BlueLab

El projecte BlueLab es basa en un acord de custòdia marina, un concepte relativament poc explorat en les àrees protegides d’Europa i a la Xarxa Natura 2000 marina. L’any 2021, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Llançà i SUBMON van signar l’acord, que incloïa la zona marina de la Xarxa Natura 2000 ES5120014- L’Albera, situada a les platges de Canyelles i el Rastell, al municipi de Llançà. L’objectiu d’aquesta col·laboració és conservar i promoure la biodiversitat marina d’aquesta zona i sensibilitzar a la comunitat local sobre la seva protecció.

La custòdia marina és una estratègia de conservació i protecció dirigida a fomentar la responsabilitat entre les organitzacions competents i els usuaris del medi marí per a la seva preservació i la utilització sostenible dels recursos. Aquest acord legal, aplicat a l’espai marí de L’Albera, regula totes les iniciatives de protecció, conservació, restauració i conscienciació dutes a terme per SUBMON en aquesta zona, complementant els esforços de les autoritats en la gestió de la zona protegida.

Des de l’inici de l’acord de custòdia marina, SUBMON ha dirigit els seus esforços a avaluar l’estat de conservació ambiental de la zona, la qual cosa ha portat a la identificació de diversos impactes antropogènics. Alguns d’aquests impactes són l’empobriment de la qualitat de l’aigua, l’escalfament global o l’impacte mecànic sobre el fons marí, causat principalment pel fondeig i l’amarratge d’embarcacions. Com a resultat, s’han posat en marxa una sèrie d’accions específiques a la zona per a fer front a aquests impactes.

L’estudi de l’estat mediambiental de la zona va començar quan es va signar l’acord. Durant aquesta avaluació inicial, examinem la densitat i la cobertura dels feixos de Posidonia oceanica i cartografiem 30.000 m² de praderies d’aquesta espècie.

Com a resultat d’aquesta avaluació inicial, es van identificar diversos impactes antropogènics. En molts casos, aquests es devien al desconeixement de l’àrea protegida per part dels visitants i a la falta de vigilància i control de les activitats humanes a la zona.

Una de les amenaces identificades va ser el fondeig no regulat d’embarcacions recreatives. Les àncores, cadenes i blocs de formigó col·locats sense permís pels usuaris creen un impacte mecànic en les praderies, provocant la degradació de l’hàbitat. En aquest context, es va procedir a localitzar i extreure els blocs de formigó que estaven impactant les praderies. Es van retirar un total de 16 objectes, amb un pes total de 1,72 tones de residus. Amb la finalitat de conscienciar sobre aquest problema, també vam organitzar jornades educatives dirigides a la població local, les organitzacions i les empreses turístiques de la zona.

Tècnic de SUBMON preparant-se pel càlcul de la densitat de feixos a la zona.

Les praderies de posidònia exerceixen un paper ecològic clau com a hàbitat fonamental per a moltes espècies vegetals i animals. Són decisives en molts processos, com mitigar els efectes del canvi climàtic, capturar i fixar el diòxid de carboni i protegir la costa de l’impacte de temporals. Per aquests motius, és una espècie protegida a escala europea, nacional i regional.

Des de SUBMON, inicialment vam dur a terme una avaluació exhaustiva de les praderies de posidònia, que va comportar la posada en marxa d’un projecte pilot destinat a replantar feixos d’aquesta espècie recuperats després de ser arrencats per temporals. L’objectiu era avaluar una metodologia no destructiva per a restaurar les zones degradades de praderies de posidònia. A diferència dels mètodes convencionals, que consisteixen a utilitzar esqueixos de praderies sanes, en aquest estudi pilot es van utilitzar feixos recuperats que havien estat arrencats de manera natural per temporals. Fins a la data, s’han replantat amb èxit 243 feixos de posidònia, seleccionant els exemplars més viables i utilitzant canyes de bambú biodegradables per a fixar-los al substrat. Quatre mesos després de replantar els primers feixos, els resultats parcials van mostrar una taxa de supervivència del 74,8%.

