RESILIA

La posidònia és una planta marina fonamental per a la biodiversitat del Mediterrani, que forma praderies submarines que serveixen d’hàbitat per a nombroses espècies i juguen un paper clau en múltiples processos ecològics. Aquest hàbitat únic està protegit per diverses normatives nacionals i internacionals. Tot i això, la posidònia afronta una sèrie de pressions i impactes derivats de l’acció humana que estan provocant la seva regressió. Una de les causes d’aquesta regressió és el fondeig d’embarcacions recreatives. Es tracta d’un impacte que s’ha vist agreujat en els darrers anys a causa de l’augment del turisme i els esports nàutics.

Per abordar aquesta problemàtica, la solució més comuna ha estat la implementació de camps de fondeig fix mitjançant sistemes d’ancoratge amb boies ancorades permanentment al fons marí, a través d’estructures com blocs de formigó. Tanmateix, no es tracta d’una solució definitiva, ja que aquestes instal·lacions no sempre es realitzen de manera correcta i, en algunes zones, es desconeix l’estat actual d’aquestes estructures i les pressions que exerceixen sobre hàbitats com la posidònia.

El projecte RESILIA aborda de manera integral l’impacte del fondeig recreatiu, centrant-se en la diagnosi de camps de boies de fondeig i boies d’abalisament, en la posterior restauració de les zones de posidònia afectades per aquestes instal·lacions temporals  i en promoure’n una gestió més sostenible.

Així mateix, també estudia l’estat ambiental d’aquest hàbitat, la seva biocenosi i identifica i monitoritza l’evolució de zones degradades amb presència de mata morta.

El projecte també fomenta la col·laboració ciutadana a través de la plataforma de ciència ciutadana MINKA, involucrant a voluntaris/es en la localització d’elements de fondeig abandonats, d’espècies d’algues invasores i de nacres. Així mateix, es busca fomentar la sensibilització i l’educació ambiental, involucrant la comunitat local en la conservació de la posidònia.

El projecte RESILIA es desenvolupa en tres espais naturals protegits de la costa nord catalana: el Massís de les Cadiretes, el Litoral del Baix Empordà i l’Albera. En total, el projecte actuarà potencialment en 3.258,26 hectàrees que inclouen els municipis de Tossa de Mar, Santa Cristina d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Palafrugell, Begur i Llançà. Aquests espais formen part de la Xarxa Natura 2000 a causa de la seva alta biodiversitat i valor ecològic.

La Xarxa Natura 2000 és una xarxa europea d’espais naturals que té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i hàbitats naturals i semi naturals amb l’activitat humana que s’hi desenvolupi, promovent el bon estat de conservació dels hàbitats i espècies d’interès comunitari. És, a més, la xarxa d’espais protegits més extensa del món.

La posidònia és una planta marina endèmica del mar Mediterrani. Pertany al grup de les fanerògames marines, que són plantes d’origen terrestre adaptades a viure al medi marí. A diferència de les algues, les fanerògames marines tenen arrels, tiges, fulles i produeixen flors i fruits.

La posidònia forma extenses praderies que contribueixen a mantenir la biodiversitat del Mediterrani i protegeixen la platja i el litoral de l’erosió. Aquesta planta marina crea importants zones de cria i refugi per a moltes espècies marines. Es calcula que més de 400 espècies vegetals i 1.000 animals habiten a les praderies de posidònia en algun moment del seu cicle vital. Les praderies, a més, funcionen com a embornals de carboni ajudant a mitigar els efectes del canvi climàtic gràcies a capturar i emmagatzemar grans quantitats de diòxid de carboni (CO₂) atmosfèric, són grans productores d’oxigen i filtradores de partícules en suspensió, afavorint que l’aigua es mantingui neta i transparent.

Aquest ecosistema únic està protegit per diverses normatives internacionals i nacionals, com la Directiva 92/43/CEE (Directiva Hàbitats) relativa a la conservació dels hàbitats naturals i la fauna i flora silvestre, així com el Reial Decret 139/2011, que inclou la posidònia al Llistat d’Espècies en Règim de Protecció Especial. Tot i la seva protecció, la posidònia afronta una sèrie de pressions i impactes relacionades directa o indirectament amb l’activitat humana, que han contribuït a la seva regressió al mar Mediterrani. Aquestes poden ser de tipus físic/mecànic (pressions directes sobre el fons), biològic (vinculades a l’aparició o proliferació d’alguna espècie) o ambiental (relacionades amb l’alteració de les condicions que requereix la planta pel seu desenvolupament).

Entre les pressions biològiques destaquen l’eutrofització i la pèrdua de qualitat de l’aigua, l’escalfament global,  la presència d’espècies invasores com la Caulerpa cylindracea o la Rugulopteryx okamurae, que afecten la salut de les praderies, alterant-ne l’entorn i dificultant la seva recuperació natural després de patir un impacte.

Pel que fa a les pressions físiques, la pesca il·legal d’arrossegament i les intervencions al litoral, com els dragatges i la construcció de ports, també poden impactar a aquest hàbitat. No obstant això, un impacte molt significatiu d’aquest tipus és el provocat pel fondeig d’embarcacions. Per una banda, l’ús d’àncores sobre posidònia provoca l’arrencament de feixos i la destrucció de les seves arrels i rizomes mentre que, per l’altra, els camps de boies de fondeig, que tenen l’objectiu de reduir l’impacte de l’ancoratge, també poden provocar importants impactes sobre les praderies si no estan correctament ubicats, instal·lats i dimensionats.

Bloc de formigó utilitzat per al fondeig d’embarcacions sobre praderies de posidònia.

