Aquesta setmana passada, governs de tot el món han debatut com frenar l’avenç del canvi climàtic a la COP26, a Glasgow.

Els experts coincideixen en que uns oceans sans son fonamentals per a regular el clima, ja que aquests absorbeixen el 25% del carboni que prové de les emissions de CO2 a l’atmosfera i més del 50% de l’excés de calor de l’atmosfera.

Però el canvi climàtic planteja grans desafiaments per a l’oceà. Junt amb l’acidificació, el canvi climàtic ha provocat canvis en els ecosistemes marins amb greus impactes a la riquesa i distribució d’espècies, i també ha portat conseqüències socials i econòmiques desfavorables per als éssers humans.

Les balenes i altres espècies de cetacis no estan exemptes d’aquest problema, i fins a dia d’avui s’ha vist com el canvi climàtic pot tenir una gran varietat d’impactes sobre ells. Els impactes documentats inclouen: canvis en la distribució, canvis en el moment i la duració de les migracions, pèrdues d’hàbitat i reducció de la tassa de concepció i èxit reproductiu. Aquests grans mamífers marins, que encara s’estan recuperant dels severs impactes de l’era de la caça de balenes, es troben sota una pressió extrema d’altres tipus d’estrès antropogènic com els residus plàstics, la contaminació química i acústica i les col·lisions, entre altres.

Degut a aquests factors, múltiples poblacions de cetacis poden acabar col·lapsant, el que podria implicar conseqüències negatives permanents a llarg termini pel funcionament dels ecosistemes marins, ja que els cetacis desenvolupen un paper clau i insubstituïble en els ecosistemes marins i se’ls ha denominat “enginyers d’ecosistemes”.

Com ajuden les balenes i altres cetacis a mitigar el canvi climàtic?

Els grans cetacis juguen un rol fonamental per ajudar a combatre el canvi climàtic a través de la seva funció clau a l’ecosistema marí. Es considera que aquestes espècies actuen com a enginyers de l’ecosistema, contribuint a la circulació de nutrients dins de la columna d’aigua i a la transferència d’aquests entre aigües de diferents latituds, així com a través de la captura de carboni de l’atmosfera, de manera directa i indirecta.

Intercanvi de nutrients

Els cetacis son animals mòbils i moltes espècies son migratòries, realitzant grans viatges per les conques oceàniques, sovint entre les aigües productives fredes a aigües més càlides i sovint, oligotròfiques. Aquests moviments, tant verticals al submergir-se i pujar a la superfície a respirar o defecar, com horitzontals amb les migracions entre diferents latituds, ajuden a la circulació de nutrients per tot l’oceà, la fertilització de les seves aigües i són clau per a estimular l’abundància de peixos al millorar la productivitat de l’ecosistema.

D’una banda, els moviments entre la superfície i aigües més profundes provoquen un trasllat vertical de nutrients. Moltes espècies de balenes consumeixen preses a certa profunditat i al tornar a la superfície per respirar, també alliberen plomes fecals riques en nutrients. Les plomes fecals que alliberen a prop de la superfície contenen nutrients de les profunditats oceàniques que d’altra manera no estarien disponibles per a les espècies que habiten a la superfície. Els seus excrements son particularment rics en ferro i nitrogen, ambdós necessaris per al desenvolupament del fitoplàncton, que és el responsable de generar en 50% de l’oxigen que respirem, així com de capturar al voltant de 37 mil milions de tones mètriques de CO2, un estimat del 40% de tot el CO2 produït (quantitat que segons el FMI – Fons Monetari Internacional – equivaldria a 1.7 billons d’arbres o 4 boscos com el de l’Amazones).

A més, aquests moviments a la columna d’aigua ajuden a la barreja vertical d’aigües de diferents capes, contribuint a una distribució més àmplia de nutrients i oxigen a l’aigua.

D’altra banda, les balenes que realitzen llargues migracions contribueixen al moviment horitzontal de nutrients, al desplaçar-se entre les zones altament productives de latituds fredes cap a àrees de reproducció que generalment es troben a aigües més càlides i menys productives a prop de latituds tropicals. L’aportació de nutrients prové de les seves defecacions, de les placentes al donar a llum, dels seus cadàvers i de la pell que poden despendre.

A través d’aquest mecanisme, anomenat en anglès “whale pump”, les balenes transporten nutrients tant verticalment, entre aigües de profunditat i la superfície, com horitzontalment, a través del oceans promovent la producció primària i, per tant, la fixació de carboni atmosfèric.

Segrest de carboni

A més d’ajudar a la circulació oceànica dels nutrients, les balenes tenen un rol molt important en la captura de carboni. Quan moren de forma natural, els cossos de les balenes s’enfonsen a les profunditat de l’oceà, portant amb si enormes quantitats de carboni al llit marí, on proporcionen hàbitat i aliment a molts organismes d’aigües profundes.

Aquests cossos que han capturat carboni durant tota la seva vida cauen a les profunditats segrestant el carboni sense que torni a l’atmosfera. És el que es coneix com “whale falls”.

Segons un informe del Fons Monetari Internacional (FMI) es calcula que “cada gran balena segresta, de mitjana, 33 tones de CO2”.

Els investigadors estimen que, degut a la caça de les balenes portada a terme en el passat, durant les que s’estima una reducció prop del 90% de les poblacions, les grans balenes ara emmagatzemen aproximadament nou milions de tones menys de carboni que abans.

A través d’aquests sistemes, aquests grans cetacis ajuden a mantenir oceans saludables i productius i redueixen els impactes del canvi climàtic de manera que la seva conservació juga un paper clau per a la salut dels oceans i la mitigació del canvi climàtic.