A ningú li passa desapercebut que durant el temps que hem estat confinats han aparegut vídeos i fotografies de fauna marina colonitzant un espai marí on en general no estem acostumats a veure’n i que és de propietat més aviat antropocèntrica. Dofins i balenes dins els ports nàutics, albiraments des de les nostres finestres confinades, imatges de dofins fets amb drone des del balcó, taurons pelegrins a costa, grups de fins a 6 balenes juntes…  Uns certs, d’altres no. De fet hem vist el mateix vídeo d’una balena de gep (Megaptera novaeangliae) dins un port, que suposadament era Tarragona, Bilbao i Barcelona i la balena en si passava a ser en algun moment un rorqual aliblanc (Balaenoptera acutorostrata). També hem vist vídeos de dofins a un port que al final no era Sitges, ni era aquest any, si no, un port de Turquia fa molts anys.

D’altra banda i a través de la col·laboració que els pescadors del Cap de Creus tenen amb SUBMON, tenim albiraments de centenars de dofins, rorquals comuns en grups grans, cosa que no havia passat mai en aquesta zona o desenes de taurons pelegrins i les preguntes que ens fem són: estan els animals aprofitant la pau i tranquil·litat dels mars? Estem augmentant les hores d’observació a mar i per tant el nostre èxit ? Hi ha altres factors que poden estar afectant?

Un informe del ICM-CSIC apunta a un repunt molt significatiu de la clorofil·la a prop de costa dues setmanes després del temporal Glòria, que va colpejar el nostre litoral a finals de gener. La injecció de nutrients durant la borrasca Glòria ha causat un primer increment en l’abundància de fitoplàncton. El mateix informe argumenta que es pot esperar que l’efecte a mig termini de la borrasca Glòria sigui més aviat positiu per a determinats components dels ecosistemes marins. Els rius Fluvià, Tordera i Besòs no tenen sistemes artificials de regulació del seu cabal i per tant porten la seva càrrega de sediments i nutrients directament a la plataforma pròxima al litoral. Aquest subministrament de sediments i nutrients podrà ser distribuït, gràcies a l’acció dels corrents marins i dels temporals habituals en primavera, cap a d’altres zones litorals i de la plataforma costanera. Es d’esperar que aquest augment afavorirà el creixement d’altres components de la xarxa tròfica, com grans vertebrats.

D’altra banda, també es cert que el soroll antropogènic a mar s’ha reduït considerablement a la costa catalana, segons ha comentat el laboratori d’aplicacions Bioacústiques de la UPC en noticies als mitjans de comunicació. Això, per suposat disminueix la molèstia que els cetacis, animals purament acústics, poden tenir i que en general es produeix més a nivell de costa amb l’arribada del bon temps i la sortida d’embarcacions recreatives.

Però també observem més, tenim més temps i mirem més per la finestra, en general. Per tant, potser no hi ha una causa específica, si no una suma de totes elles. Tot i que en general els animals marins responen millor a les fluctuacions i l’accés als aliments, assumint molèsties acústiques, és cert que aquest silenci és un nou paradigma que s’haurà d’estudiar en més profunditat.

Un últim apunt o consideració és que científics del CSIC han apuntat que aquesta colonització de fauna salvatge, no només marina si no també terrestre, pot ser una “trampa” per a molts animals que es trobaran aprofitant espais, zones de reproducció o  alimentació que son efímeres i a les que l’impacte de la nostra tornada agafarà per sorpresa.