Deixalles que fan olor a menjar

És ben sabut que les deixalles marines impacten negativament al medi marí. Aquestes deixalles, compostes principalment per plàstics, poden provocar greus problemes a múltiples organismes marins, en quedar-hi embolicats o ingerir-les, sent una important causa de mortalitat i lesions.

El motiu pel qual la fauna marina se sent atreta per les deixalles ha estat típicament atribuït a una confusió per part seva, a un error: una bossa de plàstic dins de l’aigua pot assemblar-se a un altre organisme (medusa, cefalòpode, etc.) i per això l’ingereix. Malgrat això, aquestes deixalles ingerides ni són exclusivament bosses de plàstic ni són sempre semblants (si més no, aparentment) a un organisme marí. Aquest fet qüestiona que l’únic motiu pel qual es doni aquesta interacció entre fauna marina i deixalles sigui la confusió visual, ja que un altre sentit també podria jugar-hi un paper molt important: l’olfacte.

Muntatge experimental i la resposta de les tortugues marines a les olors que emanen de plàstic bioincrustat en relació amb altres tractaments (Pfaller et al. 2020).

El paper que juga l’olfacte en l’atracció en vers les deixalles marines ha estat comprovat en un estudi fet a Estats Units, centrat en la tortuga babaua (Caretta caretta). Es va estudiar la reacció i el comportament de les tortugues en percebre l’olor emès a l’aire de quatre elements diferents: aigua desionitzada, aliment, plàstic net (fragments d’una ampolla de plàstic) i plàstic recobert d’espècies bioincrustants (fragments d’una ampolla de plàstic que havia passat 5 setmanes submergida al medi marí). Les diferents olors es van emetre per separat per tal de veure el comportament de les tortugues en cada cas, comprovant que tenien la mateixa resposta quan s’emetia l’olor de l’aliment i la del plàstic recobert per espècies bioincrustants. En ambdós casos les tortugues van adoptar un comportament atribuïble a la cerca d’aliment.

Aquest fet ja s’havia demostrat prèviament en d’altres estudis centrats en aus marines, demostrant que els plàstics recoberts d’organismes incrustants emanaven olors que empraven els depredadors marins per identificar preses i zones d’alta producció a l’oceà. Per tant sembla que la interacció entre algunes espècies marines i les deixalles no és exclusivament provocada per una confusió visual. Malauradament les deixalles marines fan olor a menjar.

Podeu consultar l’article complet aquí.