El tauró pelegrí (Cetorhinus maximus) és el peix més gran del Mar Mediterrani (el segon més gran del món, només per darrere del tauró balena). Els adults poden arribar als 10 metres i unes 7 tones de pes. Tot i que pugui semblar un gran depredador (pertany a l’ordre Lamniformes, com el gran tauró blanc), les seves dents són diminutes, pràcticament vestigials, ja que aquesta espècie s’alimenta passivament, filtrant zooplàncton i peixos petits a través de les seves brànquies, per la qual cosa solem veure’ls nedant lentament en superfície. A vegades es poden realitzar albiraments de diversos individus junts. 

El tauró pelegrí és també conegut per les seves llargues migracions transoceàniques i transequatorials en unes certes estacions de l’any. Estudis realitzats al final del segle XX i principis de XXI van suggerir que aquests moviments estacionals semblen estar íntimament relacionats amb l’ocupació d’hàbitats d’elevada productivitat (quan l’abundància de plàncton és elevada), tant dins com fora de la plataforma continental. No obstant això, és cert que també podrien ser deguts a una preferència per aigües de major temperatura, el desplaçament a zones d’aparellament o a la filopatria, la tendència que presenten moltes espècies animals a romandre en el mateix territori en què van néixer, o a tornar al mateix per a reproduir-se.

Al Mediterrani, el volum més gran d’albiraments de taurons pelegrins durant els mesos de primavera i fins a finals d’estiu podria estar relacionat amb aquest increment de la concentració fitoplanctònica, que és més elevada durant la primavera.

Els trets distintius que permeten identificar aquesta espècie són:

• Cos de color castany.
• Musell cònic, arrodonit en la punta en el cas dels adults (i a vegades amb la punta blanca).
• 5 grans fenedures branquials, les primeres gairebé al llarg de tot el cap.
• Gran aleta dorsal, de forma triangular però amb la vora apical tendint a ser rom, que pot “caure’s” de costat mentre l’individu neda.
• Aleta anal considerablement gran, de grandària similar a la segona aleta dorsal.
• A superfície, quan s’està alimentant, a vegades se’l pot identificar perquè sobresurten 3 parts de l’individu fora de l’aigua. La punta del musell, l’aleta dorsal i el lòbul superior de l’aleta cabal.

Malgrat el seu gran pes i grandària, el tauró pelegrí pot assumir velocitats considerablement ràpides en intervals de temps breus i propulsar tot el seu cos fora de l’aigua, el que en anglès es coneix com “breaching”. En un estudi recent realitzat per Ruud et al. (2020), no sols es van registrar una gran quantitat de salts (breaches) únics, sinó que també es van registrar salts dobles, triples i fins i tot quàdruples d’un mateix individu, sortint de l’aigua a una velocitat mitjana de 3.9 m/s (similar a la del tauró blanc).

És una espècie protegida en múltiples països, inclosa en l’Apèndix II de CITES, els Apèndixs I i II del Conveni per a la Conservació d’Espècies Migratòries, l’Annex II de la Convenció de Barcelona i protegida per la ‘General Fisheries Commission for the Mediterranean’ GFCM/42/2018/2 i la Unió Europea també prohibeix la seva pesca. Està catalogada com a espècie Vulnerable per la IUCN, ja que es considera que abans d’estar protegida internacionalment les seves poblacions van decaure més del 50% per l’efecte de les pesqueries dirigides a l’explotació de la seva carn i l’oli de fetge, a més de l’impacte accidental d’altres pesqueres no dirigides a la seva captura. Encara així, entre 2007-2016 es van comercialitzar 700 kg de carn provinent de Noruega al mercat de la Xina (Font: CITES Trade Database).

En els últims dies ja s’han registrat els primers albiraments de tauró pelergí en les nostres aigües, així que hi ha una petita possibilitat que tu també et trobis amb un si surts al mar! En aquest cas, et convidem a registrar el teu albirament i a compartir-lo al nostre grup de Facebook “Taurons i Ratlles del Mediterrani Occidental” on, a més, pots gaudir de molts altres albiraments de diferents espècies d’ elasmobranquis del Mediterrani Espanyol. Tots els albiraments postejats en el grup, juntament amb la seva informació complementària, formaran part de la base de dades del projecte MECO, un projecte regional de ciència ciutadana en el qual col·laborem al costat d’altres països del Mediterrani i que ens ajuda a tenir un millor i actual coneixement de les espècies que hi habiten. Moltíssimes gràcies!

The MECO project