Aquest estiu, l’esport ha estat el gran protagonista. Els Jocs Olímpics de París 2024 han envaït les pantalles i ocupat les portades a tots els racons del planeta, mantenint-nos a la vora dels nostres seients mentre seguíem a esportistes de diverses disciplines. Durant dues setmanes, hem viscut els seus triomfs i desil·lusions, convertint-nos en experts improvisats en esports que molts desconeixíem, i, sobretot, ens hem meravellat amb les capacitats i els límits que l’ésser humà és capaç de superar.
A SUBMON, aquesta qüestió ens ha portat a reflexionar sobre les igualment sorprenents espècies marines i preguntar-nos: si poguessin participar als Jocs Olímpics, en quins esports destacarien? Així doncs, hem seleccionat el que creiem que seria el millor equip olímpic d’espècies marines. Aquestes són les espècies que, sens dubte, s’emportarien les medalles:
Atletisme – Carrera de velocitat i natació: Solraig
Solraig. Foto: Patrick Doll.
En una de les proves més emblemàtiques de l’atletisme olímpic, el món marí comptaria amb nombrosos representants. Entre ells, el solraig, conegut també com «el falcó pelegrí del mar», sobresurt com un dels peixos més ràpids de l’oceà. El solraig (Isurus oxyrinchus), un tauró pelàgic de la família dels lámnids, pot aconseguir velocitats de fins a 50 km/h, tot i que algunes estimacions suggereixen que els adults poden arribar als 70 km/h, fet que el converteix en el veritable velocista de l’oceà.
Aquests taurons tenen un musell llarg i punxegut i un cos aerodinàmic que els fa increïblement hidrodinàmics. A més, posseeixen una poderosa cua en forma de mitja lluna que els impulsa a través de l’aigua. Les seves característiques físiques els destaquen no només com a velocistes, sinó també com a grans nedadors, capaços de cobrir distàncies mitjanes de gairebé 60 km al dia.
Boxa: Galera boxejadora
Odontodactylus scyllarus. Foto: Silke Baron.
Quin altre animal podria ser el campió de boxa submarina sinó la galera boxejadora? La galera o mantis marina (Odontodactylus scyllarus) seria una clara aspirant a la medalla d’or en boxa olímpica. A més de posseir una de les millors visions del món animal, la galera està equipada amb apèndixs anteriors adaptats com si fossin maces, amb els quals colpeja a les seves preses. Aquests apèndixs poden aconseguir acceleracions de fins a 102.000 m/s² i velocitats superiors als 80 km/h, l’equivalent a l’acceleració d’un projectil calibre 22. Amb aquesta força, no hi ha rival al món animal que pugui vèncer a aquest pes pesant submarí.
Marató: Tortuga llaüt
Tortuga llaüt. Foto: Carla A. Chicote / SUBMON. Foto presa amb el permís del MITECO en el marc del projecte CETAMED NORTE.
En la marató de les profunditats, la tortuga llaüt (Dermochelys coriacea) seria la indiscutible campiona. Les seves èpiques migracions són les més llargues de totes les tortugues marines, convertint-la en la maratonista per excel·lència de l’oceà. Des de les seves zones d’implantació als tròpics, aquestes tortugues emprenen travessies titàniques, arribant tan al sud com Nova Zelanda i tan al nord com el Cercle Polar Àrtic. Amb migracions de fins a 7.000 km que poden durar diversos mesos, la tortuga llaüt no només mostra resistència, sinó també una determinació digna d’un veritable maratonista.
A més de la seva impressionant capacitat migratòria, cap altra espècie de tortuga marina se submergeix a major profunditat. Adaptada excepcionalment al busseig, la tortuga llaüt aconsegueix profunditats de més de 1.000 metres i pot realitzar immersions voluntàries que duren entre 2 i 5 hores.
Natació sincronitzada: bancs de peixos
Banc de peixos (Sarpa salpa). Foto: SUBMON.
En natació sincronitzada, la precisió i la cohesió del grup són essencials, i els bancs de peixos exemplifiquen a la perfecció aquestes qualitats. La seva capacitat per a moure’s de manera coordinada i harmoniosa en grans grups crea patrons hipnotizants que rivalitzen amb les coreografies més complexes dels humans. Espècies com els molls de fang, els arengs, les anxoves, les sardines, les tonyines i les barracudes són conegudes per formar aquestes impressionants moles de peixos.
