Del 17 al 21 de juny, Nàpols va ser l’escenari de dos esdeveniments clau per a la comunitat científica dedicada a l’estudi de les fanerògames marines: la “World Seagrass Conference” i el “15è International Seagrass Biology Workshop”. L’Andreu Dalmau, tècnic responsable de projectes a SUBMON, va tenir l’oportunitat de participar en aquestes conferències, on es van abordar nombrosos temes relacionats amb la importància i la conservació d’aquestes plantes marines.
Andreu Dalmau responent preguntes sobre el pòster exposat en el congrés.
És fonamental recordar que les fanerògames marines exerceixen un paper crucial en el medi marí, constituint l’hàbitat costaner més important a nivell ecològic. No obstant això, la percepció que té la societat respecte a aquestes plantes marines no sempre es correspon amb la seva importància, existint encara un gran desconeixement sobre elles. Durant la conferència, es va reflexionar sobre la necessitat global de donar-les a conèixer per a posar en valor el seu rol i fomentar la seva preservació.
Al llarg de la conferència i els workshops, es van abordar múltiples aspectes sobre la biologia de les fanerògames marines, la seva capacitat d’adaptació al canvi, els avenços en el seu estudi i mapatge, així com la seva enorme contribució en la captura i segrest de carboni, sent un element clau dins del concepte de carboni blau.
Un dels temes centrals de la conferència va ser la restauració de praderies, una qüestió de gran rellevància actualment dins de la comunitat científica. Durant l’esdeveniment, es van presentar diversos estudis i metodologies desenvolupades per a diferents espècies a nivell mundial. Aquestes actuacions, que han guanyat notorietat en el marc de la Dècada de les Nacions Unides per a la Restauració d’Ecosistemes (2021-2030), han d’abordar-se amb precaució.
És crucial entendre que la restauració de praderies no és una solució màgica. No es pot reintroduir una espècie en totes les àrees on històricament es distribuïa sense abans eliminar els impactes que van provocar la seva regressió. A més, la viabilitat de la restauració depèn de la biologia i els requeriments específics de cada espècie. Aquesta pràctica, relativament nova, encara manca de suficients estudis a llarg termini que permetin avaluar la seva efectivitat al llarg del temps. Així mateix, el procés de restauració comporta un cost econòmic significatiu.
Per això, la restauració de praderies marines no ha de ser vista com una solució definitiva per a tots els problemes a què s’enfronten les fanerògames marines. És crucial conservar les praderies sanes i reduir els impactes i pressions que sofreixen per a promoure la seva recuperació natural. La restauració de praderies, especialment en el cas d’espècies sensibles i de desenvolupament lent com la Posidonia oceanica, és complicada i no sempre viable a mig-llarg termini. Per això, sota el nostre punt de vista mai s’hauria d’afectar a una praderia sana per tal de restaurar-ne una altra; en el seu lloc, s’haurien d’utilitzar únicament feixos arrencats de manera natural o llavors pròpies de la zona, sempre que es pugui disposar d’elles.
En tot cas, s’ha de ser molt prudent amb l’increment d’aquest tipus d’actuacions, ja que impliquen a espècies protegides, que no poden ni han de ser manipulades per qualsevol persona. A més, existeix el risc que, en el món actual, a mig termini es fomenti la mercantilització d’aquestes activitats a gran escala (per exemple, a canvi de crèdits de carboni), sense comptar sempre amb una base científica sòlida que garanteixi el seu èxit a llarg plaç.
Finalment, participar en la conferència ha estat molt enriquidor gràcies a la diversitat de persones i països representats. Hem après sobre diferents iniciatives a nivell mundial i hem conegut les diferents realitats i contextos socioculturals que condicionen el seu desenvolupament. Aquest intercanvi de coneixements i experiències és vital per a avançar en la protecció i restauració de les fanerògames marines a l’Antropocè.
