Si alguna vegada has tingut la sort d’observar a una tortuga marina fora de l’aigua, quan surt a niar a una platja, potser has vist que sembla que estigui plorant. Sabran alguna cosa que nosaltres desconeixem?

En realitat, es tracta d’un mecanisme absolutament normal en aquests animals adaptats a la vida en la mar, pel qual poden desfer-se de l’excés de sal en el seu cos. Les tortugues marines, igual que la resta de vertebrats, tenen una concentració de sal en els seus fluids corporals d’aproximadament un terç de la concentració de sal en l’aigua de mar. No obstant això, els seus aliments principals (meduses, invertebrats marins, algues i fanerògames, etc.) tenen la mateixa concentració de sal que l’aigua de mar. A més, el fet d’ingerir aliments dins del medi marí, fa que sigui gairebé impossible evitar que entri aigua de mar al mateix temps. Aquesta gran quantitat de sal ingerida afectaria a moltes funcions vitals de l’animal, podent causar la seva mort.

Per a poder gestionar aquest excés d’aigua marina i sal, les tortugues marines han desenvolupat dos mecanismes que us expliquem a continuació.

Un esòfag d’extraterrestre

Per a reduir la possibilitat d’ingerir aigua de mar quan s’alimenten, les tortugues marines tenen un esòfag molt especial i característic, recobert amb unes “espines” còniques queratinitzades, anomenades papil·les. Aquestes papil·les estan orientades cap a l’estómac i cobreixen tot l’esòfag, que a més té uns músculs molt desenvolupats. Així, quan una tortuga ingereix, per exemple, una medusa i aquesta arriba a l’esòfag, els músculs del mateix comencen a contreure’s per a treure l’aigua que hagi entrat. Les papil·les impedeixen que l’aliment “s’escapi” juntament amb l’aigua.

Glàndules de la sal més grans que el cervell

Els ronyons de les tortugues marines no poden eliminar quantitats tan altes de sal. No obstant això, les glàndules lacrimals s’han modificat de tal forma que, quan s’estimulen per nivells alts de sal en la sang, excreten una solució salina que és el doble de concentrada que l’aigua de mar. El resultat és que per cada litre d’aigua de mar que ingereix, la tortuga excreta 500ml de llàgrimes el doble de concentrades, amb el que “guanya” 500ml d’aigua dolça. Aquestes glàndules es localitzen justa darrere dels ulls, i són bastant majors que el cervell.

Quan es troben dins de l’aigua, aquestes llàgrimes es dilueixen de seguida i no arriben a apreciar-se; només es poden veure quan l’animal està fora de l’aigua. En aquests moments, a més, les llàgrimes els ajuden a protegir els ulls de la sorra de la platja i a mantenir els ulls hidratats i evitar que s’assequin durant les hores que triguen a fer el niu. Existeixen altres grups animals que també compten amb aquestes glàndules de la sal, com els ocells marins.

Digueu-nos què més us agradaria saber sobre les tortugues marines, i us ho expliquem en una altra nota de blog!