Cal assenyalar que la replantació dels feixos de posidònia és una tasca delicada, pel fet que aquesta espècie és molt sensible a qualsevol pertorbació. De fet, estudis anteriors han mostrat una baixa taxa de supervivència dels feixos al cap de tres anys, fet que subratlla la necessitat de continuar investigant diverses metodologies i de realitzar un seguiment a llarg termini dels feixos replantats. En vista d’això, aquest projecte pilot té tres objectius clars: en primer lloc, evitar l’impacte en praderies sanes, centrant-se únicament en la replantació de feixos que no podrien prosperar de manera independent; en segon lloc, realitzar un seguiment mediambiental sostingut dels feixos replantats dins de la zona de custòdia; i en tercer lloc, implicar la comunitat en el projecte. Aquesta implicació va més enllà de la recuperació dels feixos, ja que utilitza el context del projecte per a educar i conscienciar sobre el paper vital de les praderies de posidònia.

En aquesta àrea de custòdia, els nostres esforços s’han estès més enllà de la mera replantació dels feixos de posidònia. Com a part de la xarxa panmediterrànea de col·lectors larvaris, al 2021, 2022 i 2023 vam instal·lar col·lectors de larves de nacra (Pinna nobilis). Aquest extraordinari mol·lusc bivalve, endèmic del Mar Mediterrani, creix en praderies marines, especialment en les dominades per posidònia. Amb alguns exemplars que aconsegueixen més d’un metre de longitud, s’erigeix com una figura simbòlica al Mediterrani. Des de finals de l’any 2016, s’ha observat un notable declivi en la població de nacres al llarg de la costa espanyola, atribuït principalment a un paràsit recentment identificat, Haplosporidium pinnae. Aquest paràsit ha provocat una sorprenent taxa de mortalitat del 99% entre els individus de la costa mediterrània espanyola i, posteriorment, s’ha estès a altres regions.

En la nostra obstinació per salvaguardar aquesta espècie vital, hem posat en marxa una sèrie de mesures estratègiques a l’àrea de custòdia. Aquestes inclouen la col·locació dels col·lectors, seguiments regulars per a revisar el seu estat i neteges periòdiques per a garantir la seva eficàcia continuada. Finalment, com a últim pas, hem realitzat una avaluació exhaustiva per a valorar el reclutament potencial de larves de nacra.

Instal·lació dels col·lectors de larves de nacra.

BlueLab és un projecte innovador que posa en valor el compromís local, demostrant la creixent importància de les comunitats en la restauració i conservació d’hàbitats i espècies protegides. Des del seu inici, el projecte BlueLab ha aconseguit implicar activament a la comunitat de Llançà i a les entitats locals, promovent així una millor apreciació de l’àrea marina protegida. Un excel·lent exemple d’aquest compromís comunitari es va produir durant la campanya de replantació de les praderies de posidònia, on els ciutadans i ciutadanes locals van participar activament en la recollida de feixos, mentre que altres entitats locals també van oferir el seu valuós suport.

BlueLab també ha aconseguit resultats notables a través d’iniciatives de ciència ciutadana i impulsades per la comunitat. Un gran exemple va ser la posada en marxa d’un taller de co-creació amb la comunitat local, destinat a dissenyar un projecte de ciència ciutadana per a monitorar la biodiversitat marina de la zona. Gràcies a la col·laboració amb EmpordaiNAT, es va crear una capa d’observació en l’aplicació iNATURALIST, amb un registre de més de 4.372 espècies observades per més de 77 usuaris.

A més, el programa “Sentinelles de L’Albera” ha aconseguit el suport de 50 persones que s’han compromès activament a protegir l’espai i fomentar la conscienciació mediambiental entre la comunitat. Així mateix, en el Dia Mundial dels Oceans, vam organitzar un acte anomenat “Llançà’t per la conservació” per tal d’augmentar la conscienciació sobre l’espai de la Xarxa Natura 2000 de L’Albera i la seva diversa vida marina. El nostre objectiu era animar als ciutadans i ciutadanes a salvaguardar aquesta meravella natural i admirar de prop la seva excepcional bellesa.

Els esforços de conscienciació per a promoure un ús respectuós de la zona i donar a conèixer el seu estatus de zona protegida han tingut un gran èxit. Gairebé dos anys després de l’inici de l’acord de custòdia, s’ha produït un notable canvi positiu en la forma en què la comunitat local valora la zona marina protegida. Tant les autoritats locals com la ciutadania s’han implicat més en la seva conservació. En essència, el projecte BlueLab és un excepcional exemple de com la participació ciutadana pot contribuir significativament a la recuperació, restauració i preservació de les zones marines protegides.