El passat dia 18 de desembre de 2020, l’equip de SUBMON va realitzar un albirament diferent i que sempre és especial de veure: un fraret (Fratercula arctica). L’albirament va tenir lloc durant una sortida a mar emmarcada en el projecte Dofins de Tramuntana, que enguany compta amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Cada hivern, les aigües catalanes reben la visita d’aquestes aus marines ben conegudes per molts degut a la seu aspecte característic. Els frarets són aus que arriben a fer 20 cm d’alçada, característics per la seva coloració blanca i negra, les potes curtes de color taronja i el bec gros de forma triangular i de colors llampants (taronja amb la base blau/grisa i línies grogues). La seva aparença simpàtica i graciosa l’ha convertit en una atracció turística a les costes de molts països de l’Atlàntic nord on es  poden veure durant el període de cria.

No obstant, la presència dels frarets en aigües Mediterrànies no està relacionada amb la cria. En aquest cas venen a passar l’hivern, i durant aquests mesos s’alimentaran i descansaran a les nostres aigües, per després tornar a la primavera cap a les zones de cria situades a costes més septentrionals d’Europa.

El fraret és un ocell principalment pelàgic que, tret de l’època de cria, no sol acostar-se a la costa i mentre és a les nostres aigües normalment es troba sobre el talús continental o més enfora de la plataforma continental i per tant, no és tan fàcil d’observar.

Aquesta espècie es troba distribuïda per tot l’Atlàntic Nord, des del nord-oest de Groenlàndia fins a la costa de Terranova (Canadà) i Maine (EUA) a l’oest, i des del nord-oest de Rússia fins a les Illes Canàries, (a l’hivern) a l’est. El període de reproducció es dóna als mesos d’estiu i els podem trobar a les seves colònies de cria esteses per les costes nord-americanes i nord-europees, com a Newfoundland, Labrador i Maine per una banda, i a Anglaterra, Irlanda, Noruega i Islàndia, on trobem el 60% de la població mundial de frarets i la colònia més gran d’aquesta espècie a dia d’avui. Tan aviat acaba l’estiu, els frarets deixen les colònies enrere i volen mar endins on passaran l’hivern i no retornaran a terra fins la propera època de reproducció.

Estudis realitzats recentment revelen que els frarets passen l’hivern a les aigües de l’Atlàntic nord i mars adjacents amb punts claus al sud de Groenlàndia, al mar de Labrador, al voltant d’Islàndia i les illes britàniques, i confirmen que una proporció d’aus que es reprodueixen a colònies de Gales i Irlanda passen la segona meitat de l’hivern (a partir de desembre) al Mediterrani Occidental. En concret a la costa est de la Península Ibèrica i la costa Francesa, però no s’estén més a l’est de Còrsega o Sardenya. Aquests exemplars arriben al Mediterrani a través de l’estret de Gibraltar ja que aquestes aus mai volen sobre grans zones de terra.

Però si mai trobeu un fraret a l’hivern observareu que no té la mateixa aparença que a l’estiu, ja que les plaques de color característiques taronja brillant i altres característiques facials es desenvolupen a la primavera, per l’època reproductora, i quan s’apropa el final de la temporada de reproducció, aquests recobriments i apèndixs, com els ornaments dels ulls i les plaques del bec, es desprenen en una muda parcial, de manera que el bec sembla més estret, té una coloració menys brillant i la base es torna més fosca, fins a negre. A més, com es pot observar a la fotografia de l’individu observat aquest desembre, les plomes del cap i el coll perden la coloració blanca i es tornen de color més fosc.

Actualment, el fraret es considera una espècie en estat Vulnerable per la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa), i la seva població es troba en declini, principalment degut al canvi de distribució i disminució de l’abundància de les seves preses, deguda tant al factor antropogènic amb la sobreexplotació pesquera, com als canvis de temperatura de l’aigua deguts al canvi climàtic. Altres factors que afecten a la seva supervivència i èxit reproductiu són la presencia de depredadors terrestres introduïts a les colònies de cria, la contaminació marina i la seva caça.