Des d’estrelles de mar a taurons: la fascinant reproducció en el medi marí (part I)

Des de l’aparició de la vida al Planeta Terra (o Planeta Blau), les espècies de flora i fauna han buscat adaptar-se a les condicions canviants de l’entorn per a assegurar la seva supervivència. Entre els nombrosos factors que influeixen en la continuïtat d’una espècie, la reproducció es destaca com un dels més importants, ja que és el procés biològic mitjançant el qual es generen nous organismes.

Al llarg de l’evolució, han sorgit diverses i fascinants formes de reproducció, subratllant la importància d’aquest procés. El medi marí no és una excepció: les espècies marines han desenvolupat estratègies reproductives variades i complexes, i cada espècie empra la més adequada per a garantir la seva supervivència a llarg termini.

A grans trets, al medi marí podem trobar dos tipus principals de reproducció. D’una banda, està la reproducció asexual, en la qual un sol individu pot formar nous individus sense la intervenció de cèl·lules sexuals o gàmetes. D’altra banda, està la reproducció sexual, en la qual individus de sexes oposats s’ajunten per a formar nous individus, aquesta vegada amb la intervenció de cèl·lules sexuals o gàmetes.

En aquest primer text sobre la reproducció en el medi marí, tractarem una de les formes més primitives: la reproducció asexual de la fauna marina. En aquesta reproducció, la descendència prové d’un sol individu adult o progenitor, com hem esmentat anteriorment, de la qual existeixen diverses modalitats. En algunes espècies de cnidaris, els nous individus es formen a partir de protuberàncies o gemmes en un procés conegut com a gemmació. Aquests nous individus poden desprendre’s del progenitor o romandre units a ell, formant nombroses i denses colònies, com passa en certes espècies d’esponges i corals, entre altres.

Esponja de mar durant el procés de gemmació, en el qual el progenitor, mitjançant la gravetat, es va estirant fins que es divideix formant dos individus idèntics.

Per a fer front a pertorbacions naturals, com la depredació o les tempestes, els nous organismes també poden desenvolupar-se a partir de fragments despresos de l’adult. Aquest fenomen es coneix com a fragmentació o escissió, i les estrelles de mar són un exemple destacat d’aquest tipus de reproducció. En particular, quan una estrella de mar perd un braç i les condicions són òptimes, aquest pot regenerar-se i tornar a créixer. Fins i tot, un nou individu pot desenvolupar-se completament a partir d’aquest braç després. A més de les estrelles de mar, algunes espècies de poliquets i corals també poden reproduir-se d’aquesta manera.

Echinaster sepositus

Tot i que existeixen moltes altres modalitats de reproducció asexual, l’última que volem mencionar avui és la partenogènesi. Aquest és un fenomen peculiar utilitzat per unes certes espècies, com algunes espècies de taurons, per a reproduir-se de forma asexual quan les femelles no troben individus del sexe oposat per a la reproducció sexual.

Aquest cas en particular és un clar exemple de com l’evolució ha portat a desenvolupar estratègies reproductives per a assegurar la permanència de les espècies al llarg de la història de la Terra. No obstant això, com esmentem a l’inici, les espècies no només poden reproduir-se de manera asexual; també existeix la reproducció sexual. Si t’interessa aquesta temàtica i vols conèixer més sobre la reproducció en el medi marí, especialment sobre la reproducció sexual, estigues atent/a a les nostres xarxes socials!