La posidònia és una planta marina endèmica del mar Mediterrani. Pertany al grup de les fanerògames marines, que són plantes d’origen terrestre adaptades a viure al medi marí. A diferència de les algues, les fanerògames marines tenen arrels, tiges, fulles i produeixen flors i fruits.
La posidònia forma extenses praderies que contribueixen a mantenir la biodiversitat del Mediterrani i protegeixen la platja i el litoral de l’erosió. Aquesta planta marina crea importants zones de cria i refugi per a moltes espècies marines. Es calcula que més de 400 espècies vegetals i 1.000 animals habiten a les praderies de posidònia en algun moment del seu cicle vital. Les praderies, a més, funcionen com a embornals de carboni ajudant a mitigar els efectes del canvi climàtic gràcies a capturar i emmagatzemar grans quantitats de diòxid de carboni (CO₂) atmosfèric, són grans productores d’oxigen i filtradores de partícules en suspensió, afavorint que l’aigua es mantingui neta i transparent.
Aquest ecosistema únic està protegit per diverses normatives internacionals i nacionals, com la Directiva 92/43/CEE (Directiva Hàbitats) relativa a la conservació dels hàbitats naturals i la fauna i flora silvestre, així com el Reial Decret 139/2011, que inclou la posidònia al Llistat d’Espècies en Règim de Protecció Especial. Tot i la seva protecció, la posidònia afronta una sèrie de pressions i impactes relacionades directa o indirectament amb l’activitat humana, que han contribuït a la seva regressió al mar Mediterrani. Aquestes poden ser de tipus físic/mecànic (pressions directes sobre el fons), biològic (vinculades a l’aparició o proliferació d’alguna espècie) o ambiental (relacionades amb l’alteració de les condicions que requereix la planta pel seu desenvolupament).