Fa uns dies, el fotògraf Patrick Coyne va filmar les excepcionals imatges d’uns dofins il·luminant les aigües de Califòrnia en mig de la nit. En el vídeo, s’observa com, a mesura que els dofins neden seguint el vaixell, es van encenent espurnes de llum al seu voltant creant una imatge màgica i hipnòtica. Aquestes espurnes, en realitat, són causades per petits organismes fitoplanctònics bioluminescents que es troben a la superfície de l’aigua.

Què és la bioluminescència?

La bioluminescència és la capacitat que tenen alguns organismes de crear llum de manera natural. Aquesta es produeix a través d’una reacció química que produeix energia en forma de llum. Habitualment, la molècula involucrada s’anomena luciferina, que quan reacciona amb l’oxigen, en una reacció catalitzada per l’enzim luciferasa, produeix una llum freda, generalment blava,  però en ocasions, pot ser verda, groga o rarament vermella.

Molts tipus diferents d’organismes marins són bioluminescents, com bacteris, dinoflagel·lats, meduses, cucs, crustacis, cefalòpodes, peixos i taurons, entre molts altres. També hi ha organismes que no poden produir llum per si sols però que incorporen altres organismes bioluminescents al seu cos per poder tenir aquesta capacitat. Es creu que en aigües profundes de mars i oceans, on la llum no hi arriba, més del 90% d’espècies presenten la capacitat d’emetre llum.

La bioluminescència pot tenir vàries funcions: ofensiva, per atraure a la presa o bé per il·luminar el voltant per trobar-la; reconeixement i/o atracció de parella; comunicativa o defensiva, per distreure al depredador, delatar la seva posició o inclús ajudar a l’individu a camuflar-se amb la llum de la superfície i no ser vist des de sota.

Fitoplàncton bioluminescent  

En el cas d’aquestes imatges, els organismes responsables de la bioluminescència són uns petits organismes unicel·lulars anomenats dinoflagel·lats, que formen part del fitoplàncton. Els dofins es troben nedant en una zona amb una altra concentració d’aquests organismes i al ser agitats pel moviment pels dofins, els dinoflagel·lats reaccionen emetent un flash de llum blava i d’uns 100ms de duració com a mecanisme de defensa. En aquest cas, els dofins no són els seus depredadors, però els dinoflagel·lats estan adaptats a tenir aquesta resposta davant a qualsevol pertorbació física. Així, per exemple, quan es donen grans concentracions d’aquests organismes a la superfície del mar, també podem observar l’oceà il·luminant-se amb el moviment de les onades, ja sigui les originades de manera natural, trencant a les platges o les creades pel pas d’un vaixell a mar obert.

Però, com ajuda la bioluminescència als dinoflagel·lats a defensar-se dels depredadors?

Es tracta d’un sistema d’alarma. Per una banda, el flash de llum sorprèn i espanta al depredador, i per una altra, la llum desvela la posició del culpable del moviment i per tant, si es tracta d’un depredador, la seva posició queda desvelada i podria convertir-se en presa ja que els seus depredadors saben on es troba. Una altra espècie que té aquesta reacció a les nostres aigües és la medusa luminescent (Pelagia noctiluca) i en època de grans concentracions de meduses a la superfície també es pot observar com els seus cossos s’il·luminen amb el moviment de l’aigua causat per embarcacions, onades o també dofins.

Observar aquest fenomen, és una experiència molt especial i difícil de captar amb la càmera, fent que aquestes imatges siguin excepcionals. Però les aigües bioluminescents no només es poden donar a Califòrnia, els dinoflagel·lats es poden trobar tant en aigües tropicals com temperades, inclús al Mediterrani, creant nits màgiques a les costes i a mar obert quan es donen les condicions adequades per la proliferació d’aquests organismes.