S’ha presentat l’informe de l’estudi desenvolupat per Submón per encàrrec de l’Àrea Protegida de les Illes Medes de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu d’obtenir informació descriptiva sobre la situació del dàtil de mar (Lithophaga lithophaga) a la zona de les Illes Medes, així com a punts de la Costa del Montgrí.

A l’informe “el dàtil de mar: un altre valor ecològic de les Medes“  hi ha un recull d’informació sobre l’espècie, la seva explotació comercial, l’estatus de protecció, la situació a les Medes i els resultats de l’estudi realitzat.

La importància de trobar dàtil de mar a les Illes Medes, recau en que, tant aquestes , com en general tot el massís del Montgrí, presenten una història geològica particular i són un dels pocs punts del litoral català on es troba terreny d’origen calcari. És per aquest motiu, que juntament amb la costa de l’Ametlla de Mar, aquesta zona és un dels pocs indrets de la costa catalana on trobem importants poblacions de dàtil: espècie perforant, que necessita  substrats tous com és el calcàri.

Una mica d’història
El dàtil de mar es valora en la nostra gastronomia des de temps dels romans, doncs ja aleshores se li atribueixen propietats afrodisíaques. Els receptaris gastronòmics antics han inclòs aquest bivalve en algunes receptes des de temps molt antics.

No obstant, l’explotació comercial del dàtil de mar s’inicia als anys 30 i 40 a l’entorn de l’Illa  de Capri i la Península Sorrentina (Italia), on es troben les primeres referències de la seva pesca intensiva. Es calcula que aquesta pràctica suposava la destrucció anual d’entre 3 i 5 hectàrees de superfície rocosa i l’extracció d’entre uns 6 i uns 10 milions d’individus a l’any.

Però, la veritable problemàtica per l’espècie i l’ecosistema aparegué amb l’ús del martell pneumàtic, que es va estendre a meitat de la dècada dels 70 i els 80 a tot el litoral espanyol. Aquesta pràctica, especialment intrusiva, es basa en perforar la roca per tal d’extreure el dàtil del forat a l’interior, el que destrueix el substrat i afecta a altres espècies.

Foto: Litoral afectat per l’extracció de L. lithophaga al Sud-est d’Itàlia. Es pot observar a la base de la roca, les restes detrítiques dels fragments de roca trencada (Fanelli et all, 1994).

A principis de la dècada del 90, es van iniciar un seguit de mesures de protecció d’aquesta espècie mitjançant la seva catalogació dins de la Directiva Hàbitat i el Conveni de Barcelona com a espècie protegida amb requeriments de protecció estricte. En l’actualitat el decret 109/1995 del 24 de març de la Generalitat de Catalunya de regulació de la pesca marítima recreativa prohibeix la seva extracció.

A les Illes Medes no s’ha explotat aquesta espècie tradicionalment, fet que ha conservat el bon estat de la seva població actual.

El dàtil de mar a les Medes
L’objectiu d’aquest estudi ha estat fer un anàlisis descriptiu i comparatiu de la situació del dàtil de mar a les Illes Medes.  Els 12 punts d’estudi s’han triat tenint en compte diferents factors (fondària, orientació, perfil, l’hidrodinàmica i les comunitats associades), per tal de veure si existeix una relació entre aquests factors i la seva abundància.

S’ha pogut observar que el dàtil es troba ben distribuït al llarg de la Costa del Montgrí, no havent trobat indicis de diferencies d’abundància entre l’àrea protegida i la resta del litoral.

Dins de l’àrea protegida el dàtil de mar és una espècie que es troba ben distribuïda al llarg de totes les Illes Medes. Tot i que no s’han vist evidències significatives respecte a la relació entre distribució i orientació, si que es pot observar diferències en la distribució en relació a la fondària.  La gàfica 1 mostra com hi ha diferències en la distribució en relació a la fondària, sent més freqüents densitat més altes en els primers 20 metres de fondària. Cal remarcar que en aquest estudi no es van trobar dàtils per sota dels 36 metres de fondària.

Fig 1: Gràfic comparatiu de les diferents densitats trobades per sobre i per sota de l’isobata de 20m en alguns dels punts estudiats

En aquest primer estudi descriptiu, s’ha pogut observar, que les Illes Medes han d’afegir un altre valor ecològic a difondre entre els usuaris de l’espai, que se suma a l’elevada biodiversitat que ja té l’ Àrea Protegida. Seguir aquesta línea de treball i ampliar els estudis en aquest sentit podria donar amb el temps més informació d’una espècie protegida i en regressió.