La protagonista d’avui és la galera o mantis marina (Odontodactylus scyllarus) un crustaci marí distribuït a tot l’oceà Índic i a l’oceà Pacífic occidental.

Habita les zones d’esculls coral·lins entre els 3 i els 40 metres de profunditat. Amb un cos d’entre 3 i 18 cm de llarg, està perfectament adaptada a moure’s per túnels i cavitats sent un dels predadors més mortífers del seu hàbitat.

Mentre que els humans només veiem un franja de tot l’espectre de llum que ens arriba, les galeres veuen des de la llum ultraviolada fins a la infraroja i inclús veuen la llum polaritzada. Cada ull està subdividit en tres, el que vol dir que poden veure un mateix objecte amb tres formes diferents i percebre la profunditat. A més ambdós ulls funcionen de manera independent i poden rotar fins a 70º. Resumint, tenen una de les millors visions del regne animal.

Mecanismes per a un atac mortal

Sumat a aquesta visió, la galera està molt ben armada. Els seus apèndixs anteriors estan adaptats com si fossin una massa amb la que colpegen a les preses. Poden arribar a acceleracions de fins a 102.000 m/s² i velocitats superiors als 80km/h,​ equivalent a l’acceleració aconseguida per un projectil calibre 22. A causa de la rapidesa del cop es generen bombolles de cavitació entre el braç i la superfície colpejada.​ El col·lapse d’aquestes bombolles de cavitació produeix forces sobre la seva presa addicionals a les del cop mateix, de 1.500 newton, la qual cosa significa que la presa és doblement colpejada. Encara que el cop inicial falli, l’ona de xoc resultant pot ser suficient per a atordir o fins a matar a les preses. Les bombolles de cavitació generen durant una molt petita porció de temps una molt petita quantitat de llum i un pic de temperatura comparable a la de la superfície solar que es dissipa ràpidament.

Dona-li un cop d’ull a aquest vídeo:

Si vols saber més sobre la seva tècnica d’atac consulta: S. N. Patek, W. L. Korff, and R. L. Caldwell (2004). «Deadly strike mechanism of a mantis shrimp». Nature 428: 819-820.