Guia bàsica per identificar cetacis en el litoral català

A les aigües del litoral català habiten diverses espècies de cetacis que poden ser albirades des de la costa o des d’una embarcació. En cas de tenir la sort de veure aquests animals des de la distància, reconèixer l’espècie pot ser un repte, especialment sense experiència en observació marina. Per això, aquí oferim alguns consells per identificar les espècies de cetacis que freqüenten aquestes aigües.

Aspectes clau per a la identificació de cetacis

1. Mida, color i comportament: la combinació d’aquests factors pot ajudar en la identificació d’aquests animals. La mida, la forma, la coloració del cos, les marques distintives i si viatgen en grups petits o grans són alguns dels principals aspectes que han de considerar-se.
2. Hàbitat: la proximitat a la costa on podem trobar a cada espècie també és un factor a tenir en compte. Alguns cetacis solen trobar-se en aigües més pròximes a la costa, on la profunditat és menor, mentre que unes altres només es troben en aigües més profundes.
3. Les aletes: les aletes són un altre element distintiu. Per exemple, l’aleta dorsal, que sol estar situada en la línia mitjana del dors, és una característica clau. La forma, la mida i la posició de l’aleta dorsal poden variar significativament entre espècies. Algunes tenen aletes dorsals més petites i arrodonides, i altres més grans o amb formes distintives. A més, en algunes espècies està situada més cap endavant, mentre que en unes altres es troba més cap enrere. La cua, o aleta caudal, amb la seva forma horitzontal plana, també és característica de tots els cetacis.
4. El buf: els cetacis són mamífers i per tant, necessiten sortir a la superfície a respirar. Aquests animals respiren a través de l’espiracle, que consisteix en un orifici situat a la part superior del cap que connecta amb els pulmons. Una vegada els cetacis arriben a la superfície, expulsen l’aire ràpidament a través de l’espiracle i inhalen de nou. L’exhalació s’observa com una font de vapor blanquinosa composta per la combinació d’aire a pressió i la capa d’aigua que queda sobre el cap de l’animal, que s’eleva en expulsar l’aire. Aquest buf és sovint el primer indici de la presència d’un cetaci a la zona. El nombre d’orificis de l’espiracle és una altra característica distintiva de l’espècie de cetaci que s’està observant. Els dofins, zífids i catxalots (pertanyents a la família dels odontocets) presenten un sol orifici, mentre que les balenes amb barbes (de la família dels misticets) tenen dos orificis.

Espècies de cetacis en el litoral català

A continuació, s’ofereix una breu descripció d’algunes de les espècies més comunes de cetacis que poden trobar-se en el litoral català i dels seus trets més característics. Les espècies es presenten en ordre des de les quals es solen trobar més pròximes a la costa fins a les quals solen habitar en aigües més allunyades.

• Dofí mular (Tursiops truncatus): aquest robust dofí, de fins a 4 metres de longitud s’identifica pel color gris del seu cos amb els laterals més clars i ventre blanc. Es tracta d’una espècie comuna en el Mediterrani i és una de les espècies més emblemàtiques ja que es pot observar a molt poca distància de la costa. La seva aleta dorsal és alta i corbada, i el seu grup varia en mida de 2 a 25 individus, encara que s’han observat grups molt més grans.

Dofí mular (Tursiops truncatus) – Natàlia Amigó.

• Dofí llistat (Stenella coeruleoalba): de mida més petita que el dofí mular (fins a 2,5 metres de longitud) amb una coloració que varia entre gris fosc a la part superior i blanc o rosat a la part inferior. Es caracteritza per les 3 línies fosques que s’estenen des de la part posterior de l’ull. Una d’elles s’estén cap a l’aleta dorsal, la segona fins a la zona ventral de l’animal i l’última arriba a l’aleta pectoral. És una espècie amb preferència per les aigües pelàgiques, més llunyanes a la costa, on s’agrupa en dotzenes d’individus i, a vegades, es pot observar en grups mixtos amb altres espècies de cetacis.

Dofí llistat (Stenella coeruleoalba) – Natàlia Amigó.

• Dofí comú (Delphinus delphis): malgrat el seu nom, aquesta espècie de dofí no s’albira de forma tan freqüent en aigües catalanes. Té una mida similar al dofí llistat, però és fàcilment reconeixible per la seva coloració característica en forma de rellotge de sorra, amb laterals grocs que formen una V. L’aleta dorsal té forma triangular, i el seu cos és esvelt en comparació amb altres dofins.

