És cert que les meduses són els animals més odiats durant l’estiu a la platja. Però són organismes fascinants i s’haurien de conèixer una mica més per a, potser, odiar-los una mica menys!

Les meduses són animals invertebrats que pertanyen al phylum dels Cnidaris, que també inclou als carismàtics coralls, anemones i gorgònies. Hi ha dues formes del cicle de vida dels cnidaris: el pòlip, en el que l’animal és sedentari, amb un cos tubular; i la medusa, que és pelàgica i que és l’estadi adult. Són animals molt simples des del punt de vista anatòmic. Estan formats en un 95% per aigua, i pràcticament no tenen òrgans. El cos de les meduses presenta dues parts: d’un costat, la campana, anomenada també cúpula o umbrela, que conté els receptors nerviosos, la boca, un estómac molt primitiu i les gònades per a la reproducció. D’altra banda, els tentacles, que surten per sota de la campana, normalment rodejant la boca.

Perquè piquen les meduses?

Les meduses viuen en la columna d’aigua i es mouen amb el corrent. Algunes espècies de meduses de la classe Cubozoa poden moure’s gràcies al que s’anomena velarium. Aquest teixit vascularitzat es contrau generant un flux d’aigua que afavoreix la propulsió i el canvi de direcció. Però en general, les meduses es mouen verticalment en la columna d’aigua i es deixen portar pels corrents.

Quan ens piquen, el més probable és que haguem entrat en contacte sense voler amb els seus tentacles urticants, les meduses no ens persegueixen!

Els tentacles estan equipats amb cèl·lules urticants anomenades cnidòcits, que contenen nematocists, els quals estan formats per una estructura filosa urticant. Aquestes estructures estan enrotllades dins els cnidòcits, un cop que entren en contacte es disparen i injecten toxines, que són utilitzades per a capturar i paralitzar a les seves preses o per a la seva defensa. Al Mar Mediterrani, tot i que les picadures de medusa poden ser molestes, la majoria no són situacions d’emergència.

Aprenent a conèixer les espècies de meduses que es troben al Mediterrani

Les meduses tenen una distribució cosmopolita i hi ha espècies que s’han adaptat a viure des dels mars tropicals fins als mars més freds dels pols.

Una de les espècies més freqüents del Mar Mediterrani és la Pelagia noctiluca, translúcida amb tons rosats-violetes fascinants. El seu nom en llatí fa referència a la seva capacitat d’emetre bioluminescència, és a dir, brillar d’un color verd-blau durant la nit. Pot formar densos eixams i la seva picadura causa irritació i coïssor a la pell.

Una altra espècie molt comuna és l’Aurelia aurita, també anomenada medusa de quatre ulls. Té un color transparent, un cos en forma de plat i tentacles curts. La seva picadura és inofensiva, però es concentra de forma abundant a les zones costaneres molt freqüentades per banyistes.

També durant l’estiu i la tardor es pot trobar fàcilment la medusa “d’ou ferrat”, Cotylorhiza tuberculata. Amb un cos en forma de paraigües aplanat marró groguenc i amb una destacada protuberància central ataronjada. No és una medusa perillosa, i la seva capacitat de produir urticària és limitada, degut als seus tentacles curts i a la baixa densitat de cèl·lules urticants. És molt probable trobar grups de petits peixos que es refugien entre els seus tentacles.

Des de fa uns quants anys, s’ha detectat un augment de colònies flotants de Velella velella, també coneguda com vela de mar, un hidrozou modificat amb un disc blavós i rodó o oval. Aquestes, acaben avarades de forma massiva a les platges. Al no tenir mitjà de locomoció, depenen dels vents per a moure’s. Tenen nematòcits que són relativament benignes per als humans.

Les meduses tenen un paper clau al mar

Les meduses acompleixen diversos papers ecològics i es consideren components importants de diversos ecosistemes marins, formant part dels graons superiors de la cadena alimentària en diversos ambients marins. Es coneixen per les seves interaccions tròfiques amb altres taxons: depreden les larves de plàncton, equilibrant la seva quantitat als mars i serveixen d’aliment a espècies de tortugues, peixos i altres meduses. També enllacen relacions de simbiosi amb altres espècies per a proporcionar-lis refugi i transport a canvi de protecció.

És molt important conscienciar als banyistes, sobretot als nens i nenes, per a evitar el trist hàbit de treure de l’aigua a les meduses que de tant en quant apareixen a les platges, deixant-les assecar a la vora del mar.

Per la naturalesa del seu cicle de vida tenen un comportament estacional, presentant les majors afluències durant la primavera o l’estiu, quan l’aliment planctònic és més abundant. L’augment de la temperatura de l’aigua degut al canvi climàtic, junt a l’eliminació progressiva dels seus depredadors, fa que s’incrementi en quantitat i extensió aquestes afluències, que a vegades es poden transformar en autèntiques plagues de meduses, i que tenen efectes negatius en el turisme costaner. Les afluències d’algunes espècies de meduses són un altre símptoma de la degradació de l’ecosistema marí, ja que les plagues són cada cop més freqüents i apareixen en zones no tant habituals. Les proliferacions que s’han registrat els últims anys d’algunes de les espècies poden provocar un desequilibri ecològic als ecosistemes marins, i si no es reverteix aquesta situació de sobrepesca, és molt probable que en el futur l’abundància i distribució d’aquestes plagues segueixi empitjorant.

D’altra banda, l’estudi de les meduses té aplicació en diversos camps mèdics: s’estudien els mecanismes regeneratius d’algunes meduses per a entendre millor la transformació de funció entre cèl·lules i s’ha aïllat el gen que produeix la proteïna bioluminescent per a aplicacions en el monitoratge del creixement de cèl·lules tumorals. Extractes de meduses també s’han utilitzat en cosmètica i s’ha estudiat la possibilitat de destinar restes de meduses a la fabricació d’abonament ecològic per a l’agricultura.

Les meduses són molt importants per als ecosistemes marins, i més estudis sobre l’ocurrència i la distribució d’aquestes proliferacions perjudicials són necessaris per a avaluar la salut dels nostres oceans. Si aquest estiu et trobes a la platja, tingues cura mentre nedes, Si veus una medusa, intenta allunyar-te i evita el contacte amb els seus tentacles, si observes un eixam de meduses prop de la costa, informa als socorristes!