CETAMED NORTE: censos aeris i acústics de cetacis i tortugues en el sector nord del Corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani

 

El projecte CETAMED NORTE busca ampliar el coneixement sobre la distribució i l’abundància de les espècies de cetacis i tortugues marines, així com de les deixalles flotants, presents en l’àrea nord del Corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani.

El projecte CETAMED NORTE compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat  per la Unió Europea – NextGenerationEU. A més, va en la mateixa línia que els objectius del projecte LIFE INTEMARES, que coordina la Fundación Biodiversidad.

Equip treballant durant la campanya marítima. Foto: SUBMON / Dani San Roman.

El projecte

 

El Corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani és una Àrea Marina Protegida de 46.385 km² de superfície. Aquestes aigües presenten un gran valor ecològic i constitueixen un corredor de vital importància per a la supervivència dels cetacis en el Mediterrani Occidental. No obstant, actualment es disposa de poca informació sobre la distribució o abundància de les espècies presents en la secció nord d’aquesta Àrea Marina Protegida. 

Per poder treballar en la conservació d’aquests cetacis, tots ells protegits tant en l’àmbit nacional com en l’internacional a diferents nivells, és també essencial conèixer el grau d’impacte de les diferents amenaces de la zona. Actualment, se sap que el Mediterrani és un dels entorns més contaminats per residus plàstics i aquests representen una de les més grans amenaces per la vida marina. Però manquen estudis quantitatius de les deixalles flotants que permetin una correcta avaluació d’aquesta problemàtica.

Per aquest motiu, el projecte CETAMED NORTE neix amb la finalitat d’aportar dades actualitzades que ajudin a conèixer millor les espècies i les seves amenaces a la zona. El projecte consisteix en la realització de dues campanyes d’investigació, una aèria amb avioneta i una altra marítima amb embarcació, a la zona nord de l’Àrea Marina Protegida del Corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani, seguint la metodologia “Distance sampling”.

En els darrers anys, SUBMON ha dut a terme diferents projectes en zones incloses dins del Corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani. En concret, el projecte AHAB i el projecte SCARS, ambdós amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, van aportar dades sobre la distribució i abundància del catxalot i del dofí llistat, així com dades de distribució i d’abundància relativa a d’altres espècies de la zona, seguint la mateixa metodologia que s’utilitzarà en aquest projecte. 

Àrea d’estudi

 

L’àrea d’estudi del projecte CETAMED NORTE correspon a la zona del Corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani, que es troba entre les costes de Catalunya i les Illes Balears. S’han creat dues àrees d’estudi: una per a la campanya aèria (mitjançant avioneta), que abasta un total de 32.652 km², i una per a la campanya marítima (amb embarcació), limitada a aquelles zones del Corredor nord de més de 1.000 metres de profunditat i cobrint una àrea de 31.668 km².  

Aquestes aigües presenten un gran valor ecològic i constitueixen un corredor de vital importància per a la supervivència dels cetacis en el Mediterrani Occidental. És el cas, per exemple, del rorqual comú (Balaenoptera physalus), que utilitza la zona en el seu pas migratori cap a d’altres latituds durant els mesos de primavera. Tanmateix, és hàbitat i zona d’alimentació per a moltes espècies de cetacis, com el propi rorqual comú, el catxalot (Physeter macrocephalus), el dofí mular (Tursiops truncatus), el dofí llistat (Stenella coeruleoalba), el dofí comú (Delphinus delphis), el cap d’olla gris (Grampus griseus), el cap d’olla negre (Globicephala melas) i el zífid de Cuvier (Ziphius cavirostris). També per a d’altres espècies marines com la tortuga babaua (Caretta caretta) i diverses espècies d’aus marines.

Àrea nord del Corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani, que correspon amb l’àrea d’estudi de la campanya aèria del projecte CETAMED NORTE.
Transectos marítimos CETAMED
Transsectes marítims del projecte CETAMED NORTE.

Espècies presents en el Corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani. 

 Dofí llistat  (Stenella coeruleoalba)

És l’espècie més abundant en el mar Mediterrani. Pot arribar fins a 2,6 metres de llargària. L’espècie té un patró de coloració distintiu, la part ventral més clara i la dorsal gris fosca, es caracteritza pel complex de línies (llistes) que s’originen a l’ull i s’estenen, una fins a l’aleta, una altra des del costat del cos fins a la regió anal i per últim una que és més curta i que s’origina entre les altres dues. La seva distribució és diferent que la del dofí mular, donat que aquesta espècie es distribueix principalment a vessants continentals i en el mar obert.

