Espècies exòtiques invasores, què són i com ho fan?
Primer de tot, hem de definir alguns conceptes. Les espècies que existeixen dins la seva àrea de distribució i de dispersió natural són les anomenades nadiues o autòctones, mentre que les espècies exòtiques o al·lòctones són les introduïdes fora de la seva àrea de distribució natural i de la seva àrea potencial de dispersió, la qual no hagués pogut ocupar sense la introducció directa o indirecta o sense la cura de l’ésser humà.
De totes les espècies exòtiques que podem trobar en els ecosistemes, només un percentatge molt baix s’arriba a establir i estabilitzar a llarg termini (espècie establerta). A la vegada, únicament un petit percentatge d’aquestes arriba a ser invasora. Per tant, una espècie exòtica invasora és aquella que s’introdueix o estableix en un ecosistema, i que és un agent de canvi i amenaça per a la diversitat biològica nativa.
Un exemple molt actual d’espècie exòtica invasora en el litoral espanyol és l’alga Rugulopteryx okamurae. Es tracta d’una alga marró detectada per primera vegada a Ceuta l’any 2015, on es van arribar a recollir més de 5000 tones aquest mateix any. Donis de llavors s’ha expandit per l’Atlàntic i el Mediterrani arribant fins a les costes d’Almeria. Al seu pas ha cobert més del 70% dels fons entre els 5 i els 30 m de profunditat (García-Gómez et al. 2019). La major amenaça d’aquesta espècie és que desplaça algues locals i espècies claus per al sistema marí, inclosa la posidònia (Posidonia oceanica), fet que s’ha observat en zones com Estepona, Maro o Almería.



El més probable és que, com moltes altres espècies al·lòctones, aquesta espècie arribés amb les aigües de llast de grans vaixells que aboquen part d’aquestes en els ports de destinació, com el de Tànger o Algesires.
En la majoria de casos relacionats amb espècies invasora però sobretot en casos com el de l’alga Rugulopteryx okamurae, en els quals l’expansió es dóna a ritmes vertiginosos, és molt important la participació ciutadana, ja que les dades que aporta són de gran rellevància per a detectar el seu avanç i poder lluitar contra elles (García-Gómez et al. 2021).
Més informació en aquesta notícia.