Noticia apareguda el 03/09/2008:

http://www.20minutos.es/noticia/408859/0/caza/tiburones/espana/

Opinió SUBMÓN:

La comunitat científica i conservacionista internacional ve avisant des de ja fa molt de temps de la precària situació de conservació que pateixen les poblacions de taurons i rajades a nivell mundial, especialment a causa de la sobrepesca. Aquesta sobrepesca ve, en gran part, provocada per l’elevat valor que les aletes de tauró han assolit en el mercat i la creixent economia que s’està establint a diversos països asiàtics, especialment a Xina, n’ha incrementat la demanda. Europa, amb Espanya al capdavant de forma molt destacada, s’ha convertit en el principal exportador i importador d’aquest producte pel mercat asiàtic, essent des de ja fa uns quants anys un dels cinc països del món que més taurons capturen. El Port de Vigo és el centre neuràlgic de tot aquest comerç milionari.

Des de SUBMÓN, hem denunciat la absoluta manca de gestió que la Unió Europea i, especialment, el Govern Espanyol, apliquen a les pesqueries de tauró. No existeix gestió, ja que les captures de taurons es consideren com a captures accidentals dins de pesqueries que tenen altres espècies com a objectiu, com la tonyina i/o el peix espasa. Com legalment, no es considera una pesqueria específica, no existeixen quotes de captura ni regulació i les flotes espanyoles poden sortir a capturar tants taurons com vulguin arreu del món. A més, gran part d’aquestes captures, ni tan sols es declaren, per exemple les provocades per l’art d’encerclament i tampoc es fa cap registre del material de rebuig.

A Europa, només existeix una regulació al respecte dels taurons (CE nº1185/2003 del 26/6/2003) sobre la pràctica del “finning” que s’ha mostrat àmpliament inefectiva. A més, organitzacions com Oceana han denunciat recentment, que flotes espanyoles actuen sota banderes d’altres països amb el que no queden subjectes a la normativa de la Unió Europea i, inclús, van descobrir que palangrers espanyols carregaven i transportaven aletes sense permís a la Polinèsia Francesa.  

La clara i marcada tendència que es pot observar al llarg del temps en la reducció de les captures d’elasmobranquis, és un clar indicador de la baixa capacitat de recuperació biològica que tenen aquests animals degut a les seves característiques biològiques i, per tant, explica la tendència al col·lapse de les seves poblacions quan la pressió pesquera és excessiva. Especialment greu és aquesta situació a la zona atlàntica i a la Mediterrània, on la darrera avaluació de la IUCN situa el 46%  les espècies Mediterrànies en les tres categories que indiquen risc d’extinció que són en perill crític, en perill o vulnerables; i un altre 33% del que no es disposa d’informació suficient per a establir-ne una classificació.

Des de SUBMÓN demanem amb fermesa l’aplicació, tant a nivell europeu com a nivell nacional, de mesures de gestió i regulació de les pesqueries d’elasmobranquis. Per la responsabilitat de ser un dels països que més taurons capturen i pels convenis internacionals en els que té signatura (Berna, Bonn, Barcelona…), Espanya hauria hagut d’iniciar procediments de regulació des de ja fa molt de temps…per sort sembla que Europa ha iniciat el camí amb la creació d’un pla de gestió de les pesqueries d’elasmobranquis que, actualment, està en fase d’elaboració. Demanem que Espanya segueixi el mateix camí i iniciï els processos legislatius necessaris.