La subpoblació mediterrània està classificada com a “Preocupació menor” a la Llista Vermella de la UICN.

delfin listado cetamed submon

Dofí mular (Tursiops truncatus)

És l’espècie de cetaci costaner més abundant en el mar Mediterrani. Pot arribar fins als 4 metres. La seva coloració varia de gris clar a gris fosc, amb una coloració més clara en el ventre. Donada la seva presència en aigües costaneres, els dofins mulars en el Mediterrani estan exposats a una àmplia varietat d’activitats humanes. La mortalitat incidental en els arts de pesca, l’exhauriment de les preses provocat per la sobrepesca, la degradació de l’hàbitat, el trànsit de barques, el soroll i els efectes sobre la salut causats per la contaminació són amenaces importants. La mida dels grups de dofins mulars varia des de pocs individus a desenes.

La subpoblació mediterrània està classificada com a “Preocupació menor” a la Llista Vermella de la UICN.

delfin mular cetamed submon

Dofí comú (Delphinus delphis

Dofí de mida mitjana (entre 1,5 i 2,5 metres), de color negre en el dors, groc en el lateral anterior i grisenc en el lateral posterior (creant un dibuix que recorda a un rellotge de sorra), amb l’aleta dorsal falciforme situada en una posició central del cos en ocasions amb taques grisenques laterals, que habita tant en aigües costaneres com oceàniques i amb mides de grup variables des de pocs individus fins a varis centenars.

La subpoblació Mediterrània està classificada com a “En Perill” a la Llista Vermella de la UICN.

Delfín común Natàlia Amigó SUBMON

Cap d’olla gris (Grampus griseus

El cap d’olla gris és una espècie d’odontocet de cos robust, caracteritzada per la seva coloració gris amb abundants marques de cicatrius (els individus més joves manquen de cicatrius, les adquireixen amb l’edat al interaccionar amb altres individus, preses i fons marí). Tenen un cap arrodonit i una aleta dorsal grossa, alta i punxeguda. Els individus de cap d’olla gris poden arribar a mesurar entre 2,8 i 4 metres de llargària.

És una espècie que prefereix les aigües profundes del talús continental, així com els canyons submarins, especialment en zones de topografia amb gran inclinació. Tot i que es considera un habitant regular en el Mediterrani, és una espècie de la que es coneix molt poc. Recentment, s’ha elevat el seu estat de conservació a “En Perill” per la UICN.

Calderón gris SUBMON cetamed

Cap d’olla negre (Globicephala melas

El cap d’olla negre d’aleta llarga és de mida gran (entre 4-6 metres), de color negre, excepte la part ventral on presenta una taca blanca extensa característica, presenta una aleta dorsal baixa i caiguda enrere, relativament grossa, situada en una posició central del cos. Aquesta espècie es troba preferentment en aigües del talús continental i amb mides de grup d’entre 5 i 100 individus.

En el Mediterrani es diferencien dues poblacions residents diferents: una a l’Estret de Gibraltar, considerada “En Perill Crític” i l’altra, que es troba principalment al Mar d’Alboran i en el Mediterrani occidental, considerada “En Perill”.

Calderón común SUBMON cetamed

Catxalot (Physeter macrocephalus

És el més gran dels odontocets, arribant fins als 16 metres de llargària. El catxalot és principalment gris/marró fosc i es diferencia pel seu cap extremadament gros, que ocupa fins a 1/3 part de la longitud total del seu cos. L’aleta dorsal amb forma triangular s’ha transformat en una petita gepa seguida d’una sèrie de protuberàncies. La pell del cos tendeix a estar arrugada darrera del cap i als costats. Aquesta espècie té un espiracle asimètric situat a la banda esquerra del cap prop de la punta, fent que la seva bufada surti inclinada 45º cap a l’esquerra, cosa que permet identificar l’espècie fàcilment a distancia. Una altra característica d’aquesta espècie és que al submergir-se treu la cua fora de l’aigua (part del cos que s’utilitza per a la seva foto-identificació). En el Mediterrani s’ha vist que prefereix aigües profundes properes al talús continental, i zones de canyons submarins. A la zona d’estudi es poden observar principalment individus solitaris o petites agregacions de 2 o 3 individus (mascles) o bé grups de femelles amb juvenils i cries.

L’espècie en el Mediterrani està classificada a la Llista Vermella de la UICN com a “En Perill”.

