capitans van dirigir les seves naus cap al Pacífic Nord on van començar a caçar catxalots. A aquests grans cetacis, amb cervells grossos, molt ben adaptats al medi al que viuen i amb estructures socials complexes els va aparèixer gairebé del no res un nou depredador. Grans velers arribaven a la zona i desplegaven un exèrcit de petites embarcacions a rem que s’apropaven i els arponaven fins a matar-los. Després els acostaven al vaixell mare i els processaven, carn, ossos… i sobretot oli.

Els capitans d’aquests vaixells, a part de dirigir les naus cap a les zones més propicies per a trobar balenes de diferents espècies també tenien un control molt exhaustiu sobre l’activitat de navegació i captura diària que apuntaven en els seus quaderns de bitàcola. L’estudi de la informació recollida en aquests quaderns ara digitalitzats i accessibles,  esta demostrant ser una font d’informació molt valuosa per a que els investigadors entenguin millor com es va produir aquesta explotació comercial a gran escala  que va posar en perill força espècies de grans cetacis, però també està servint per descobrir moltes coses sobre la biologia i el comportament d’aquests animals… i ha servit també per respondre una de les grans preguntes… si aquest catxalots eren tan intel·ligents (tenen el cervell més gros del planeta) per què es quedaven com si res perquè els matessin? La resposta és senzilla: No ho feien.

A mitjans del mes de març de 2021 es va publicar un estudi on després d’analitzar 77749 operacions baleneres dels quaderns de bitàcola es va veure que l’eficàcia d’arponar catxalots un cop albirats  es va reduir un 58% en només 2,4 anys… que estava passant? . Els models que aplica l’estudi apunten a que els catxalots van aprendre d’aquest nou predador, la informació sobre el que els estava passant es compartida col·lectivament entre els grups de catxalots i els va permetre realitzar canvis vitals en el seu comportament evitant així l’acció del nou predador. Entre aquests canvis hi ha relats dels mateixos baleners que escriuen sobre mètodes defensius que els catxalots adoptaven: comunicar el perill dins del grup social, atacar tant vaixells com les barques de rems (Melville i el seu Ahab tenien raó) i també nedar en contra del vent dificultant l’arribada a la zona tant dels vaixells a vela com de les barques a rems… van aconseguir reduir l’acció d’aquests noves “orques” de dues potes en la mesura del que van poder… fins?… fins que va aparèixer el senyor Svend Foyn que el 1870 va inventar el canó arponer,  accessori letal muntat a les proes dels també nous vaixells de vapor… que maniobraven fins on i com volien… però això ja és un altra història.