El #PeixDeCustòdia es consolida a 10 mercats de Barcelona
Els mercats de Barcelona ja tenen 10 peixateries on comprar peix de custòdia, mentre creix la demanda dels consumidors per adquirir un peix sostenible, de proximitat i compatible amb els valors naturals d’una àrea marina (els Canyons del Maresme).
L’any 2013, va néixer el concepte de Peix De Custòdia, que identifica el peix capturat en un espai de custòdia marina, de forma artesanal, amb arts selectives, que respecten el medi marí i les espècies que hi viuen, com els cetacis (dofins i balenes). Alhora, incentiva el consum d’espècies poc conegudes (però d’elevat valor gastronòmic), per disminuir la pressió sobre aquelles espècies més comercials i que actualment es troben sobreexplotades.
Per tercer anys consecutiu s’ha dut a terme una campanya d’informació a peixateries i consumidors als mercats de Barcelona, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. Les accions d’enguany han anat encaminades, per una banda, a mantenir la col·laboració amb les peixateries adherides al projecte en la fase anterior i, d’altra banda, a treballar directament amb els consumidors per conèixer els seus hàbits de consum.
S’han repartit més de 1000 nous díptics del projecte amb una nova imatge i noves receptes especialment ideades per aquest tipus de peix, poc explotat però d’alt valor culinari.
Paral·lelament s’ha treballat directament a peu de mercat amb els consumidors, difonent i explicant el Peix de Custòdia i alhora realitzant enquestes sobre els hàbits de consum de peix. Algunes de les conclusions més rellevants son que els factors que prenen més importància a l’hora de comprar peix són el preu, el gust i l’origen, mentre que els de menys importància són l’estat ecològic de les poblacions de peix i l’art de pesca utilitzat. De fet, aproximadament dos terços dels enquestats afirmen preocupar-se, sovint o sempre, per l’origen del peix, però aquesta mateixa proporció desconeix la problemàtica ambiental associada a la pesca, com el deteriorament de l’hàbitat marí i la interacció negativa amb els dofins i altres espècies.
També s’ha observat que tan sols un quart dels consumidors saben que és obligatori mostrar les etiquetes amb tota la informació del peix, però que, en el cas de ser-hi, dos terços s’aturen a llegir-les. A més, cal destacar que entre les espècies més consumides s’han repetit molt una quinzena, que sumant-hi algunes que s’han mencionat ocasionalment, no arriben a 30, i en canvi a les llotges de les nostres costes se’n subhasten més d’un centenar.
Tot plegat posa de manifest que és convenient seguir conscienciant a la població de les problemàtiques ambientals associades a la pesca i seguir incidint en els hàbits de consum per fer-los més sostenibles.