Què vol dir, en realitat, comprendre els nostres oceans? La cultura oceànica no es limita a l’educació: és un pont que uneix la recerca amb la ciutadania i la cooperació internacional, convertint el coneixement en acció. Amb aquesta idea com a guia, a principis de setembre SUBMON va creuar, literalment, l’Atlàntic. Juanita Zorrilla, biòloga i responsable de projectes a SUBMON, va viatjar a Fortaleza (Brasil) per participar com a experta convidada a la 8a Austral Spring School, celebrada de l’1 al 5 de setembre.
La trobada, organitzada per l’Institut de Ciències del Mar (LABOMAR, Universitat Federal de Ceará) i finançada per la MAF World COST Action, va reunir durant cinc dies personal investigador, estudiants i professionals de diferents països. Va ser una ocasió per intercanviar idees, aprendre noves eines i reflexionar sobre els reptes de futur dels boscos d’animals marins, posant l’accent en la seva restauració. La trobada també va servir per reforçar els vincles entre la comunitat científica d’Amèrica Llatina i Europa, unint esforços i coneixements per afrontar els reptes ambientals creixents.
L’aportació de la Juanita es va centrar en la cultura oceànica, entesa no només com una eina educativa, sinó també com un pont entre la ciència i la societat. En la seva intervenció va explicar els principis i dimensions d’aquest concepte, i com es poden aplicar en els processos de restauració marina. Va subratllar, a més, que la comunicació científica i la cultura oceànica són peces clau per generar canvis de comportament, permetent que la recerca no es quedi al laboratori, sinó que arribi a les comunitats, impulsi la participació ciutadana, afavoreixi una gestió més sostenible dels oceans i, en última instància, contribueixi a una presa de decisions més responsable.
L’Austral Spring School va ser una ocasió única per endinsar-se en els aspectes ecològics, biogeoquímics i de conservació dels boscos d’animals marins. A través de les conferències, debats i sessions de treball conjunt, els participants van explorar diferents estratègies per regenerar aquests ecosistemes.
La Juanita no només va abordar els principis de la cultura oceànica, sinó també com aquests poden orientar accions concretes de restauració. Un dels moments més destacats, recorda, va ser la visita d’Inácio Arruda, Secretari de Ciència i Tecnologia per al Desenvolupament Social del Brasil (SEDE), que va subratllar la importància d’incorporar la cultura oceànica en l’educació formal per avançar en els Objectius de Desenvolupament Sostenible. “Va ser un privilegi tenir-lo amb nosaltres en ser un dels principals impulsors del currículum blau al Brasil. És, en molts sentits, la manera com el país mira al mar”, explica la Juanita.
També va recalcar que la ciència és fonamental per comprendre l’oceà i el seu funcionament, però va advertir que no pot quedar tancada en els cercles acadèmics. “La ciència ha de ser accessible a tota la societat, no només a la comunitat científica, si de debò volem avançar davant el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat. La cultura oceànica no és només coneixement, també és acció. I aquesta acció passa per prendre decisions responsables, per exemple, quan triem els líders que marcaran el futur dels nostres mars”, va concloure la Juanita.
L’Austral Spring School va tornar a posar de manifest el valor de l’intercanvi internacional: bastir ponts de coneixement que creuen oceans, connecten persones i donen lloc a noves idees per al futur de la conservació marina i la recerca col·laborativa.
