Tots sabem que la contaminació per plàstics al mar Mediterrani suposa un risc considerable per als ecosistemes i la salut humana, i provoca impactes econòmics negatius en les comunitats costaneres. Però, saps com es mouen aquests plàstics a la superfície del Mar Mediterrani i quina és la seva destinació final?

En un estudi realitzat en el marc del projecte AMAre per investigadors i investigadores del Centre Euromediterrani del Canvi Climàtic (CMCC), s’han rastrejat més de 10.000 milions de partícules virtuals per a comprendre el transport i destinació dels residus plàstics al Mediterrani, des de les fonts antropogèniques (poblacions costaneres, rius i rutes marítimes) fins a les destinacions mediambientals (superfície del mar, costes i fons marins).

Els moviments de les partícules de plàstic a la superfície del mar s’han definit gràcies a les dades aportades pel Servei de Monitoratge del Medi Marí de Copernicus (CMEMS). Una iniciativa conjunta de la Comissió Europea i de l’Agència Espacial Europea que utilitza els satèl·lits Sentinel per a observar el medi ambient i entendre millor els canvis ambientals que es produeixen.

Gràcies a aquest estudi s’ha arribat a la conclusió que el temps de residència dels plàstics a la superfície del mar depèn del seu origen: els plàstics terrestres, procedents de les poblacions costaneres i dels rius, resideixen durant 7 dies a la superfície de la mar. D’altra banda, els plàstics procedents de les rutes marítimes tenen un temps mitjà de residència de 80 dies. Aquest fet permet definir el mediterrani com un sistema que dissipa els plàstics flotants, sent poc probable que es produeixin acumulacions de plàstics a la superfície durant un llarg període de temps com succeeix en zones de l’Oceà Atlàntic, Índic o Pacífic.

Llavors, on s’acumulen els plàstics?

Els plàstics s’acumulen principalment a la costa i al fons marí. En aquest sentit, l’estudi ha conclòs que les costes més contaminades per plàstics són la subconca de Cilicia a Turquia, la costa catalana a Espanya i la zona del delta del riu Po i la llacuna de Venècia a Itàlia. En canvi, el Mar Egea i les costes dels Balcans s’han identificat com a zones poc contaminades.

Enllaç a l’article científic: https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0025326X18301000#!

Enllaç al Servei Copèrnic: https://marine.copernicus.eu/