Durant un mes i mig de campanya i 1375 km d’esforç navegats pels canyons submarins del nord de Catalunya, l’equip de SUBMON ha realitzat més de 160 albiraments de cetacis, de les 8 espècies més comunes del Mediterrani i més de 150 deteccions acústiques de cetacis.

El Projecte SCARS, que compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico i del grup Goodman, a través de l’empresa Mares Sostenibles, ha buscat ampliar el coneixement sobre la població del cap d’olla gris de la part nord-est de la Demarcació Llevantino-balear amb l’objectiu de determinar la seva distribució o abundància, així com estudiar si existeix una connectivitat entre les diferents zones del Mediterrani Occidental i, per tant, l’ús del Corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani per part d’aquesta espècie i d’altres espècies de bussejadors profunds de l’Àrea Marina Protegida.

Els mostrejos a l’àrea d’estudi es van planificar seguint la metodologia del transecte lineal per distància, duent a terme transectes d’esforç visual i transectes acústics. Pel transecte visual, s’ha disposat d’una plataforma de mostreig formada per un catamarà de 15 metres d’eslora, el Montagu, equipada amb cofa d’albirament. Durant el transecte visual, dos observadors, d’un equip de 6, situats un a la cofa elevada a 7.5 metres sobre el nivell del mar i un altre a peu de coberta, a 1.5 metres i equipats amb binoculars reticulars de 7×50, exploren els 180º davant de l’embarcació a la vegada que es navega mantenint una velocitat mitjana de creuer al voltant de 5 nusos.

Pel que fa al transecte acústic, s’ha disposat d’un hidròfon d’arrossegament de tres canals, de 160 metres de cable, amb tres elements ceràmics (100kHz) situats a 140, 143 i 146 metres respectivament. La velocitat d’arrossegament s’ha mantingut en 5 nusos de velocitat mitjana. La cadena de registre s’efectua a través d’un convertidor de senyal analògica a digital Steinberg UR44 audio interface, així com un ordinador, que amb el software PAMGUARD permet la visualització del so i la seva interpretació per part d’un observador especialitzat.

Les campanyes es van dur a terme des de l’1 al 31 de maig de 2021, a causa de les condicions meteorològiques només es va poder sortir durant 14 dies en els blocs 1 i 2 (Palamós i canyons del Maresme). El bloc d’estudi 2 es va dur a terme entre el 28 de setembre i el 7 d’octubre de 2021. En total es van navegar 1.375,74 km en esforç, dels que 185 km es van navegar al bloc 1, 752,5 km al bloc 2 i 438,2 km al bloc 3.

Resultats preliminars

En total, es van comptabilitzar 168 albiraments visuals de 8 espècies de cetacis diferents, 46 dels quals es van produir fora d’esforç.

Es van realitzar un total de 155 deteccions acústiques, de les quals 12 van tenir lloc fora d’esforç. De les 143 deteccions en esforç, 104 (72.7%) van poder ser identificades amb albiraments o per les característiques del comportament acústic de l’espècie. Les espècies més identificades van ser el dofí llistat i el catxalot, amb 79 deteccions la primera i 13 la segona.

També s’han analitzat les profunditats a les que s’han albirat les diferents espècies. Es pot observar que els albiraments d’aquestes espècies s’han realitzat entre els 164 m i 1.960 m, sent el zifi de Cuvier, el dofí comú i el cap d’olla gris les espècies observades en una zona de major profunditat.

De l’anàlisi de foto-identificació, els resultats preliminars indiquen que, pel que fa al cap d’olla gris, no s’han trobat evidències que els grups observats durant el projecte hagin estat albirats durant anys previs entre els canyons, tot i que si que hi havien realbiraments entre els individus dels catàlegs antics entre els canyons del Maresme i de Palamós, no obstant aquests resultats no són concloents a causa del baix nombre d’albiraments de l’espècie. S’ha pogut ampliar el catàleg d’individus, que actualment és de 82 animals. Durant el projecte SCARS s’han identificat 27 nous animals.

Quant als catxalots, l’anàlisi i la comparació de catàlegs, tant de la mateixa entitat com d’altres entitats, han documentat la mobilitat d’aquests animals entre canyons per períodes de temps que arriben als 11 anys de diferència. Això representa una evidència de connectivitat biològica que hi ha entre els canyons i l’àmbit de distribució de l’espècie.

El catàleg de foto-identificació del catxalot es va comparar l’any anterior amb els catàlegs d’aquesta espècie de les Illes Balears (Associació Tursiops), amb el catàleg en línia CETIDMED/CETAPROT que conté imatges de l’Estret de Gibraltar i el Golf de Vera i amb fotografies preses per l’empresa Découverte du Vivant al Golf de Lleó, així com amb el catàleg de Tethys.

No s’han trobat realbiraments amb el catàleg de Gibraltar, però s’ha trobat un possible realbirament amb les Illes Balears i dos realbiraments al Golf de Lleó. Un dels realbiraments es tracta d’un mascle observat per SUBMON el 19 de juliol de 2010 durant el projecte Life+ INDEMARES al Cap de Creus i realbirat el 24 de juliol de 2018 a l’àrea de Sanary. Per tant, després de 8 anys aquest individu segueix freqüentant la zona del Golf de Lleó.

Durant aquest estudi es va trobar un altre possible realbirament d’un individu vist l’any 2010 al canyó submarí de Creus i es va observar una altra vegada al 2021 als canyons del Garraf, amb 11 anys de diferència.

S’ha trobat un possible realbirament d’un individu observat el dia 13 de juliol de 2020 en el marc d’aquest projecte i un mascle identificat per l’Associació Tursiops diverses vegades, concretament el 10 de juliol de 2012, el 7 de juliol de 2013, el 31 de juliol del 2013 i el 2 d’agost del 2015. A causa de l’angle de la fotografia, no és possible confirmar al 100% la recaptura. No obstant, si això és cert confirmaria la connectivitat entre les Illes Balears i la costa est Peninsular, confirmant així el pas de catxalots a través del Corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani.

Les estimacions d’abundància i modelització espaial de les espècies per a les que s’han obtingut suficients dades estaran disponibles en un informe que es lliurarà a la Fundación Biodiversidad, així com a la Dirección General de Biodiversidad, Bosques y Desertificación del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico. L’informe serà públic i es penjarà a diverses plataformes. A més, part de l’estudi i els resultats es presentaran al congrés americà de mamífers marins que organitza la SMM (Society for Marine Mammalogy).

En conclusió, s’ha pogut establir la connectivitat que hi ha per a alguns bussejadors profunds entre els canyons submarins del nord de Catalunya gràcies a la comparació de catàlegs de foto-identificació. L’estudi demostra la importància del Corredor de Cetacis del Mediterrani i les zones més profundes dels canyons submarins que aquest abasta com a zones de gran connectivitat entre algunes espècies.