Dofí comú (Delphinus delphis) – SUBMON

• Cap d’olla negre (Globicephala melas): característic per la seva coloració negra brillant i el cap arrodonit, sense musell, pot mesurar fins a 6 metres de longitud. La seva aleta dorsal té una base ampla i una forma molt falcada. Es distingeix per una taca en forma de “W” al ventre.

Cap d’olla negre (Globicephala melas) – Natàlia Amigó.

• Cap d’olla gris (Grampus griseus): presenta un cos compacte de fins a 4 metres de longitud i el cap de manera globosa sense musell diferenciat. La seva aleta dorsal és alta i punxeguda. Una de les seves característiques més notables són les múltiples cicatrius blanques sobre el cos gris, que adquireixen al llarg dels anys a causa de les interaccions amb altres individus, preses o el fons marí.

Cap d’olla gris (Grampus griseus) – Natàlia Amigó.

• Catxalot (Physeter macrocephalus): és el cetaci dentat més gran del món, amb una longitud que pot assolir fins als 18 metres en mascles. Es diferencia pel seu enorme cap, que constitueix un terç del seu cos, i el seu color gris/marró fosc. Es caracteritza per mostrar la seva aleta caudal en iniciar les seves immersions. A més, l’espiracle es troba lleugerament desplaçat cap a la part esquerra del cap, provocant que el buf d’aquesta espècie presenti una inclinació d’aproximadament 45° cap al mateix costat, la qual cosa pot ajudar a diferenciar-lo del buf del rorqual comú.

Catxalot (Physeter macrocephalus) – Carla A. Chicote.

• Zífid de Cuvier (Ziphius cavirostris): aquesta espècie és difícil d’albirar a causa de les seves llargues immersions, que poden superar els 120 minuts i aconseguir els 3.000 metres de profunditat. Presenta un cos robust i compacte de color marró i una aleta dorsal petita desplaçada lleugerament cap a la part posterior del cos. Les seves curtes aparicions en superfície i la seva timidesa cap a les embarcacions fan que sigui un veritable repte identificar-la.

Zífid de Cuvier (Ziphius cavirostris) – Daniel San Roman.

• Rorqual comú (Balaenoptera physalus): es tracta de l’únic misticet, o cetaci amb barbes, present en aquestes aigües de manera comuna durant els mesos de primavera. A diferència dels odontocets, que inclouen a la resta de les espècies esmentades anteriorment, els misticets no tenen dents, sinó barbes a través de les quals filtren el seu aliment. El rorqual comú és la segona balena més gran del món, aconseguint longituds de fins a uns 20 metres al Mediterrani. El seu buf és molt potent i la seva exhalació és bastant sonora, podent ser escoltada a gran distància. Es caracteritza per la seva coloració fosca, amb ventre blanc i una pigmentació asimètrica en la mandíbula inferior: el costat dret és blanc i l’esquerre negre, la qual cosa el fa fàcilment reconeixible.

Rorqual comú (Balaenoptera physalus) – Dani San Roman.

Mesures preventives a tenir en compte a l’observar cetacis des d’embarcacions

L’observació de cetacis en llibertat en aigües espanyoles està regulada pel Reial Decret 1727/2007, de 21 de desembre, que estableix mesures de protecció dels cetacis i determina el codi de conducta a seguir en aigües de jurisdicció espanyola. És important tenir present que, segons l’article 3.4 de la Llei 41/2010 de 29 de desembre, l’observació de cetacis està subjecta a una autorització prèvia, que ha de ser facilitada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Les pautes específiques i recomanacions són les següents:

Infografia normes generals de conducta per a observar dofins i balenes. CC Natàlia Amigó / SUBMON.

És fonamental destacar que l’observació de cetacis des d’embarcacions ha de realitzar-se amb precaució per evitar pertorbar als animals. Les espècies de cetacis que habiten en les nostres aigües es troben en zones clau per a la seva alimentació, reproducció i migració. La presència d’embarcacions pot provocar canvis en el seu comportament, amb un impacte negatiu sobre la seva supervivència. Per això, és imprescindible dur a terme l’observació de manera responsable, minimitzant el nostre impacte sobre ells.

De la mateixa manera, el vol de drons sobre aquests animals es troba regulat per la mateixa legislació, i només pot volar un dron amb els permisos pertinents.

Seguint aquestes pautes i respectant les normatives, l’observació de cetacis pot ser una experiència fascinant i enriquidora. Encara que identificar a aquests magnífics animals pugui requerir una mica de pràctica, el coneixement de les seves característiques distintives ens ajudarà sens dubte a reconèixer i gaudir de manera més conscient de la rica biodiversitat del litoral català.

Totes les imatges s’han pres amb el permís del MITECO en el marc del projecte AHAB, del projecte SCARS i del projecte CETAMED NORD.