Probablement ja sàpigues què és l’acidificació de l’oceà: a mesura que el CO2 augmenta a l’atmosfera, degut a la crema de combustibles fòssils i la desforestació dels humans, els oceans absorbeixen al voltant del 25% de tot aquest CO2. Allí, interactua amb l’aigua del mar i forma àcid carbònic, fet que porta a una reducció del pH, un augment de l’acidificació i una alteració de la química del carboni. La mitjana de pH de la superfície de l’oceà ja ha disminuït en un 0,1 des de la Revolució Industrial, i s’espera una disminució addicional de 0,3-0,4 unitats per a finals d’aquest segle. Pot semblar molt poc, però això significa que l’acidesa es duplicarà a l’oceà per al 2100.

Normalment, quan pensem en l’acidificació dels oceans, la relacionem amb l’emblanquiment dels coralls tropicals o amb la descalcificació i la mort dels mariscs. Però, algun cop t’has parat a pensar  com afectarà l’acidificació dels oceans a la salut i el benestar dels humans a tot el món? Avui volíem cridar la teva atenció sobre un article recent que analitza totes les implicacions de l’acidificació dels oceans per als humans.

Com afecta l’acidificació de l’oceà als humans?

La forma més obvia en la que l’acidificació de l’oceà afectarà als humans és a través d’una reducció en la quantitat i la composició nutricional dels mariscs, i no només estem parlant de l’impacte obvi en els mariscs. Per exemple, els estudis han demostrat efectes negatius directes del augment de CO2 a la supervivència dels ous i les primeres etapes larvals d’algunes espècies de peixos. Els efectes indirectes sobre els peixos també poden ser provocats per canvis en una font d’aliment, o per un canvi en els llocs habituals de refugi i alimentació. Però l’acidificació de l’oceà també pot conduir a una reducció dels lípids i les proteïnes en els peixos, inclosos els àcids grassos essencials omega-3. Els mariscs són una ingesta de proteïnes fonamental per a  més de mil milions de persones a tot el món, la majoria d’ells en àrees on es troben les comunitats més vulnerables.

Però l’acidificació de l’oceà també pot afectar a la propagació de contaminants a través del medi marí, canviant la seva biodisponibilitat i intensificant l’exposició i la bioacumulació. Per exemple, el mercuri i alguns metalls (com l’alumini, el ferro, el plom o el coure) sovint estan més biodisponibles en hàbitats aquàtics acidificats. També modifica l’abundància i composició química de les floracions d’algues nocives, augmentant la toxicitat dels mariscs. Aquest efecte ja s’ha demostrat en Karenia brevis, una visitant freqüent de les costes de Florida, que ja li costa a la industria turística de la zona al voltant dels 2,5 milions d’euros al mes en pèrdues econòmiques.

Altres formes en que l’acidificació de l’oceà afecta a la salut humana és a través d’un augment en els problemes respiratoris, la interrupció de les activitats recreatives basades en la natura o la pèrdua de nous recursos mèdics potencials. Pots llegir el document complet per a tenir una imatge completa del que vindrà.

La investigació en aquest camp és essencial i urgent per a comprendre l’escala total i els riscos de l’acidificació dels oceans per a salut i el benestar humans, i per a anticipar i monitorar aquests canvis, adaptant-nos a ells. Potser al reconèixer el profund efecte que tindrà sobre la humanitat, podem començar a prendre mesures reals per a reduir, si no detenir , l’acidificació dels oceans i el canvi climàtic.