1. Diagnosi de camps de boies i restauració de praderies de posidònia

Revisió dels camps de boies de fondeig i de les boies d’abalisament instal·lades a l’àmbit marí dels 3 espais Natura 2000, per tal de localitzar-hi sistemes i elements de fondeig (blocs de formigó, cadenes, etc.) i altres objectes de grans dimensions que estiguin impactant directament les praderies de posidònia, o es trobin en zones on potencialment es podria distribuir aquesta espècie. Un cop feta aquesta localització, es valora amb les administracions competents les actuacions a realitzar i, posteriorment, es procedeix a restaurar les praderies afectades gràcies a l’extracció d’aquells elements que s’hagin considerat. 

Bus professional retirant un bloc de formigó localitzat sobre una praderia de posidònia

Tècnic mesurant amb una cinta mètrica una de les parcel·les de mata morta després d’identificar-la amb boiarins temporals.

2. Avaluació de l’estat ambiental de la posidònia i estudi de la seva biocenosi

Estudi de l’estat ambiental de les praderies de posidònia, avaluant la seva densitat de feixos, percentatge de cobertura i grau d’enterrament dels rizomes. Pel que fa a l’estudi de la seva biocenosi, es fa un seguiment de la possible presència a les praderies d’espècies emblemàtiques com la nacra (Pinna nobilis) i d’espècies invasores com la Caulerpa cylindracea i la Rugulopteryx okamurae. Respecte a la nacra, també es fomenta el reclutament d’aquesta espècie, que es troba actualment en perill crític d’extinció, gràcies a la instal·lació de col·lectors de larves. Per últim, dins d’aquesta acció del projecte també es fa un seguiment de l’evolució de zones amb presència de mata morta de posidònia, gràcies a la creació de parcel·les control, per tal de poder avaluar la seva evolució en el temps.

3. Participació ciutadana

Es promou la participació de voluntaris i voluntàries en la localització, dins l’àmbit marí dels espais Natura 2000 implicats en el projecte, de: 1) elements de fondeig abandonats i altres residus de grans dimensions que impactin a les praderies de posidònia; 2) nacres; 3) algues invasores. 

Aquestes observacions es pengen a MINKA, una plataforma digital de ciència ciutadana que permet compartir observacions, principalment de biodiversitat. Per fer-ho, els usuaris i usuàries han de registrar-se a la plataforma MINKA i pujar les seves observacions mitjançant fotografies. Cada observació ha d’incloure la ubicació precisa d’on s’ha fet (coordenades o punt en el mapa), la data de l’observació (en el marc del projecte son vàlides observacions fetes entre l’1 de gener de 2025 i el 31 de desembre de 2027) i el nom de l’espècie o objecte documentat.

Per poder col·laborar en la iniciativa, es pot accedir directament a la secció del projecte a la plataforma MINKA mitjançant aquest enllaç. També es pot consultar la guia detallada d’ús de la plataforma aquí, per tal de resoldre dubtes o ampliar informació.

Infografia amb els passos per pujar observacions a MINKA i col·laborar amb el projecte RESILIA.
Descarrega-la aquí.

Pòster divulgatiu.
Descarrega’l aquí.

4. Formació a les administracions locals per promoure una gestió més sostenible dels camps de boies de fondeig

Elaboració de materials i realització de jornades de formació dirigides al personal tècnic i responsable dels ajuntaments dels municipis implicats, per tal de promoure la sostenibilitat en la instal·lació i explotació dels camps de boies de fondeig i les boies d’abalisament. L’objectiu d’aquesta acció és proporcionar eines que afavoreixin el compliment dels objectius ambientals establerts per les Estratègies Marines, garantint la protecció a llarg termini de les praderies de posidònia en aquests espais.

5. Sensibilització i educació ambiental

El projecte RESILIA inclou diverses accions de comunicació, sensibilització i educació ambiental, dirigides a conscienciar a la societat sobre la importància del medi marí, en general, i de la Posidonia oceanica, en particular. Algunes d’aquestes accions també es centren en donar a conèixer la importància dels espais marins que formen part de la xarxa Natura 2000.

Entre aquestes iniciatives, el projecte desenvolupa una infografia narrativa sobre bones pràctiques en l’ancoratge, realitza un concurs de fotografia submarina als tres espais Natura 2000 participants, visita diferents centres educatius dels set municipis participants per fer-hi una xerrada-taller i elabora un vídeo educatiu i una exposició itinerant.

El concurs de fotografia submarina del projecte RESILIA neix amb la voluntat de posar en valor i difondre la importància de l’hàbitat que conformen les praderies de Posidonia oceanica, essencial per a la biodiversitat marina i la salut dels ecosistemes costaners mediterranis. Al mateix temps, també vol remarcar la rellevància que tenen els espais Natura 2000 marins en la conservació del patrimoni natural i donar a conèixer els espais del Massís de les Cadiretes, el Litoral del Baix Empordà i l’Albera, donant visibilitat a la gran riquesa biològica que acullen.

Quan i on té lloc el concurs?

El concurs es divideix en tres edicions: una al 2025, centrada en l’espai del Massís de les Cadiretes, i dues al 2026, una al Litoral del Baix Empordà i l’altra a l’Albera marítima.

La data d’inici de cadascuna de les edicions del concurs és l’1 de gener, i la de finalització el 31 d’octubre.

Com participar?

Les persones interessades en participar al concurs han d’enviar les fotografies a la direcció de correu electrònic comunicacio@submon.org abans de la data de finalització de l’edició que correspongui. L’assumpte del correu ha d’indicar “RESILIA – Concurs fotografia” i cal incloure la següent informació:

• Títol de la fotografia.
• Nom complet de l’autor/a.
• Espai Natura 2000 on s’ha fet.
• Categoria a la que es presenta: 1) Paisatge submarí, 2) Biodiversitat posidònia o 3) Biodiversitat marina.