La pesca recreativa i la contaminació marina
Històricament, la gestió pesquera del medi marí s’ha centrat, bàsicament, en la pesca professional, en les seves diferents modalitats. Així, habitualment, la pesca recreativa s’ha considerat com una activitat més marginal que no tenia un impacte important sobre els recursos, ja que utilitzaven sistemes de pesca menys eficients.
A partir dels anys 90, es van començar a avaluar els impactes reals de la pesca recreativa al Regne Unit i França, i posteriorment a Balears i Austràlia. Allà es va començar a observar que la pesca recreativa amb ham podia tenir efectes importants sobre la biologia de les espècies explotades i que podia representar una part important del volum total d’exemplars capturats. Per exemple, en un estudi realitzat per Font & Lloret el 2010, van observar que al Parc Natural del Cap de Creus, el volum de captures per pesca recreativa representava aproximadament el 50% del total de les captures de la pesca artesanal a la mateixa zona .
Impacte de la pesca recreativa en ecosistemes marins
La pesca recreativa, com a activitat extractiva que és, comporta una sèrie d’impactes que s’han de tenir en compte en la gestió de l’espai i dels recursos. Aquests impactes poden ser directes, quan es produeixen directament sobre les espècies objectiu (per exemple, poden generar pressió sobre els recursos pesquers i/o sobre espècies vulnerables, poden afectar el potencial reproductor d’algunes espècies, etc), i indirectes, derivats de l’activitat pesquera i que afecten altres components de l’ecosistema (per exemple, ús d’espècies invasores com a esquer o l’impacte que generen aparells de pesca abandonats sobre l’ecosistema), i és d’aquests últims dels que volem parlar avui.
Durant la pesca recreativa, és fàcil que les línies (amb plom, hams i fil) quedin enrocats en fons de roca o coral·ligen, generant acumulacions importants de materials tòxics de degradació lenta (un fil de pescar triga al voltant de 600 anys a descompondre), i produint danys als organismes fràgils que viuen en aquestes zones (p.ex. “estrangulament” de corals i gorgònies). L’impacte dels ploms abandonats genera, també, un considerable impacte ambiental ja que durant la seva dissolució allibera contaminants causant greus problemes toxicològics quan aquest plom és assimilat pels organismes vius. Les línies de pesca esportiva abandonades en zones costaneres, a més de contaminació, representen també un perill per a les aus marines i per als propis usuaris.
Recomanacions de bones pràctiques en la pesca recreativa
Per tot això, si ets pescador recreatiu des de costa, et recomanem seguir una sèrie de bones pràctiques:
- Tracta d’utilitzar alternatives més ecològiques als ploms usant, pesos de pedra o metall d’aliatges que no continguin plom.
- Fes servir hams de materials oxidables (en cas de perdre’ls o enrocar es degradaran abans).
- Si fas pesca amb boia, fa servir boies de fusta o suro (evita el plàstic).
- Molts esquers artificials contenen també plom (jigs) i poden tenir les mateixes repercussions negatives en el medi.
- Recull la línia ràpidament per evitar l’enroc.
- Si pesques des roca, no trepitgis els organismes per sobre i sota de la línia d’aigua.
- No pesquis prop de nius d’aus.
- Recull tots els residus que hagis generat quan te’n vagis.
Per a més informació sobre el codi de pesca recreativa responsable pots visitar el següent link: http://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/cap_de_creus/visitans/normes_i_consells/normes_de_navegacio_i_fondeig/CODI-pesca-recreativa-CATALA-1.pdf
Desprès de llegir l’article de SUBMON, des de l’Associació Catalana per una Pesca Responsable, (una associació de pescadors recreatius), volem donar la nostra opinió respecte del contingut de l’interessant escrit publicat.
Estem d’acord amb algunes parts de contingut i força desacord amb algunes altres, per començar estem d’acord amb el primer paràgraf que destaca la mes absoluta manca d’interès en la pesca recreativa per part de l’administració, tot i que això esta començant a donar símptomes de petits canvis, de totes maneres la resposta habitual es prohibir i no analitzar.
També te raó en que el volum de les captures recreatives no s’han estudiat fins fa poc temps, l’autor de l’article es fa ressò de l’estudi fet per en Font i Lloret i oblida el recentment publicat per la Departament de Agricultura Ramaderia i Pesca “Diagnosi de la Pesca Recreativa a Catalunya (2019)” redactat per ICATMAR amb un desplegament de mitjans mol superior a estudis anteriors, amb el resulta de que la pesca recreativa representa el 5% de les captures professionals, si que es veritat que en la zona de Cap de Creus aquest percentatge ha de ser superior ja que l’arrossegament i l’encerclament tenen prohibit de pescar, però en cap cas les captures recreatives poden representar el 50% de les captures professionals com asseguren en Font i Lloret en seu estudi.
L’impacte de la pesca recreativa sobre les especies es no es diferent de les altres formes de pesca, en definitiva els recursos pesquers son un bé comú, es a dir de tots, es veritat que la pesca professional te la important missió de subministrar aliments marits a la societat, això no treu que un membre de la societat no pugui pescar aliments per a la seva família.
En definitiva la pesca professional no ha estat un exemple de bona gestió del recursos marins, en aquests moments el peix pescat a Catalunya es tant sols el 18% del que es consumeix al nostre territori.
Es de destacar que el reglament d gestió del Parc de cap de Creus estableix limitacions per a la pesca recreativa però per a la pesca professional es manté la capacitat de captura que te una altre embarcació fora del Parc, amb l’agreujant que fruit d’un error històric del DARP que va autoritzar la pesca en dissabte i diumenge a la pesca artesanal en aigües interiors cal que totes les parts implicades facin un esforç.
Es veritat que l’activitat recreativa no es aliena a la contaminació per plom o niló en el mar, es una assignatura que ja estem treballant conjuntament amb els fabricants de material de pesca, en aquest moments una part important dels ploms que es venen tenen una capa de protecció que evita el contacte del plom amb l’aigua del mar i també es poden adquirir pesos fets de Tungstè que no te cap efecte contaminant però el seu cost es un fre per que el seu us sigui majoritari.
Respecte de les línies de pesca de niló, estant sent substituïdes per altres materials que encara no es coneix amb seguretat el temps de descomposició però la seva duració es molt inferior al niló cosa que fa pensar en que també desapareixeran del medi amb un temps molt menor.
Per finalitzar ens sumem a les recomanacions de bones practiques per la pesca recreativa que ens proposa en l’article, tots necessitem millorar.