La formació d’una mola no només és una meravella visual, sinó que també acompleix funcions vitals. Unir-se a una mola facilita la cerca de parella, augmentant així les possibilitats de reproducció. A més, en agrupar-se, els peixos creen la il·lusió d’un «únic individu» de gran grandària, fet que dissuadeix als depredadors i millora les probabilitats de supervivència del grup. Així, la seva elegant i estratègica natació en grup no assegura la seva supervivència, a més d’oferir un espectacle visual digne d’una medalla d’or.
Salt d’alçada: Dofí mular
Dofí mular. Foto: Carla A. Chicote SUBMON.
En una competició de salt d’alçada, el dofí mular (Tursiops truncatus) seria l’atleta estrella, sorprenent el públic amb les seves espectaculars acrobàcies. Salts elegants, girs captivadors i maniobres impressionants, la seva potent musculatura i forma hidrodinàmica els permeten sortir de l’aigua amb facilitat i aconseguir grans alçades.
El cos del dofí mular està perfectament adaptat per a minimitzar la resistència de l’aigua i maximitzar la velocitat, facilitant així aquests salts impressionants. La seva poderosa aleta caudal, o cua, és fonamental per a impulsar-se cap amunt, aconseguint altures que farien empal·lidir a molts atletes terrestres. A més de les seves habilitats en el salt, els dofins sovint realitzen aquestes acrobàcies com a part del seu comportament lúdic, mostrant la seva naturalesa juganera i curiosa. Aquests salts també els permeten observar el seu entorn i localitzar bancs de peixos, combinant diversió amb funcionalitat en cada salt.
Escalada: Gla de mar
Gla de mar. Foto: Jordi Sánchez / SUBMON.
L’escalada, una disciplina recentment incorporada a la família olímpica des dels Jocs de Tòquio 2020, també té el seu representant marí. Entre les espècies que «escalen» per les roques fora de l’aigua, destaca la gla de mar (Chthamalus stellatus). Aquest crustaci bentònic viu fixat a la roca a una considerable distància de l’aigua, mostrant una tenacitat i adaptació notables.
Aquesta espècie, típica del supralitoral, s’adhereix fermament a les superfícies rocoses, suportant el vaivé de les onadess i les dures condicions ambientals. La seva habilitat per a mantenir-se en aquestes posicions elevades fora de l’aigua, desafiant la gravetat i la força de l’oceà, fa que aquests petits crustacis siguin veritables escaladors del món marí.
Tir amb Arc: Caragols del gènere Conus
Caragols del gènere Conu. Foto: CC Ruth Hartnup.
Si el tir amb arc tingués un representant marí, els caragols del gènere Conus ocuparien aquest lloc d’honor. Aquests extraordinaris mol·luscs disparen un dard verinós amb el que atordeixen a les seves preses abans de devorar-les. La precisió i letalitat dels seus atacs els converteixen en arquers letals de l’oceà.
Vela: La caravel·la portuguesa
Caravel·la portuguesa. Foto: CC Sylvère Corre.
En els esports relacionats amb la mar no podien faltar en aquesta llista, i en la majoria d’ells, els animals marins serien els indiscutibles guanyadors. Fins i tot en un esport com la vela, tenim un clar contendent: la caravel·la portuguesa (Physalia physalis). Aquesta fascinant criatura es desplaça fent servir una estructura similar a una vela. Amb una vela gelatinosa que mesura entre 15 i 30 cm, la caravel·la navega amb elegància, impulsada pels vents, les marees i els corrents marins.
Esgrima: El peix espasa
Peix espasa. Foto: Natàlia Amigó / SUBMON.
En la nostra llista no podia faltar l’espadatxí del mar. Tot i que tots coneixem al peix espasa (Xiphias gladius), pocs saben que la seva «espasa» és en realitat un bec allargat. Aquesta formidable «arma» no s’utilitza per a punxar, sinó per a tallar i colpejar a les seves preses amb gran destresa. Sens dubte, en l’esgrima aquàtica el peix espasa no tindria rival.
Per a tancar la nostra llista, us deixem amb una pregunta intrigant: en el triatló, una de les proves més dures, hem trobat dos ferris competidors que podrien fer-se amb la medalla d’or: la foca i el pingüí. Cadascun d’ells destaca per la seva habilitat tant en l’aigua com en terra ferma, dominant la natació i el caminar o córrer fora de l’aigua. Però, qui creus que seria el campió olímpic?
