Era l’any 2006 i jo assistia per primera vegada al Simposi Anual de Biologia i Conservació de Tortugues Marines a Creta, Grècia. Dues figures clau, els responsables del “Programa de reducció de captura incidental de tortugues marines en palangre del Pacífic Oriental”, en Martin Hall del CIAT i la Takahisa Mituhasi de OFCF-Japan, em proposen el següent repte: “estem buscant a un veterinari que tingui experiència en tortugues marines i hams, que pugui parlar espanyol i anglès i que s’animi a pujar a un vaixell de palangre amb nosaltres al Pacífic americà durant unes setmanes”. Sens dubte, la meva resposta va ser un rotund sí. I, d’aquesta manera, va començar la meva carrera professional treballant amb pescadors per a definir les millors pràctiques de manipulació i alliberament de tortugues marines capturades incidentalment per la pesca.
Presentació oral durant la sessió sobre captura incidental.
En el taller pre-simposi sobre captura incidental, també vam poder presentar breument els nostres estudis al sud del Brasil completats fins a la data sobre el problema de l’embòlia gasosa i la descompressió en tortugues marines capturades per la flota d’arrossegament de parelles. Després de diversos anys de treball, els resultats d’aquest estudi pioner apunten cada vegada més a la necessitat de reduir la captura de tortugues per xarxes de pesca, on no es pot garantir millorar la manipulació dels animals una vegada són capturats, com sí passa amb el palangre.
Taller de rehabilitació i medicina de tortugues marines.
A més, cal destacar que, per primera vegada en la història del congrés, es va celebrar una sessió científica oficial sobre “Rehabilitació, Salut i Atenció veterinària”, en la qual vam tenir l’honor de formar part del comitè científic organitzador.
El 42º Simposi de Biologia i Conservació de Tortugues Marines va congregar a més de 600 professionals de diverses parts del món, amb una destacada participació de les regions de l’Oceà Índic, Àsia i especialment del sud-est asiàtic. Durant el congrés, es van abordar multitud d’aspectes clau relacionats amb les tortugues marines, com el treball en platges de nidació, el seguiment remot d’animals, el treball amb les comunitats, l’educació ambiental, la toxicologia, la genètica i un llarg etcètera. L’organització de tallers temàtics, tallers regionals i visites de camp van enriquir encara més l’experiència dels participants.
Aquest simposi representa un immens esforç de col·laboració a nivell mundial en l’estudi i la conservació de les tortugues marines. Coincidir amb altres col·legues de professió i poder passar un temps parlant sobre tortugues marines, aprendre d’altres iniciatives, establir nous contactes i ajudar a inspirar a les noves generacions és un veritable plaer. Com sempre, tornem plens d’energia i noves idees. Fa poc que acabem de tornar i ja estem pensant en el simposi de l’any vinent a Ghana. Sens dubte, allà hi serem!
