Quan pensem en el medi marí ens solen venir al cap imatges relacionades amb els grans cetacis, platges paradisíaques o fins i tot esculls coral·lins. Però, sabies que a més trobem uns organismes que tenen un paper molt important no només per a la vida marina, sinó per a tot el planeta?

Ens estem referint al fitoplàncton, el qual moltes vegades es queda a l’oblit.

Però… exactament què és el fitoplàncton?

El fitoplàncton és un grup molt divers d’organismes aquàtics vegetals que van a la mercè dels corrents marins. Concretament, es troba en la zona fòtica de l’oceà, és a dir, aquella capa superficial de 200 metres de profunditat fins on penetra la radiació solar. No obstant, la seva major concentració es dona en els primers 50 metres.

Aproximadament més de 20.000 espècies formen el plàncton vegetal. Poden trobar-se des de cianobacteris fins a algues unicel·lulars, essent els grups més importants les diatomees, els dinoflagel·lats i els cocolitòfors, tot i que es troben representats molts altres grups la majoria dels quals són microscòpics.

Quina importància té el fitoplàncton pel planeta?

En primer lloc, és important saber que són els principals productors primaris de l’ecosistema marí. Són el punt de partida de la circulació d’energia i nutrients a través de les cadenes tròfiques.
Des de que som petits ens quedem amb una idea, la qual consisteix que els boscos i les selves són els principals productors d’oxigen del nostre planeta, en altres paraules, la vegetació terrestre és el pulmó del planeta. Fins i tot, gran part de la societat es refereix a la selva amazònica com el gran pulmó del planeta, quan la realitat és que representa únicament una petita porció de la producció d’oxigen. Aproximadament, produeix entre el 6 i 9 % de l’oxigen que es trobaria al planeta cada any. Amb això no volem restar-li importància a l’Amazones, el seu paper i el de molts altres boscos i selves és rellevant pel planeta. Nogensmenys, de la mateixa manera que aquests són àmpliament valorats, s’ha de reconèixer i saber la transcendència que té l’oceà i la vida que hi ha en ell a les nostres vides.

Allà és on aflora el fitoplàncton, el veritable pulmó del planeta. Tots els organismes que el composen són autòtrofs fotosintètics en utilitzar CO2, aigua i energia solar per produir compostos orgànics, alliberant oxigen durant el procés. Conjuntament, les espècies que formen el fitoplàncton, mitjançant aquesta reacció anomenada fotosíntesi, generen entre el 50 i 85 % de tot l’oxigen que es produeix anualment al planeta. Particularment, els organismes més sorprenents pertanyen al gènere Prochlorococcus sent els fotosintetitzadors més abundants del planeta. La quantitat d’oxigen que produeixen és equivalent a la generada per tota la vegetació terrestre. Realment, però, tal i com destaquen alguns dels científics més entesos en el fitoplàncton, tot l’oxigen generat al medi marí és consumit per la resta dels éssers vius que hi ha a l’oceà. Aleshores, tan sols una porció molt ínfima de l’oxigen produït (0,1 %) és la que arriba a l’atmosfera.

En segon lloc, el fitoplàncton no és només important per ser el gran pulmó del planeta, sinó també, per captar gran part del CO2 mitjançant la fotosíntesis. En concret, el 40% del gas emès des de 1750 per la crema de combustibles fòssils ha estat absorbit pel medi marí gràcies al fitoplàncton, actuant l’oceà com un gran embornal. En altres paraules, està mitigant el canvi climàtic a l’haver reduït els nivell de CO2 a l’aire. Actualment, al medi aeri trobem al voltant de 420 ppmv de CO2 mentre que sense l’activitat d’aquests organismes els nivells es situarien al voltant de 500-600 ppmv.

Per últim, com afecta el canvi climàtic antropogènic al fitoplàncton?

Parlar del fitoplàncton, conèixer la seva existència i el paper tant important que té al planeta és clau perquè tots el cuidem. Degut al canvi climàtic, la temperatura del planeta està augmentant i per tant també la de l’oceà.

La producció d’oxigen per part del fitoplàncton varia, entre altres factors, amb la temperatura de l’aigua i per tant pot veure’s afectada per l’escalfament global. En relació a l’estudi realitzat per Sekerci i Petrovskii al 2018, si la tendència no canvia, el medi natural pot patir un canvi abrupte provocat per la disminució de l’activitat del fitoplàncton, resultant en un esgotament de l’oxigen produït. Per altre banda, la respiració de les espècies marines també juga un paper important en aquesta disminució de la concentració d’oxigen a l’oceà, augmentant el consum d’aquest gas a la vegada que incrementa la temperatura de l’aigua.

Com a conseqüència d’aquesta reducció d’oxigen, es podria arribar a una situació catastròfica per a la vida marina. L´extinció massiva d´espècies animals podria ser el resultat d´aquest desastre ecològic global que no ha de ser desestimat.

Per tot això, la identificació d’amenaces potencials envers al fitoplàncton és un tema de vital importància. Rescatant una frase de la científica Galen A. McKinley “… volem que la gent comprengui que arribarà un moment en que l’oceà limitarà l’eficàcia de les accions de mitigació …”. Per tot plegat, remarquem la importància que té protegir el medi que ens envolta i fins i tot aquell tan desconegut com el marí, atès que sense ell l’existència d’una espècie com la nostra es veuria condicionada.