L’oceà, un gran desconegut
L’oceà és un gran desconegut. Aquest és un dels set principis de la cultura oceànica (Ocean Literacy) i resulta un fet força evident si tenim en compte que aproximadament un 95% d’ell encara no s’ha explorat.
Aquest desconeixement, si bé obre un ampli ventall de possibilitats i oportunitats per a nous descobriments, també ens hauria de conscienciar sobre la nostra pròpia ignorància: coneixem tan poc sobre tantes qüestions referents a l’oceà que qualsevol interacció amb ell hauria d’anar sempre precedida per la cautela.
Les conseqüències derivades de les activitats humanes en un medi com el marí poden resultar difícils de preveure, comprendre i valorar, sobretot a mitjà i llarg termini. Aquest fet s’ha comprovat en un estudi publicat recentment, centrat en valorar els efectes de l’explotació de recursos miners sobre els fons marins. Aquesta és una activitat en la que s’ha dipositat molta esperança de cara al futur, malgrat no disposar de massa coneixement sobre la capacitat de recuperació dels fons envers als impactes que se’n deriven. L’estudi ha consistit en visitar de nou una zona ubicada a les costes de Perú, on l’any 1989 s’hi havia realitzat un estudi en el que es va simular l’impacte provocat per una explotació minera sobre un fons a més de 4000 metres de profunditat. La idea de l’estudi era comparar aquesta zona amb d’altres zones no pertorbades, per tal d’analitzar la seva evolució en el temps.





Els resultats obtinguts han mostrat que, després de 26 anys (es va tornar a visitar la zona l’any 2015, malgrat publicar-se l’estudi recentment), encara es podien apreciar els impactes sobre el fons a nivell visual. A més, amb l’anàlisi de mostres de sediment s’ha comprovat que les poblacions de les comunitats microbianes presents encara seguien estant afectades, sent un 30% inferiors que les presents en zones no pertorbades. Amb aquests resultats s’ha estimat que les funcions biogeoquímiques d’aquestes comunitats podrien trigar més de 50 anys en recuperar-se per complet.
Aquest estudi és un simple exemple de com una activitat en el medi marí pot comportar conseqüències difícils de valorar a llarg termini. Per aquest motiu és fonamental que les decisions relatives a certes activitats es prenguin quan es disposi del coneixement científic necessari per poder prendre-les.
Hem de tenir en compte que, malgrat la ignorància pugui ser agosarada, no acostuma a ser bona consellera… I a l’oceà en seguim sent força d’ignorants, com a mínim un 95%.
Podeu consultar aquí l’article en el que es parla del mencionat estudi, des del qual també podreu accedir a l’article científic recentment publicat.