Al 2002 el Ministeri de Medi Ambient va realitzar un estudi a nivell del Mediterrani espanyol per a designar àrees d’importància per a cetacis. El “Proyecto Mediterráneo” va proposar llavors una àrea d’uns 45.000 km² per a la inclusió a la Llista de Zones Especialment Protegides d’Importància per al Mediterrani (Llista ZEPIM), en el marc del Conveni de Barcelona, el corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani, que no va ser declarada Àrea Marina protegida fins al 2018.

Al 2010, en el marc del projecte LIFE+INDEMARES “Inventari i designació de la Xarxa Natura 2000 en àrees marines de l’Estat Espanyol”, SUBMON va realitzar un inventari i caracterització de cetacis en algunes de les zones proposades. Una d’aquestes zones va ser el Canyó de Creus, que pertany al LIC ESZZ16001 Sistema de canyons submarins occidentals del Golf de Lleó. En aquell moment van ser pocs dies els que van brindar l’oportunitat de prendre dades, però alguns albiraments de catxalots solitaris associats a un patró acústic d’alimentació en una mateixa zona van deixar una porta oberta a futures investigacions.

Deu anys han passat des de llavors i aquest 2020, amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico, s’ha pogut realitzar el projecte AHAB que, tot i partint d’una curiositat passada, ha intentat anar una mica més enllà, plantejant la hipòtesi de que la zona nord de l’àrea marina protegida del Corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani pugui ser un hàbitat potencial per a bussejadors profunds. Per a aconseguir-ho, s’han establert dos blocs que s’han prospectat durant un mes en busca d’aquests bussejadors.

Objectius

Dos eren els objectius del projecte AHAB per a determinar la potencialitat de l’hàbitat. El primer, poder tenir una estima d’abundància d’aquests animals i veure de quina forma estarien utilitzant l’hàbitat. El segon, poder establir relacions amb altres llocs dins el corredor o en zones contigües i poder veure si existeix algun tipus de moviment entre zones i puguin usar l’àrea com a lloc de pas. 

Com ho hem fet?

El mètode estàndard utilitzat per a estimar abundàncies de poblacions d’animals salvatges és el mostreig a distància. Aquest mètode s’implementa a l’àrea d’estudi a través del disseny de transsectes lineals aleatoris, amb un software específic, de forma que s’aconsegueix la mateixa probabilitat de cobertura a tota l’àrea. L’estimació de densitat al llarg del transsecte es calcula mitjançant una funció de detecció amb les distàncies perpendiculars dels grups d’animals observats, estimant així l’ample de banda efectiu a cada costat del transsecte. Un cop s’obtenen aquests resultats, la densitat estimada s’extrapola a tota l’àrea d’estudi.

Amb l’objectiu d’aplicar aquest mètode d’estudi per a les diferents àrees, s’han dissenyat una sèrie de transsectes a l’atzar, en zig zag, que s’ha repetit diverses vegades, amb la finalitat d’obtenir un mostreig recomanable per a una estimació fiable. Durant els transsectes s’ha realitzat un cens visual i un acústic, utilitzant un hidròfon de dos canals que s’arrossegava uns 150 metres darrere de l’embarcació.

Per a això s’ha necessitat una embarcació, el catamarà Montagu. Es va escollir un catamarà per la comoditat en la feina, l’estabilitat i el confort a bord, que per a llargs dies al mar és necessari. Les posicions durant els torns han sigut 5: una persona a la cofa, una altra a proa, una altra prenent dades a l’ordinador, una altra de suport entre l’albirador i la cofa i el que que pren dades per a poder transmetre la informació i, per últim, una altra a l’hidròfon per a realitzar les escoltes. Els angles i distàncies es van prendre amb un transportador d’angle i uns prismàtics reticulats, que permeten després obtenir una distància perpendicular.

Un cop els animals es detectaven amb l’hidròfon o de forma visual, la informació era recollida en un programa específic i es realitzaven fotografies dels individus sempre que era possible per a afegir-los als catàlegs de foto-identificació que ja tenim per a algunes espècies.

Després de quasi 2000 km recorreguts tenim més de 80 albiraments visuals i molts altres acústics, la majoria dofins, però també bastants bussejadors profunds, dels quals s’han pogut observar les 4 espècies esperades: catxalot, balena amb bec de Cuvier, cap d’olla gris i cap d’olla negre d’aleta llarga.

Els resultats seran analitzats els propers mesos i esperem puguin ser suficientment concloents per a determinar la importància de la zona per als bussejadors profunds, així com per als cetacis en general.