L’Economia Blava (Blue Economy) és el concepte amb el que la Unió Europea es refereix a l’ús de mars i costes per a activitats econòmiques, i el Creixement Blau (Blue Growth) és l’estratègia a llarg termini de la Unió Europea per a l’expansió d’aquestes activitats de forma planificada. A més el Creixement Blau implica sostenibilitat per a donar suport al creixement sostenible dels sectors marí i marítim en el seu conjunt. Les estratègies de Creixement Blau inclouen una premissa rellevant, els ecosistemes marins sans són més productius (i, per tant, més favorables a l’Economia Blava) que no pas els ecosistemes que no estan sans, de manera que aquest creixement ha de realitzar-se tenint en compte la conservació de mars i oceans i la sostenibilitat a llarg termini. L’Economia Blava a la UE representa aproximadament 5,4 milions de llocs de treball i genera un valor afegit brut de gairebé 500 bilions d’euros a l’any.

Tradicionalment les activitats que han generat Economia Blava i que en continuen generant son: la Construcció i reparació de vaixells, les activitats off-shore d’extracció de petroli i gas, les pesqueries i el transport de mercaderies i passatge.

Aviat farà 10 anys que la Comissió Europea va identificar cinc sectors d’elevat potencial en l’estratègia de Creixement Blau i va marcar com a objectiu reforçar el potencial d’ocupació i creixement de les costes i mars d’Europa. Els cinc sectors identificats i a potenciar van ser:

1. Energia oceànica (renovable: vent, onades, marees, etc.)
2. Biotecnologia marina (medicaments, enzims industrials, etc.)
3. Turisme costaner i marítim (turisme costaner, turisme de creuers, navegació a vela)
4. Aqüicultura (cultiu de peixos, mariscs, plantes marines)
5. Mineria dels fons marins (recursos minerals)

Les costes i els mars europeus tenen el potencial de generar creixement i ocupació en els propers anys. Per assolir aquest Creixement Blau calen professionals altament qualificats i capacitats, i en aquest sentit els diferents àmbits sectorials de l’Economia Blava han manifestat tenir dificultats per trobar personal adequat i qualificat, i la majoria dels sectors esperen que aquestes dificultats continuïn encara en el futur proper.

Aquest buit i aquestes necessitats han estat ja identificades i podrien resumir-se en:

• Desfasament de competències entre l’oferta educativa/formativa i les necessitats del mercat laboral, especialment pel que fa als avenços tecnològics i la innovació.
• Manca de comunicació i cooperació entre l’educació/formació i la indústria.
• Manca d’atractiu i coneixement de les oportunitats professionals en l’economia blava.
• Manca de cultura oceànica (Ocean Literacy).

Què ha passat, doncs? Com, tot i ser l’escenari òptim i alineat a les estratègies marcades per la Unió Europea, continua havent manca de professionals per tirar-ho endavant?

Probablement hi ha hagut un buit en formació, i probablement també prou identificat.
D’una banda, a l’Educació Secundària i a Batxillerat s’han incorporat, o s’està treballant per a incorporar, coneixements sobre les línies marcades per la UE. Així és possible començar a trobar en els plans d’estudi una certa “marinització” del currículum, adquisicions de competències in situ, conceptes i coneixements relacionats amb Ocean Literacy, Blue Schools, Estratègia Marina Europea, o les transposicions nacionals i els valors ambientals de la Xarxa Natura 2000 marina.

D’altra banda, hi ha el mercat laboral que té demanda de competències bàsiques, experiència, feina de camp, acreditacions i certificacions, criteris de sostenibilitat i alineació de la seva activitat amb ODS i Estratègia marina Europea. En aquest escenari, la Unió Europea ha fet la seva feina, aprovant Directives, Estratègies, Fulls de Ruta, Projectes i fons per a la incorporació al mercat laboral.

Probablement el problema està centrat en els anys previs a accedir en aquest mercat laboral, doncs les universitats no han omplert el buit o no han permès avançar d’una Educació Secundària i batxillerat amb incipients però certes iniciatives explicant què es coïa.

Revisant plans d’estudis de diferents universitats que ofereixen graus relacionats amb Biologia, Ciències Ambientals, Biotecnologia, Bioquímica, Ciències del Mar i màsters d’especialització en Aqüicultura, Biodiversitat, Microbiologia, Ecologia, Gestió i Restauració d’hàbitats, Oceanografia… en tots hi manca formació específica enfocada al mercat laboral emergent que reclama el Creixement Blau. És més, en molts d’aquests estudis ni s’explica en quin àmbit marí es vol moure i es mou la Unió Europea.

En aquest sentit, la solució per a omplir el buit ha de centrar-se en:

• Crear graus i postgraus de formació específiques al marge de l’educació formal.
• Crear les seves pròpies carreres de formació específiques entre les parts interessades.
• Establir un diàleg per a identificar les necessitats de formació, no només amb els propietaris de les empreses sinó també amb els seus clients.
• Aconseguir un punt de trobada entre les Directrius i fulls de ruta de la UE i el sector acadèmic responsable de desenvolupar plans d’estudi i competències bàsiques (plans d’ensenyament).
• Ajustar els calendaris d’implantació de nous graus, màsters i carreres en funció dels sectors prioritaris de Blue Growth de la UE.

El futur probablement serà marí, i sostenible, i hi ha potencialitat per a fer les coses ben fetes, a més recordem que en la pròpia Estratègia de Creixement Blau queda palès que: “Treballar en l’Economia Blava també requereix familiaritzar-se amb els aspectes i les qüestions ambientals”