El proper 12 d’agost de 2026, Espanya serà testimoni d’un fenomen astronòmic excepcional: un eclipsi total de Sol visible des de gran part del país. Serà el primer que es podrà observar des de la península Ibèrica en més d’un segle. A més, marcarà l’inici d’una seqüència poc habitual, ja que el 2027 tindrà lloc un altre eclipsi total i el 2028 un eclipsi anular, convertint Espanya en un dels millors llocs del món per observar aquest tipus de fenòmens.
Més enllà de l’espectacle visual que oferirà el cel durant uns minuts, per als amants del mar l’eclipsi també planteja una pregunta curiosa: pot arribar a afectar l’oceà? La resposta és sí, tot i que no de la manera que podríem imaginar.
Què passa realment quan es produeix un eclipsi solar?
Un eclipsi total de Sol es produeix quan la Lluna passa exactament entre el Sol i la Terra i bloqueja completament la llum solar per a les persones que es troben dins de l’estreta franja que recorre la seva ombra.
Es tracta d’una extraordinària coincidència astronòmica. Tot i que el Sol és unes 400 vegades més gran que la Lluna, també es troba unes 400 vegades més lluny de la Terra, fet que fa que tots dos semblin pràcticament de la mateixa mida quan els observem des del nostre planeta. Gràcies a això, durant uns minuts la Lluna pot ocultar completament el disc solar i deixar visible únicament la corona, la tènue atmosfera exterior del Sol, normalment invisible a causa de la intensa llum del mateix Sol.
Les anomenades perles de Baily apareixen quan els últims raigs del Sol travessen les valls del relleu lunar, just abans que el disc solar quedi completament ocult per la Lluna. Crèdits: NASA/Aubrey Gemignani.
Durant uns minuts, el cel s’enfosqueix com si hagués arribat el capvespre. Tanmateix, l’eclipsi no és només un fenomen visual. La mateixa alineació entre el Sol, la Lluna i la Terra que fa possible aquest espectacle també intervé en un dels processos més importants de l’oceà: les marees.
L’eclipsi fa pujar més el nivell del mar?
La resposta curta és no. O, més ben dit, no per l’eclipsi en si.
Les marees estan provocades principalment per l’atracció gravitatòria de la Lluna sobre els oceans. Tot i que la Lluna té una massa molt inferior a la de la Terra, la seva proximitat fa que la seva gravetat sigui suficient per desplaçar enormes masses d’aigua i generar les marees que observem cada dia.
El Sol també exerceix una força gravitatòria sobre el nostre planeta. Tot i que el seu efecte sobre les marees és molt menor que el de la Lluna, quan tots dos astres estan alineats les seves forces se sumen i donen lloc a les anomenades marees vives, caracteritzades per plenamars una mica més altes i baixamars una mica més baixes de l’habitual.
I aquí hi ha la clau: l’eclipsi no fa que les marees siguin més intenses del que és habitual. El que passa és que un eclipsi solar només es pot produir quan el Sol, la Lluna i la Terra estan alineats, exactament la mateixa configuració necessària perquè es produeixin les marees vives. En altres paraules, l’eclipsi i les marees vives són dues conseqüències d’una mateixa disposició d’aquests tres cossos celestes.
Tanmateix, aquesta configuració no és exclusiva dels eclipsis. Es produeix de manera natural a cada lluna nova i, en el cas de les marees vives, també durant cada lluna plena, aproximadament dues vegades al mes. La diferència és que l’òrbita de la Lluna està lleugerament inclinada respecte del pla de l’òrbita terrestre al voltant del Sol, de manera que la majoria de les vegades l’alineació no és prou precisa perquè es produeixi un eclipsi. Només en determinades ocasions l’ombra de la Lluna arriba a la superfície terrestre i té lloc un eclipsi solar.
Fases de la totalitat de l’eclipsi total de sol del 21 d’agost de 2017, observades des de Salem (Oregon) per l’expedició del Williams College. Crèdit: Jay Pasachoff, Ron Dantowitz, Christian Lockwood i la Williams College Eclipse Expedition / NSF / National Geographic.
Quan l’oceà també queda «a les fosques»
Tot i que l’eclipsi, per si sol, no fa que les marees siguin més intenses, durant uns minuts sí que altera un altre aspecte clau per a la vida marina: la llum.
Per a molts organismes, la intensitat de la llum és un senyal que regula activitats tan importants com l’alimentació, el descans o els desplaçaments diaris. Durant un eclipsi total, el cel es pot enfosquir de manera sobtada durant més de dos minuts, creant unes condicions similars a les del capvespre en ple dia.
Pot aquesta foscor temporal afectar la vida marina? Tot i que la investigació en aquest camp encara és limitada, alguns estudis han observat canvis puntuals en el comportament de determinats organismes marins durant eclipsis solars. S’ha descrit, per exemple, que algunes espècies adopten comportaments propis del capvespre davant la sobtada disminució de la llum. Tanmateix, les respostes varien entre espècies i ecosistemes, i encara queda molt per investigar per comprendre com afecten aquests breus episodis de foscor la vida marina.
Precisament per això, els eclipsis constitueixen un valuós experiment natural per estudiar com la llum influeix en el comportament dels organismes marins.
Molt més que un espectacle al cel
Aquest 12 d’agost, milions de persones aixecaran la vista per contemplar l’eclipsi total de Sol. Des de SUBMON us proposem fer també el viatge contrari: dirigir la mirada cap a l’oceà.
Allà, durant uns minuts, l’eclipsi ens recorda que l’oceà no funciona de manera aïllada. La gravetat que governa les marees i la llum que marca el ritme de nombrosos organismes marins són dos exemples de com els fenòmens que observem al cel també ajuden a explicar el que passa sota la superfície del mar.
Si observes l’eclipsi des de la costa o des d’una embarcació, ens encantarà conèixer la teva experiència. Comparteix amb nosaltres les teves fotografies, vídeos o qualsevol observació sobre com vas viure aquell moment al mar a través del correu comunicacio@submon.org o de les nostres xarxes socials.
