La posidònia (Posidonia oceanica), una planta marina endèmica de la mar Mediterrània, ha passat de ser una gran (des)coneguda per al públic general a convertir-se en un tema candent i d’actualitat del qual sentim a parlar sovint. La seva creixent rellevància està àmpliament justificada a causa del seu paper crucial per al correcte funcionament del medi marí i per a mitigar els efectes del canvi climàtic.
La posidònia és una espècie de fanerògama marina, que són plantes superiors marines de vital importància per a la nostra salut i la de l’oceà. Tan vital és el seu paper que fins i tot tenen un dia dedicat a elles. Cada mes de març, es promou internacionalment la conscienciació sobre les fanerògames marines, entre les quals destaca la posidònia.
No obstant això, malgrat el seu creixent reconeixement, segueix sent essencial continuar conscienciant sobre la seva importància i promovent la seva conservació. Per què? La resposta rau en una realitat preocupant: les praderies de posidònia estan en regressió en tot el Mediterrani. Estudis recents han estimat que, en els últims 50 anys, la superfície ocupada per posidònia ha disminuït més d’un 30% al Mediterrani occidental. Aquesta reducció dràstica planteja serioses preocupacions sobre el futur d’aquest hàbitat submarí i la salut general dels nostres mars.
Causes de regressió:
La Posidonia oceanica fa front a una sèrie de pressions i impactes que han contribuït a la seva regressió al mar Mediterrani. Aquestes pressions poden classificar-se en dues categories principals: físiques i biològiques. Ambdues estan, en gran manera, relacionades amb l’activitat humana i han exercit un impacte significatiu en l’estat i l’extensió de les praderies de posidònia.
Pressions físiques:
- Pesca il·legal d’arrossegament: la pesca d’arrossegament, una pràctica que implica l’ús de xarxes llastrades que s’arrosseguen pel fons marí, pot causar un impacte físic directe sobre les praderies de posidònia. Malgrat tractar-se d’una pràctica il·legal a profunditats menors de 50 metres, encara es dóna de forma molt puntual.
- Actuacions sobre el litoral: les intervencions humanes en les zones costaneres, com la construcció d’espigons, el dragatge de sorra per a la regeneració de platges o l’edificació de ports esportius, poden provocar la degradació de l’hàbitat que conforma la posidònia. Aquestes accions poden provocar la destrucció directa de l’hàbitat o una alteració de les característiques ambientals de la zona, com les dinàmiques sedimentàries naturals o els corrents, afectant negativament la distribució i la salut de les praderies.
Bloc de formigó utilitzat per al fondeig sobre posidònia
- Fondeig d’embarcacions: el fondeig d’embarcacions recreatives en zones amb presència de posidònia, tant mitjançant l’ancoratge com per mitjà de camps de boies de fondeig incorrectament instal·lats, provoquen impactes físics directes sobre les praderies.
Pressions biològiques:
- Contaminació marina: la contaminació marina, que pot incloure la descàrrega (accidental o voluntària) d’aigües residuals i l’abocaments de productes químics o nutrients agrícoles, afecta de manera directa a les praderies de Posidonia oceanica, que són molt sensibles a les condicions de l’aigua.
- Pèrdua de la qualitat de l’aigua: la disminució de la qualitat de l’aigua a causa de la contaminació, l’eutrofització i la sedimentació pot afectar negativament la salut i supervivència de la posidònia, en disminuir la disponibilitat de llum i nutrients.
- Espècies invasores: la introducció d’espècies al·lòctones pot alterar l’equilibri ecològic dels ecosistemes marins i entrar en competència amb la posidònia, afavorint la seva regressió. Un exemple és la proliferació d’algues com la Caulerpa cylindracea o més recentment la Rugulopteryx okamurae, de creixement molt més ràpid que la posidònia, que poden colonitzar zones que serien favorables per al seu desenvolupament.
Molts d’aquests factors estan intensament relacionats i agreujats pel nostre model de turisme massiu i poc respectuós amb l’entorn. L’excessiu fondeig d’embarcacions recreatives, la sobreexplotació de platges i la generació de residus associats al turisme representen una pressió addicional sobre les praderies de posidònia i el medi marí en general. L’impacte acumulatiu d’aquestes activitats accelera i empitjora moltes de les amenaces que enfronta la posidònia, provocant la seva regressió.
En resum, la regressió de la posidònia és el resultat d’una sèrie de pressions i impactes físics i biològics, molts dels quals estan estretament relacionats i agreujats per l’activitat humana. La conservació d’aquesta espècie i de l’hàbitat fonamental que conforma requereix un enfocament integral que abordi tant les causes directes com les subjacents del seu declivi. En aquest sentit, SUBMON treballa projectes integrals de conservació de la biodiversitat marina com el projecte BlueLab, relacionat amb l’estudi i la conservació de la posidònia.
