Des de l’aparició de la vida al Planeta Terra (o Planeta Blau), les espècies de flora i fauna sempre han buscat adaptar-se a les condicions canviants de l’entorn per a garantir la seva supervivència. Entre els nombrosos factors que influeixen en la continuïtat d’una espècie, la reproducció es destaca com un dels més importants, ja que és el procés biològic mitjançant el qual es generen nous organismes.
En la primera part de la nostra sèrie sobre la reproducció al medi marí, vam explorar les diverses formes de reproducció asexual, un mètode en el qual un sol individu és capaç de formar nous individus sense la necessitat d’intervenció de cèl·lules sexuals o gàmetes. Aquest procés inclou modalitats com la gemmació, la fragmentació i la partenogènesi, cadascuna amb fascinants exemples en la fauna marina.
No obstant això, la reproducció asexual és només una part de la història. En aquesta segona nota tractarem la reproducció sexual, utilitzada per moltes de les espècies que es coneixen actualment al medi marí.
La reproducció sexual
Com hem comentat anteriorment, la reproducció sexual requereix de dos progenitors o individus adults per a donar lloc a nous individus. Igual que la reproducció asexual, aquest mètode també és molt complex, amb una gran varietat de possibilitats al medi marí. Principalment, la reproducció sexual de cada espècie ve determinada per com duen a terme la fecundació i com s’expressen els sexes entre els seus individus.
Tipus de fecundació
La fecundació és una característica implícita en la reproducció sexual, que consisteix en la unió de les cèl·lules reproductives masculines i femenines. A la natura, la fecundació pot produir-se de dues maneres:
- Fecundació interna: un dels progenitors introdueix dins de l’altre les cèl·lules reproductives o gàmetes.
- Fecundació externa: els progenitors expulsen les cèl·lules reproductives al mitjà. Aquestes cèl·lules, en estar vagant com a part del plàncton, es troben i s’uneixen amb les d’un altre individu de la mateixa espècie.
Per a les espècies marines que es reprodueixen sexualment, la fecundació externa és la més generalitzada. Això es deu a unes certes característiques del medi marí, com el seu gran dinamisme i extensió, a més de la naturalesa de moltes de les seves espècies, que presenten poca o nul·la mobilitat o manquen d’extremitats. No obstant això, expulsar els gàmetes al medi suposa un risc a l’èxit de la fecundació, és a dir, que les cèl·lules es trobin entre elles.
Per això mateix, les espècies s’han adaptat i buscat la millor manera per a millorar la taxa de fecundació. En algunes espècies els individus adults realitzen congregacions per a incrementar les probabilitats de fecundació. No obstant això, l’adaptació més comuna entre les espècies amb fecundació externa és la producció massiva de cèl·lules reproductives, en viure moltes de les espècies fixes o tenir molt poca mobilitat.
Expressió dels sexes en el medi marí
L’expressió dels sexes és un dels temes més fascinants de la reproducció sexual al medi marí. Depenent de l’espècie, els sexes poden trobar-se per separat, és a dir, hi ha individus masculins i femenins, o tots dos sexes es poden trobar en un sol individu. Aquest fenomen es coneix com a hermafroditisme.
Sexes separats
En espècies amb sexes separats, algunes no mostren diferències en la fesomia externa entre mascles i femelles. No obstant això, en altres espècies sí que existeixen variacions i a aquest fenomen se’l coneix com a dimorfisme sexual. En algunes espècies marines amb sexes separats, les diferències entre mascles i femelles poden ser evidents en característiques com la coloració o la grandària corporal, entre altres. Per exemple, en el cas del catxalot (Physeter macrocephalus) i el cap d’olla negre (Globicephala melas), els mascles es distingeixen principalment per ser considerablement més grans que les femelles. Un altre cas és el del pop (Octopus vulgaris), en el qual el mascle presenta un braç especialitzat en funcions reproductores, l’hectocòtil, que introdueix a l’interior de la femella per a fecundar-la.
Octopus vulgaris, Dani San Román (SUBMON).
Hermafroditisme
Aquest fenomen presenta diverses formes en el medi marí. Algunes espècies mostren hermafroditisme simultani, on un individu presenta tots dos sexes alhora durant tota la seva vida fèrtil, com la vaqueta suïssa (Peltodoris atromaculata), el peix serrà (Serranus cabrilla) i l’ascidi roig (Halocynthia papillosa).
Peltodoris atromaculata (esquerra) y Halocynthia papillosa (dreta), Jordi Sánchez i Dani San Román (SUBMON).
Altres espècies exhibeixen hermafroditisme seqüencial, on els individus canvien de sexe en algun moment del seu cicle vital. Aquest fenomen es presenta en dues formes principals. D’una banda, l’hermafroditisme protàndric ocorre quan una espècie és primer mascle i després es converteix en femella, com la variada (Diplodus vulgaris) o la salpa (Sarpa salpa). En contrast, l’hermafroditisme proterogínic es dona quan els individus neixen com a femelles i es transformen en mascles, com el nero (Epinephelus marginatus), el tord (Symphodus tinca) o la donzella (Coris julis). Fins i tot, aquesta transició entre sexes pot comportar també un canvi en la fesomia externa com passa amb la donzella, entre altres.
Coris julis femella (esquerra) y mascle (dreta), Dani San Román (SUBMON).
En referència a aquelles espècies que presenten l’hermafroditisme simultani, cal destacar que un individu pot dur a terme el fenomen que es coneix com a autofecundació, pel qual les cèl·lules reproductives o gàmetes femenins i masculins del mateix individu s’entrecreuen (fecunden). Aquesta estratègia és utilitzada per unes certes espècies davant la baixa densitat poblacional de l’espècie en la zona i les dificultats per a trobar una parella. Cal no confondre-ho amb el fenomen de la partenogènesi introduït en la reproducció asexual, al no existir fecundació de les cèl·lules sexuals.
Finalment, al llarg de les dues notes que hem dedicat a la reproducció de la biodiversitat marina hem observat que les espècies poden reproduir-se asexualment o sexualment. No obstant això, cal assenyalar que hi ha grups amb la capacitat de reproduir-se de totes dues maneres al llarg del seu cicle vital, com les estrelles de mar, meduses o corals, entre altres, per a fer front a les diferents condicions canviants que es puguin presentar durant el seu desenvolupament.
En conclusió, el medi marí i la reproducció de les espècies que habiten en ell és molt complexa, i existeixen molts altres aspectes interessants que aquí no han estat tractats. Per això, si vols conèixer més sobre la reproducció, fes-nos-ho saber i anirem compartint més informació sobre aquest tema. De la mateixa manera, t’animem que la curiositat t’envaeixi i descobreixis més sobre aquelles espècies de fauna i flora que més et fascinin, quan tinguis l’oportunitat d’observar-les en les mars i oceans. Potser et sorprenen i aquestes es reprodueixen d’una manera que no esperaries o, fins i tot, el que fins ara pensaves que eren dues espècies diferents, realment són el mascle i la femella de la mateixa espècie!
