Sensacions agredolces en finalitzar la XX reunió de la ICCAT (International Commission of Conservation of Atlantic Tuna) pel que fa a les resolucions sobre les diferents propostes relacionades amb la conservació dels taurons.

Començant per la part positiva. Enguany, ICCAT ha estat la primera Organització Regional d’Ordenació Pesquera (OROP) al món en establir un límit de captures per les tintoreres (Prionace glauca). Properament s’establiran els límits de captura seguint les recomanacions científiques tan per la població del nord de l’Atlàntic, com per la de sud. Altres OROPs havien establert prohibicions de captura per altres espècies, però aquesta és la primera vegada que s’estableixen límits internacionals de captura per una espècie de tauró pelàgic.

A la banda negativa, sorprenentment, la Unió Europea i els Estats Units han estat els principals impediments per a que una proposta de prohibició de retenció del solraig (Isurus oxyrhinchus), espècie en greu perill, tirés endavant tot i les clares i preocupants advertències per part del Comitè Científic de la ICCAT. Les projeccions del Comitè científic ens ensenyaven clarament que una prohibició total de la captura no aturaria la caiguda de la població fins l’any 2035 i la població tindria només un 54% de probabilitats de recuperar-se per l’any 2045. Així de greu és la situació. El no establiment de prohibició de captura pot portar a la població a una situació de no poder recuperar-se fins d’aquí 50 anys. Malauradament, les pressions del sector pesquer han pogut més que el sentit comú i Europa i els Estats Units han bloquejat una proposta de prohibició de retenció que fins i tot, països com Japó o Xina estaven recolzant. En canvi, la Unió Europea, que des de fa temps ha estat pressionant per millores en la conservació dels taurons i fins i tot proposant la inclusió de l’espècie a l’annex II de CITES, ha fet incomprensiblement un canvi de rumb que posa en greu risc l’espècie.

L’altra cara negativa, ha estat el rebuig a la proposta de regulació de l’aleteig mitjançant la política d’aletes adherides que tot i que cada any té més suport (enguany, 33 països de 47) ha estat de nou bloquejada per Japó i Xina, tot i ser minoria, ja que a ICCAT els membres prefereixen adoptar les mesures per consens en comptes d’anar a votació, cosa que bloqueja l’avanç de mesures de conservació. Sembla que sobre això també s’ha aprovat una resolució que hauria de millorar aquesta situació en el futur.