Sota la superfície de l’oceà, té lloc un procés continu de canvi i adaptació que juga un paper crucial en la salut i resiliència dels nostres mars i oceans: la successió ecològica. Aquest fenomen, que reflecteix l’evolució i dinàmica dels ecosistemes marins al llarg del temps, és essencial per a comprendre i conservar la biodiversitat marina.
La successió ecològica no es només un concepte teòric, sinó que s’uneix a la realitat palpable que forma part de multitud de projectes de conservació i restauració marina. Un d’aquests projectes és OCEAN CITIZEN, en el qual participem activament des de SUBMON. Aquest projecte europeu pretén desenvolupar un protocol de restauració marina replicable que combina la regeneració d’hàbitats i la immobilització de carboni amb el compromís social i el benefici econòmic per a les comunitats locals. A més, a OCEAN CITIZEN, tenim l’oportunitat de ser testimonis directes de com els ecosistemes marins es recuperen i es transformen amb el temps.
En aquest article explorarem en profunditat la successió ecològica en el medi marí, destacant la seva importància per a la conservació marina i com projectes com OCEAN CITIZEN ens permeten entendre i apreciar aquest procés.
Què és la successió ecològica?
La successió ecològica és un concepte fonamental en ecologia que fa referència al procés pel qual la distribució d’espècies i hàbitats en una zona canvia amb el temps. Aquest canvi es deu a variacions en la presència i abundància de les diferents espècies a mesura que passen els anys (o els segles). Tot i que la successió s’associa més sovint amb la comunitat vegetal en els ecosistemes terrestres, també és important tenir en compte aquests canvis de població en hàbitats marins.
El procés de successió ecològica pot observar-se en molts sistemes diferents, que van des de l’establiment de praderies i pastures després d’una erupció volcànica, al desglaç de glaceres o a la reconstrucció d’un escull de coral després de la destrucció causada per un huracà a l’oceà. Després de la pertorbació, el restabliment de diferents espècies inicia novament el cicle, reemplaçant-se les unes a les altres fins que s’aconsegueix una «comunitat clímax», similar a un bosc madur, o fins que ocorre una altra pertorbació.
Com es desenvolupa aquest procés?
La successió ecològica es desenvolupa en tres fases diferents, cadascuna contribuint al desenvolupament gradual d’un ecosistema. La primera fase és de colonització, marcada per l’arribada d’espècies petites i molt simples, comunament conegudes com a espècies pioneres. Aquests organismes colonitzen ràpidament el substrat, exhibint un creixement ràpid i altes taxes de reproducció.
Alguns exemples d’espècies que encaixen en aquesta etapa de la successió són la Asparagopsis taxiformis, un tipus d’alga vermella, i la Cymodocea nodosa, una espècie de prada marina que només és present en la Mar Mediterrània i l’Oceà Atlàntic. Aquesta etapa estableix les bases per a les fases posteriors de la successió.
Cymodocea nodosa, Laura Busquier (UGI)
A mesura que avança el procés, la fase de successió adquireix protagonisme. La colonització en curs aplana el camí per al desenvolupament de noves espècies, sovint denominades «espècies de successió tardana». Durant aquesta fase, la densitat i la diversitat d’organismes augmenta i l’ecosistema experimenta un procés de maduració. S’incrementa la competència entre espècies, donant forma a l’estructura de la comunitat. En aquesta fase, alguns exemples destacats d’espècies són la Aplysina aerophoba, que es troba tant en la Mar Mediterrània com en l’Oceà Atlàntic, i la Gongolaria abies-marina.
Aplysina aerophoba, Clara García (UGI)
La culminació de la successió ecològica ocorre amb la fase clímax, que representa la fase final i estable del desenvolupament de l’ecosistema. Aquesta fase es caracteritza per un ecosistema madur i equilibrat. Durant aquesta fase, s’aconsegueix el «punt final» del procés: la comunitat clímax. Aquesta comunitat es mantindrà fins que ocorri una pertorbació. Dos exemples d’espècies que solen aparèixer en aquesta etapa són la Antipathella wollastoni i la Leptogorgia viminalis.
Leptogorgia viminalis, Laura Busquier (UGI)
És important destacar que les espècies pioneres presents en la fase de colonització són simples i creixen ràpidament amb taxes de reproducció prolífiques. No obstant això, a mesura que avança la successió, apareixen espècies més grans, establint una complexa xarxa d’interaccions. Els depredadors es tornen més predominants en les etapes posteriors de la successió, especialment quan l’ecosistema ha madurat i s’ha estabilitzat.
Factors que poden afectar el procés
La successió ecològica pot veure’s afectada per diversos factors, que poden accelerar o retardar el procés. Per exemple, esdeveniments de pertorbació, com ara tempestes, huracans o activitats humanes com la pesca d’arrossegament, poden restablir el procés de successió en interrompre les comunitats establertes. Les pertorbacions provocades per l’ésser humà poden interrompre els processos de successió naturals i portar a la dominància d’unes certes espècies. Quan aquestes pertorbacions cessen, les espècies pioneres poden colonitzar ràpidament l’àrea, iniciant una nova seqüència de successió.
Uns altres dels factors més importants que afecten el procés de successió ecològica són la temperatura, els nutrients i les condicions climàtiques, ja que influeixen en els tipus d’espècies que poden prosperar en un hàbitat marí particular. Els canvis en la temperatura a causa del canvi climàtic i els nutrients a causa de l’eutrofització poden afectar la dinàmica del procés de successió a llarg termini.
A més, les interaccions entre espècies, inclosa la competència, la depredació i la simbiosi, també modelen l’estructura de les comunitats marines. La successió també pot veure’s influenciada per com les espècies interactuen i s’adapten entre si amb el temps.
Comprendre el procés de successió ecològica en el medi marí és fonamental per a la conservació i restauració dels ecosistemes marins. Projectes com OCEAN CITIZEN proporcionen una excel·lent plataforma per a estudiar aquest procés en acció, permetent-nos observar com els ecosistemes marins es recuperen i es transformen amb el temps. Per això, us convidem a continuar descobrint aquest fascinant procés visitant la pàgina web (oceancitizen.eu) i les xarxes socials del projecte.
