El sector nord del Corredor de Cetacis del Mediterrani es confirma com una àrea important per a cetacis de busseig profund
Acabem el Projecte AHAB amb més de 100 deteccions acústiques i 70 albiraments visuals i la primera estima d’abundància de catxalot als canyons submarins del nord de Catalunya, que ha comptat amb el suport de la Fundación Biodiversidad, del Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic.
El Projecte AHAB té com a objectiu identificar la zona nord del Corredor de Cetacis del Mediterrani, i en especial els canyons submarins del Cap de Creus i Palamós, com a hàbitats potencials de cetacis de busseig profund, a més de confirmar la zona com a zona d’alimentació del catxalot (Physeter macrocephalus) i establir la connectivitat d’aquesta espècie amb altres zones d’importància per a catxalots, com les Illes Balears, Liguria o el Sud peninsular i, per tant, de l’ús del Corredor de Migració de Cetacis. A més, s’espera que aquesta informació pugui ajudar a dur a terme una gestió adequada d’aquest espai protegit.
Resultats de la campanya d’estudi
En total, es va aconseguir navegar més de 2000 km, dels quals al voltant de 680 km es van realitzar a l’àrea d’estudi (Figura 1) i en la que es van detectar sis espècies de cetacis diferents, quatre de les quals són de busseig profund.





A l’àrea d’estudi, l’espècie de cetaci més albirada va ser el dofí llistat (Stenella coeruleoalba), seguida del zífid de Cuvier (Ziphius cavirostris), el catxalot, el cap d’olla comú (Globicephala melas) i el cap d’olla gris (Grampus griseus). D’altra banda, les més detectades acústicament han sigut el dofí llistat i el catxalot, amb el mateix nombre de deteccions, seguits pel zífid de Cuvier, el cap d’olla comú i el cap d’olla gris.















En total es van realitzar 109 deteccions acústiques, 99 en esforç actiu, i 71 albiraments, 46 en esforç actiu.
Gràcies a les dades obtingudes acústicament, s’ha pogut realitzar la primera estima d’abundància de catxalot a l’àrea dels canyons de Cap de Creus i Palamós, i s’ha obtingut una abundància total estimada de 21 animals i una densitat de 0.007162 animals/km2 mitjançant modelització espacial. L’ús de tècniques acústiques per a la detecció de catxalots ha sigut de molta utilitat a l’hora de detectar aquests animals i establir angles i distàncies.
A més, s’han pogut observar tant grups de femelles amb juvenils i cries com un mascle solitari.





Re-albirament de catxalots
Hem foto-identificat un total de 12 individus de catxalot, que s’han comparat amb els individus identificats en altres zones del Mediterrani, com les Illes Balears, l’estret de Gibraltar i el golf de Lleó. Fruit de la foto-identificació s’ha detectat que alguns dels catxalots observats per SUBMON tant durant aquest projecte com en un projecte anterior, es mouen per l’àrea del golf de Lleó.










Per un costat, un dels individus observats durant el Projecte AHAB va ser albirat uns dies més tard al nord del golf de Lleó en una sortida de Découverte du Vivant. Anteriorment també va passar amb altre dels individus observats en la mateixa àrea en 2010, en el marc del projecte LIFE+ INDEMARES (coordinat per la Fundación Biodiversidad), que va ser observat vuit anys més tard per la mateixa entitat francesa en l’àrea nord dels canyons del golf. Ambdós individus són possiblement mascles i aquests re-albiraments recolzen la importància de l’àrea per als moviments dels mascles en aquesta part del Mediterrani.
L’Associació Tursiops ha identificat un altre possible re-albirament d’un altre dels individus de catxalot albirats durant la campanya AHAB i un individu mascle observat e identificat a aigües de les Illes Balears alguns anys anteriors.
Així, els canyons submarins del Cap de Creus i Palamós proven ser una àrea d’especial importància per la presència de cetacis de busseig profund, i en especial del catxalot, donada la seva elevada densitat. La presència tant de mascles com de grups de femelles indicaria aquesta zona com a àrea d’alimentació i cria, fet que dóna especial valor a aquests canyons. Es considera molt important la continuació d’aquest estudi per a poder augmentar la robustesa dels resultats i així poder aplicar mesures de gestió a l’àrea per a la protecció d’aquests animals.