SUBMON
  • Element del menú
    • Qui som
      • Equip
      • Missió, visió i valors
      • Transparència
    • Què fem
      • Conservació i biodiversitat marina
      • Educació ambiental i tallers
      • Restauració, millora i mitigació de l’impacte en ecosistemes marins
      • Activitats sostenibles amb el medi marí
    • Col·labora
    • Notícies
    • Contacte
    • Element del menú
    • Català
      • Español
      • English
  • Català
    • Català
    • Español
    • English
SUBMON
  • Qui som
    • Equip
    • Missió, visió i valors
    • Transparència
  • Què fem
    • Conservació i biodiversitat marina
    • Educació ambiental i tallers
    • Restauració, millora i mitigació de l’impacte en ecosistemes marins
    • Activitats sostenibles amb el medi marí
  • Col·labora
  • Notícies
  • Contacte
  • Element del menú
  • Català
    • Español
    • English
Educació i sensibilització

La galera boxejadora: bonica però letal

febrer 6, 2020
By Natxo Navarro
0 Comentar
1995 Visites
Autor/a Natxo Navarro

La protagonista d’avui és la galera o mantis marina (Odontodactylus scyllarus) un crustaci marí distribuït a tot l’oceà Índic i a l’oceà Pacífic occidental.

CC I naturen

Habita les zones d’esculls coral·lins entre els 3 i els 40 metres de profunditat. Amb un cos d’entre 3 i 18 cm de llarg, està perfectament adaptada a moure’s per túnels i cavitats sent un dels predadors més mortífers del seu hàbitat.

Mentre que els humans només veiem un franja de tot l’espectre de llum que ens arriba, les galeres veuen des de la llum ultraviolada fins a la infraroja i inclús veuen la llum polaritzada. Cada ull està subdividit en tres, el que vol dir que poden veure un mateix objecte amb tres formes diferents i percebre la profunditat. A més ambdós ulls funcionen de manera independent i poden rotar fins a 70º. Resumint, tenen una de les millors visions del regne animal.

Mecanismes per a un atac mortal

Sumat a aquesta visió, la galera està molt ben armada. Els seus apèndixs anteriors estan adaptats com si fossin una massa amb la que colpegen a les preses. Poden arribar a acceleracions de fins a 102.000 m/s2 i velocitats superiors als 80km/h,​ equivalent a l’acceleració aconseguida per un projectil calibre 22. A causa de la rapidesa del cop es generen bombolles de cavitació entre el braç i la superfície colpejada.​ El col·lapse d’aquestes bombolles de cavitació produeix forces sobre la seva presa addicionals a les del cop mateix, de 1.500 newton, la qual cosa significa que la presa és doblement colpejada. Encara que el cop inicial falli, l’ona de xoc resultant pot ser suficient per a atordir o fins a matar a les preses. Les bombolles de cavitació generen durant una molt petita porció de temps una molt petita quantitat de llum i un pic de temperatura comparable a la de la superfície solar que es dissipa ràpidament.

Dona-li un cop d’ull a aquest vídeo:

Si vols saber més sobre la seva tècnica d’atac consulta: S. N. Patek, W. L. Korff, and R. L. Caldwell (2004). «Deadly strike mechanism of a mantis shrimp». Nature 428: 819-820.

  • Email
  • Facebook
  • Pinterest
  • Twitter
  • Linkedin
  • Whatsapp

Entrada anterior
Iniciem el Projecte AHAB al Corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani
Entrada següent
L’inspector Clouseau o l’estrany cas de la manta rosa

Articles relacionats

CATaMARà divulgació Xarxa Natura 2000 marina

CATaMARà culmina amb èxit eines i recursos per a divulgar la Xarxa Natura 2000 marina de Catalunya

A Catalunya comptem amb una valuosa xarxa d’espais marins protegits...

Una guia d'identificació per a apropar-te a la biodiversitat marina de Catalunya

Dins del projecte CATaMARà s'ha desenvolupat i produït una guia...

Deixa el teu comentari Cancel Reply

(will not be shared)

Categories

  • Conservació
  • Desenvolupament sostenible
  • Educació i sensibilització
  • Mitigació de l'impacte ambiental
  • Sense categoria

Subscriure’m al butlletí de notícies:

  • Facebook
  • Instagram
  • LinkedIn
  • Twitter

Subscriu-te al butlletí de notícies mensual.

Avís legal   |   Política de privacitat   |   Política de cookies

SearchPostsLoginCart
Divendres, 1, set.
SUBMON participa en la campanya de seguiment i avaluació de fanerògames marines liderada per l’IEO dins les Estratègies Marines
Divendres, 4, ag.
Un indici d’esperança: expliquem el projecte OCEAN CITIZEN per a la regeneració de l’oceà
Divendres, 28, jul.
CATaMARà culmina amb èxit eines i recursos per a divulgar la Xarxa Natura 2000 marina de Catalunya
Divendres, 14, jul.
Una guia d’identificació per a apropar-te a la biodiversitat marina de Catalunya
Divendres, 26, maig
Èxit de participació a les formacions al sector pesquer palangrer a Costa Rica i Panamà
Dimecres, 22, març
Ous de taurons i rajades a Espanya: aprèn a identificar-los i col·labora en la recopilació de dades

Welcome back,