Primeres proves de replantació de feixos de posidònia arrencats per temporals
Aquest hivern han tingut lloc les primeres actuacions d’un projecte pilot de replantació de feixos de posidònia arrencats per temporals. L’objectiu: provar una metodologia no destructiva que permeti restaurar zones de posidònia degradades. Aquestes actuacions s’emmarquen dins el projecte Blue Lab, un projecte de SUBMON que busca millorar l’estat ambiental de l’àrea Natura 2000 marina de l’Albera, a Llançà, on SUBMON té un acord de custòdia junt amb l’Ajuntament de Llançà i la Generalitat de Catalunya. Les primeres actuacions de replantació compten amb el suport del projecte Mares Circulares i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Llançà, el Parc Natural del Cap de Creus, la Confraria de Pescadors de Llançà i la població local de la zona.
A diferència d’altres mètodes de replantació de posidònia, on s’utilitzen talls de feixos de praderies sanes, per aquesta prova pilot es fan servir feixos recuperats que han estat arrencats de manera natural per temporals. Fins ara, hem replantat més de 140 feixos de posidònia, seleccionant aquells més viables i fent servir material de fixació biodegradable. Prèviament, es va tramitar l’autorització corresponent de la Generalitat de Catalunya en manipular i treballar amb una espècie protegida.





Tal com indica l’Andreu Dalmau, tècnic del projecte, “replantar feixos d’una planta com la posidònia és una feina complicada, ja que es tracta d’una espècie molt delicada. Diversos estudis que s’han realitzat anteriorment han comprovat que la taxa de supervivència dels feixos és baixa a partir dels 3 anys, i actualment és una inquietud científica poder provar diferents metodologies i realitzar seguiments ambientals a llarg termini de feixos replantats. Per aquest motiu, el projecte que estem duent a terme des de SUBMON té tres objectius clars: el primer és no afectar a praderies sanes per poder provar metodologies de replantació, emprant només feixos que per si mateixos no podrien sobreviure; el segon és poder realitzar un seguiment ambiental a llarg termini dels feixos que es van replantant dins l’espai de custòdia; i el tercer, implicar a la ciutadania en el projecte, no només per poder recuperar feixos arrencats, sinó per aprofitar el context del projecte per a divulgar i conscienciar sobre la importància de les praderies de posidònia”.





Per tal d’aconseguir els objectius plantejats, ha sigut determinant la participació de la població local, perquè juga un paper clau en el procés de recol·lecció de feixos. Per aquest motiu, es va realitzar una sessió formativa oberta al públic per a explicar el projecte i el procés de recuperació dels feixos de posidònia, que consisteix a recuperar aquells feixos que s’acumulen a les platges i dipositar-los a una zona habilitada a la Confraria de Pescadors de Llançà. Allà es va instal·lar un dipòsit d’aigua per poder preservar els feixos fins al moment de la replantació. Cal destacar la col·laboració de la confraria, no només en la cessió de l’espai, sinó en la mateixa preservació i manteniment dels feixos dipositats.
Ara per ara, tots els feixos que s’han replantat segueixen fixats després d’alguns temporals, senyal que el mètode de subjecció està funcionant. Tot i això, encara falta molta feina de seguiment per poder analitzar la seva evolució i supervivència en el temps i valorar la idoneïtat de la metodologia utilitzada.
La posidònia: una planta amb una funció ecològica clau
Cal recordar que la posidònia (Posidonia oceanica) juga un paper ecològic clau com a hàbitat fonamental per a moltes espècies animals i vegetals. És determinant en gran quantitat de processos, com la mitigació dels efectes provocats pel canvi climàtic, captant i fixant diòxid de carboni i protegint la franja litoral de l’efecte dels temporals. Per aquests motius, es tracta d’una espècie protegida en l’àmbit europeu, estatal i autonòmic. No obstant això, es troba en un procés de regressió generalitzat, provocat per una combinació de diferents impactes d’origen antròpic. Alguns d’aquests impactes són l’empobriment de la qualitat de l’aigua, l’escalfament global o l’impacte mecànic sobre el fons marí, provocat principalment pel fondeig d’embarcacions.