Cachalote SUBMON CETAMED

Zífid de Cuvier (Ziphius cavirostris

El zífid de Cuvier és l’única espècie de la família Ziphiidae trobada comunament en el Mediterrani. Es tracta d’un odontocet de mida grossa (entre 5 i 6,5 metres), el color del cos varia amb l’edat, de manera que els animals passen de tenir el cos de color marró fosc, marró-grisenc fins a animals amb un patró de coloració marró-groguenc. Els exemplars adults mascles presenten una gran quantitat de cicatrius en el cos i a mesura que envelleixen el cap va adquirint un color blanquinós. Té l’aleta dorsal triangular lleugerament falcada situada en el terç posterior del cos. Aquesta espècie es pot veure durant tot l’any, prefereix aigües profundes de canyons i illes submarines, i s’observen individus solitaris o en grup d’entre 2 i 4 individus.

La població del Mediterrani està classificada a la Llista Vermella de la UICN en estat “Vulnerable”.

Zifio de cuvier SUBMON cetamed

Rorqual comú (Balaenoptera physalus

És la segona espècie de balena més grossa del mon, arribant fins a 24 metres de llargària. Aquesta espècie té un cos elegant i aerodinàmic amb un cap en forma de V. Tenen una aleta dorsal alta “falcada”, ubicada aproximadament a l’últim terç del cos. El rorqual comú té un patró de coloració distintiu: la part posterior i els costats del cos són negres o gris terrós fosc, i la superfície ventral és blanca. La mandíbula inferior té un patró asimètric únic, és fosca a la banda esquerra i blanca a la banda dreta. La bufada del rorqual és vertical i pot arribar als 4-6 metres. Els rorquals comuns es poden veure a la costa catalana durant la seva migració a la primavera i els primers mesos d’estiu. La subpoblació mediterrània està formada per menys de 10.000 individus madurs, que està constantment en declivi. De fet, la subpoblació Mediterrània està classificada com a “En Perill” a la Llista Vermella de l UICN.

rorcual cetamed submon

Metodologia

 

Durant el projecte es realitzen transsectes lineals recorrent tota l’àrea d’estudi, tant en avioneta com en embarcació, seguint la metodologia Distance sampling

Distance sampling

Aquesta metodologia és el mètode estàndard per a estimar abundàncies de poblacions d’animals salvatges i s’implementa a l’àrea d’estudi mitjançant el disseny de transsectes lineals amb el software DISTANCE 6.0 (Thomas et al, 2003), de manera que s’aconsegueix la mateixa probabilitat de cobertura a tota l’àrea. L’estima de la densitat al llarg de tot el transsecte es calcula mitjançant una funció de detecció amb les distàncies perpendiculars dels grups d’animals observats, estimant així l’ample de banda efectiu a cada banda del transsecte. Una vegada s’obtenen aquests resultats, la densitat estimada s’extrapola a tota l’àrea d’estudi. 

Foto-identificació

La major part de les espècies de cetacis presenten característiques naturals i duradores que permeten el reconeixement de cada individu. Al fer fotografies d’aquestes característiques morfològiques – com la bora posterior de les aletes o les aletes dorsals, cua o les cicatrius del seu cos – es poden identificar individus específics. La foto-identificació proporciona informació crucial sobre la distribució de cetacis, l’ús de l’hàbitat, l’estimació de la població, l’estructura social, la presència estacional, els moviments i els patrons d’associació. 

D’aquesta manera, quan es realitzi un albirament de l’espècie objectiu de l’estudi, l’embarcació sortirà del transsecte (quan sigui possible) per aproximar-se a l’individu o individus i poder fer fotografies per analitzar-les posteriorment. 

CETAMED NORTE_foto id
Treball de foto-identificació durant el projecte CETAMED NORTE.
Registre de dades durant la campanya marítima. Foto: SUBMON. 
Modelo de avioneta con la que se realiza la campaña aérea. Imagen: SUBMON.
Model d’avioneta amb la que es realitzarà la campanya aèria. Imatge: SUBMON.

Campanya aèria

La campanya aèria permet mostrejar les espècies de cetacis i tortugues marines, així com recollir dades de deixalles flotants d’origen antropogènic per veure quin grau d’amenaça suposen aquests residus per a la fauna que habita o migra a través d’aquesta zona protegida. Aquesta campanya permet cobrir una àmplia àrea d’estudi en un breu període de temps, recorrent fins a 3.800 km. 

Per a aquesta campanya, que va tenir lloc del 24 d’abril al 14 de maig de 2023, s’utilitza una avioneta bimotor, amb finestretes d’observació (bubble-window). Es recorren els transsectes dissenyats registrant les dades meteorològiques i marítimes, així com tota la informació necessària sobre cada albirament d’animal i deixalla marina. Per al registre de dades s’utilitza el software SAMMOA. 

