Els cetacis de busseig profund són espècies de les que es coneix molt poc, ja que habiten en zones de gran profunditat (més de 500 metres) generalment allunyades de la costa i passen gran part del temps submergides (algunes espècies, fins al 92% del temps).

Al mar Mediterrani podem trobar fins a 4 espècies de bussejadors profunds, el catxalot (Physeter macrocephalus), la balena amb bec de Cuvier (Ziphius cavirostris), cap d’olla negre d’aleta llarga (Globicephala melas) i el cap d’olla gris (Grampus griseus); i les podem trobar en zones de talús continental o àrees de canyons submarins i de pendents pronunciades que afavoreixen la presència de les seves preses.

Espècies desconegudes i vulnerables

Actualment, d’una banda, es desconeix l’estat de conservació de les subpoblacions mediterrànies de tres d’aquestes espècies (el zífid i les dues espècies de caps d’olla), a causa de la manca de dades sobre elles. I d’altra banda, la subpoblació mediterrània de catxalot està considerada “en perill d’extinció” per la IUCN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa). Per això, i per augmentar el coneixement sobre la distribució i abundància d’aquestes espècies de busseig profund i poder treballar en mesures de gestió de les àrees on habiten, SUBMON va iniciar aquest mes de juny el projecte AHAB, amb l’objectiu d’estudiar la seva presència en les aigües de el sector nord del Corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani.

Totes aquestes espècies estan considerades en l’Annex IV (Espècies animals i vegetals d’interès comunitari) de la Directiva Europea Habitat (92/43 / CEE) com a espècies que requereixen d’una protecció estricta. I a més, a nivell estatal, el zífid, el catxalot i el cap d’olla comú estan inclosos en el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades i es contempla al cap l’olla gris entre les espècies catalogades d’interès especial.

Rècord de durada i profunditat de la immersió

Encara que totes aquestes espècies pertanyen a la família dels odontocets, i comparteixen una gran capacitat d’adaptació per a bussejar a gran profunditat i poder aguantar la respiració durant llargs períodes de temps, cadascuna té unes característiques i capacitats molt diferents. Per exemple, el catxalot és capaç de realitzar immersions de més d’una hora de durada i arribar fins als 2.000 metres de profunditat. Però és la balena amb bec de Cuvier, el cetaci que ha registrat la immersió més profunda (2.992m) i més prolongada (2 hores i 17 minuts). Els caps d’olla, en canvi, no realitzen immersions tan llargues però sí que poden submergir-se a més de 500m. Per ser capaços d’això, aquestes espècies han hagut d’adaptar el seu cos i fisiologia a una situació extrema d’alta pressió i falta d’oxigen, i han modificat la manera d’emmagatzemar, distribuir i utilitzar l’oxigen en el cos.

Les espècies del Mediterrani

Catxalot (Physeter macrocephalus):

El catxalot és l’espècie més gran de la família dels odontocets, podent aconseguir fins a 16 metres de llarg. Es tracta d’una espècie comuna a la Mediterrània, on presenta preferència per aigües profundes properes al talús continental, i zones de canyons submarins.

Aquesta espècie s’alimenta principalment de cefalòpodes, com calamars, que troben en aquestes aigües profundes. Els mascles són, en general, individus solitaris mentre que les femelles conviuen en grups formats per femelles adultes amb juvenils i cries.

Com ho identifiquem?

El catxalot és un animal amb una coloració grisa fosca, amb un cap extremadament gran (1/3 de la longitud total del seu cos) i pell rugosa darrere del cap i als costats. L’aleta dorsal amb forma triangular està transformada en una petita gepa. Aquesta espècie té un espiracle asimètric situat a la banda esquerra del cap, que fa que el seu buf surti inclinat 45º cap a l’esquerra i el que permet identificar aquesta espècie fàcilment en la distància. A més, aquesta és l’única espècie de cetaci a la Mediterrània que al submergir treu la cua fora de l’aigua (part de el cos que s’utilitza per a la seva foto-identificació) de forma regular.

Amenaces

La subpoblació present a la Mediterrània està subjecta a una gran pressió per part de les activitats humanes com són les col·lisions amb embarcacions, l’emmallament amb xarxes de pesca, la ingesta de plàstic i el soroll submarí.

Cap d’olla gris (Grampus griseus):

El cap d’olla gris es considera un habitant regular a la Mediterrània, tot i que és una espècie de la qual es coneix molt poc. A la Mediterrània, se sap que aquesta espècie prefereix zones amb pendents pronunciades i canons submarins, i la seva dieta es basa principalment en calamars.

Com ho identifiquem?

Es caracteritza pel seu cos gris cobert de marques i cicatrius blanques resultants de les interaccions socials amb individus de la mateixa espècie. Aquests animals neixen sent completament grisos però amb l’edat van adquirint més cicatrius fins a arribar a presentar una coloració blanca. El seu cap també és característic, arrodonit, i no presenta el típic “pic” dels dofins.

Amenaces

Les principals amenaces per a aquesta espècie són els emmalles amb xarxes a la deriva, el soroll submarí i la ingesta de plàstics.

Balena amb de Cuvier (Ziphius cavirostris):

La balena amb bec de Cuvier, el bussejador profund per excel·lència, és una espècie que es troba en aigües temperades, tropicals, subtropicals de tots els oceans i és l’única espècie d’aquesta família comuna al Mar Mediterrani. Aquesta espècie es pot veure al llarg de tot l’any i prefereix aigües profundes de canyons submarins, on s’observen individus solitaris o en grups d’entre 1 i 3 individus. Les seves llargues immersions i curts períodes de temps a superfície fan que actualment se sàpiga molt poc sobre aquests animals.

Com ho identifiquem?

Es tracta d’un odontocet de mida gran (entre 5 i 6,5 metres), el color de el cos varia amb l’edat, de manera que els animals passen de tenir el cos color marró fosc, marró-grisenc fins animals amb un patró de coloració marró-groguenc. Els exemplars adults mascles presenten una gran quantitat de cicatrius al cos i a mesura que envelleixen el cap va adquirint color blanquinós. Té l’aleta dorsal triangular lleugerament falcada situada al terç posterior de el cos.

Amenaces per a l’espècie

Aquests animals són molt sensibles al soroll submarí, sent els sorolls derivats de les activitats militars una de les majors amenaces per a ells, generant avaraments en massa d’aquesta espècie. Altres amenaces conegudes inclouen la captura incidental en la xarxes de pesca, ingestió de plàstics, i possiblement la contaminació química.

Cap d’olla negre d’aleta llarga (Globicephala melas)

El cap d’olla negre d’aleta llarga és una espècie de cetaci que pot trobar-se principalment a la conca oest de la Mediterrània, en zones de més de 500m de profunditat, encara que se sap molt poc sobre els seus moviments a la Mediterrània.

Com ho identifiquem?

Aquests animals es caracteritzen pel seu cos de color negre, excepte en la part ventral on presenta una taca blanca extensa característica, presenta una aleta dorsal baixa i caiguda cap enrere, relativament gran situada en una posició central de el cos.

Amenaces per a l’espècie

Se sap molt poc sobre les amenaces per a aquesta espècie en aigües de la Mediterrània. Entre d’altres, les amenaces més comunes són la captura accidental, tràfic marítim, contaminació química i acústica, i el canvi climàtic.

Totes aquestes espècies han estat detectades en aigües del Corredor de Migració de Cetacis de la Mediterrània per part de SUBMON durant el projecte AHAB i les dades obtingudes contribuiran a l’augment del coneixement sobre aquestes espècies.