Diagnosi i anàlisi dels fondeigs existents a Cala Montgó i els seus efectes sobre la conservació de les praderies de Posidònia
S’ha presentat l’informe tècnic de diagnosi i anàlisi sobre els morts dels fondeigs de la Cala Montgó (Torroella de Montgrí), encarregat a SUBMON per l’Àrea Protegida de les Illes Medes de la Generalitat de Catalunya. L’informe conclou amb una proposta ferma d’accions per a minimitzar l’impacte de fondeig sobre la praderia de posidònia d’aquesta cala, que s’ha presentat a l’Ajuntament de Torroella de Montgrí , que vol impulsar aquest projecte per la millora del seu litoral.
La Cala Montgó, està situada al nord de la costa del Montgrí, just al límit entre els termes municipals de Torroella de Montgrí i l’Escala, ha estat des de fa molts anys, un punt atractiu per al turisme de platja al litoral català. Els seus fons submarins son d’elevat valor ecològic, ja que trobem espècies i hàbitats importants com és el cas de la Posidonia oceanica, considerat com a prioritari a l’Annex I de la Directiva
Hàbitats. Aquest fet, va propiciar que a l’any 2006 es va proposar com a espai per incloure dins de la Xarxa Natura 2000.
No obstant, l’increment del turisme i de la oferta nàutica a la Costa Brava, ha fet que al tractar-se d’una cala tancada i resguardada de temporals tant de tramuntana com de garbí, hi hagi, durant els mesos d’estiu, un fort número de fondeigs per a diferents embarcacions, tant públics com privats. Aquesta activitat, si no es realitza de manera controlada i ordenada, pot arribar a provocar un greu impacte per a la conservació dels alguers de posidònia de la cala, ja que tot i que durant l’hivern es retiren les boies d’us públic, es deixen els morts de formigó, que moltes vegades es troben sobre la praderia de Posidonia oceanica i provoquen un greu impacte sobre aquesta.
L’estudi
Lobjectiu general de l’estudi realitzat ha estat el d’inspeccionar la zona i els impactes existents, per tal de donar les eines necessàries per a disminuir l’impacte negatiu dels fondeigs sobre la praderia de posidònia de Cala Montgó, i obtenir la informació necessària per a implementar una millor gestió d’aquests fondeigs.
En aquest sentit s’han realitzat les següents accions:
· Localitzar i georeferenciar el marge superior de la praderia de posidònia de Cala Montgó, a través de la teledetecció
Procés de georeferenciació a través d’imatges aèries, validades mitjançant immersió
· Documentar gràficament la posició dels morts de fondeig de les boies col·locades durant els mesos d’estiu respecte del marge de posidònia.
El marcatge del límit superior de la praderia de posidònia permet observar els morts de fondeig instal·lats en funció del tipus de fons (Foto aèria: Toni León)
· Georeferenciar i documentar gràficament la localització de les zones d’acumulació dels morts de fondeig durant el mesos d’hivern.
Boia utilitzada per a georeferenciar els morts dels fondeigs
Resultats
Durant els mesos d’estiu, s’ha realitzat la categorització del camp de boies, amb la seva ubicació corresponent, respecte del tipus de fons on es troben situats. El resultat obtingut, ha permès constatar que gran quantitat dels fondeigs es troben sobre fons protegits de posidònia tal i com s’observa a la següent fotografia:
Categorització de les boies instal·lades en funció del tipus de fons observat. (Foto aèria: Toni León)
D’altra banda, del seguiment fotogràfic de les boies, s’han constatat els impactes dels morts de formigó sobre la praderia de posidònia
Durant l’hivern, un cop retirats els fondeigs dels mesos d’estiu, s’ha observat que les acumulacions de morts es troben concentrades majoritàriament sobre praderia de posidònia a les zones properes al camp de boies, tal i com mostra la fotografia, moltes vegades a escassos metres de bancs de sorra o just al límit de la praderia.
Posició dels morts durant l’hivern en referència al límit superior i acumulació de morts sobre la praderia de posidònia
Conclusions
De l’estudi se n’extreuen diverses conclusions, que poden ajudar a una millor gestió de l’espai i a disminuir impactes sobre una espècie protegida com la Posidonia oceanica.
Primerament es necessari revisar la gestió dels morts per evitar la instal·lació sobre la praderia de posidònia i avaluar la viabilitat econòmica d’instal·lar sistemes de fondeig de baix impacte.
D’altra banda s’han de revisar la reagrupació de morts durant l’època d’hivern i proposar espais d’acumulació d’aquests morts a la cala, així com estudiar la viabilitat econòmica de treure aquells morts que es troben en desús a sobre de les praderies.
Per últim s’ha de donar a conèixer els valors de la zona i de la praderia, a través de campanyes informatives a l’usuari i de la realització d’itineraris marins ambientals per a la pràctica de l’snorkel.