Campanya marítima

La campanya marítima complementa els transsectes aeris, recorrent fins a 2.500 km. mitjançant la realització de transsectes acústics utilitzant un hidròfon d’arrossegament. Això permetrà detectar espècies de cetacis de busseig profund, que són més difícils de detectar en els censis aeris a causa de les seves llargues immersions. 

Aquesta campanya, que va tenir lloc del 15 de maig al 22 de juny de 2023, es dur a terme des d’un catamarà de 15 metres d’eslora equipat amb cofa d’albirament. Com s’ha fet durant la campanya aèria, també es recorren els transsectes dissenyats registrant les dades meteorològiques i marítimes, així com tota la informació necessària sobre cada albirament i detecció acústica.  

Durant l’esforç visual, dos observadors -d’un equip de set- exploren els 180º enfront de l’embarcació mentre es navega, mantenint una velocitat mitjana de creuer del voltant de 6 nusos. Aquests dos observadors estan situats un en una cofa elevada, a 7,5 metres sobre el nivell del mar, i l’altre a peu  de coberta, a 1,5 metres , i aniran equipats amb binoculars reticulats de 7×50.

L’esforç acústic consisteix en utilitzar un hidròfon d’arrossegament amb tres elements ceràmics de 150 metres de cable. La cadena de registre s’efectua mitjançant un convertidor de senyal analògica a digital, així com un ordinador, que amb el software PAMGUARD permet la visualització del so i la seva interpretació per part d’un observador especialitzat. Una vegada els clics són detectats, el software estima un possible angle de localització de l’individu o individus. 

A més a més, quan es realitza un albirament s’abandona el transsecte per a apropar-se als animals i fer fotografies per a la seva foto-identificació. 

Catamarán con el que se realiza la campaña marítima. Imagen: Montagu.
Catamarà amb el que es durà a terme la campanya marítima. Imatge: Montagu.

Conferència Anual de la ECS 2024

L’equip de SUBMON presenta alguns dels resultats obtinguts durant el projecte CETAMED NORD durant la conferència anual de la European Cetacean Society a Catània.

Pots consultar aquí els pòsters que presentem:

Equip investigador

projecte AHAB

Carla A. Chicote

Responsable del projecte CETAMED. Enginyera, màster en Gestió d’Ecosistemes Marins, màster en Oceanografia i Postgrau en SIG (Sistema d’Informació Geogràfica). És cap de Projectes a SUBMON, porta més de 15 anys treballant en el camp de la investigació i conservació de cetacis i és especialista en bioacústica. 

Natàlia Amigó SUBMON

Natàlia Amigó

Tècnica del projecte CETAMED. Llicenciada en biologia i màster en Enginyeria Ambiental. Tècnica de projectes a SUBMON en projectes relacionats amb l’estudi i conservació de les poblacions de cetacis. Durant els últims 10 anys ha treballat en l’estudi i conservació dels cetacis a Catalunya. 

Dani San Roman SUBMON

Dani San Roman

Tècnic del projecte CETAMED. Graduat en Ciències del Mar i màster en Biologia Marina. Tècnic de l’àrea de projectes a SUBMON treballant en l’estudi i conservació dels cetacis des del 2020.

.

Lluis Cardona

Lluís Cardona

Professor agregat del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. La seva investigació se centra en la biologia, ecologia i gestió de la megafauna marina, un grup de diverses espècies caracteritzades per una longevitat elevada, maduració sexual tardana i baixa fecunditat. 

Manel Gazo

Manel Gazo

Professor lector del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. Doctor en Ciències Biològiques; màster en Aqüicultura Marina i màster en Direcció i Gestió d’Organitzacions No Governamentals per ESADE. La major part de la seva feina se centra en la biologia, l’ecologia i la conservació i gestió d’espècies i poblacions de megafauna marina, en especial mamífers marins i elasmobranquis. 

Jaume Pujalt

Jaume Pujalt

Armador i patró de l’embarcació Montagu. En Jaume té una gran experiència en projectes d’estudi de cetacis utilitzant la metodologia Distance Sampling. Ha treballat en els projectes AHAB i SCARS duts a terme per SUBMON. 

Adrià Bernaus

Adrià Bernaus 

Segon patró de l’embarcació Montagu.

Sara Fernández SUBMON

Sara Fernández

Graduada en Publicitat i Relacions Públiques i Postgraduada en Disseny Gràfic. Responsable de l’àrea de Comunicació de SUBMON.

Cristiana Scanu SUBMON

Cristiana Scanu

Social Media Manager i Llicenciada en Estudis Internacionals. Col·labora en l’àrea de Comunicació de SUBMON com a consultora Social Media y Community Manager.