Es coneix com a captura accidental o bycatch el fet de capturar espècies no desitjades en una operació pesquera, totes aquelles espècies que no son l’objectiu de la pesqueria. Hi ha qui pot argumentar que la captura accidental és una conseqüència acceptable de poder subministrar diàriament al món, espècies de peix i marisc d’estat salvatge. Massa sovint, però, els valors associats de mortalitat són tan alts que amenacen poblacions i espècies. Les dades indiquen que anualment, un mínim de 7,3 milions de tones de vida marina són capturades accidentalment.

El problema s’agreuja si el bycatch es dóna amb espècies protegides. Normalment fem servir el terme bycatch per a referir-nos a aquelles captures accidentals d’espècies de megafauna marina (mamífers marins, tortugues, aus marines, taurons i altres espècies de peixos de mida gran).

Pel que fa als mamífers marins (dofins, balenes, foques, sirènids…), el bycatch és avui en dia el seu principal problema de conservació.  A nivell global, si mirem les 10 espècies de mamífers marins més amenaçades, aquelles que tenen menys de 1500 individus veiem que estan afectades per diferents problemes de conservació com la pèrdua d’habitat, la contaminació, les col·lisions amb embarcacions, les morts intencionades, la fragmentació de l’hàbitat per polítiques de gestió hidrogràfica, la caça furtiva….. però totes elles tenen en comú un mateix i compartit problema de conservació, la captura accidental amb arts de pesca.

Degut a la captura accidental, espècies com el dofí del Iangtsé s’ha declarat extint i la vaquita o marsopa de Califòrnia ho serà probablement en aquesta dècada. Dos exemples d’una activitat pesquera que tot i no buscar la seva mort de forma voluntària, els hi ha comportat.

Les captures accidentals no busquen perjudicar ni de manera directa ni indirecta a aquestes espècies i han d’entendre´s com a fets que es produeixen de forma fortuïta. No obstant, cal tenir present que l’impacte que es produeix pot ser molt alt. A nivell mundial, s’estima que 300.000 dofins moren als arts de pesca cada any.

Pel que fa a mamífers marins, les captures accidentals es donen principalment per dos motius. Un, perquè queden enganxats als arts de pesca per no haver-los detectat. Dos, perquè s’enganxen quan voluntàriament han anat a aprofitar un recurs alimentari que els hi donava l’art de pesca. Per mirar de minimitzar la captura accidental, en el primer cas s’ha d’intentar que els dofins vegin i reconeguin l’art per poder-lo evitar. En el segon cas, el que cal és evitar que els dofins s’apropin a alimentar-se a l’art i en el cas que no es pugui evitar, mirar la manera que no es quedin atrapats. Són tres les maneres com abordar aquestes captures:

1. Canvis en les operacions i pràctiques pesqueres
2. Modificació i millora dels aparells de pesca
3. Restriccions i regulacions espacials i temporals per evitar la interacció

Catalunya no està exempta d’aquesta problemàtica mundial. Tot i que amb ordres de magnitud força diferents també es dóna interacció entre dofins i activitat pesquera. Des de SUBMON, i mitjançant el projecte #PescantAmbDofins finançat pel GALP amb fons FEMP (Fons Europeu Marítim i de la Pesca), hem creat un espai de participació perquè, junt amb els pescadors i l’Administració,  es puguin trobar solucions o alternatives viables per a minimitzar al màxim les possibles captures d’espècies protegides que puguin donar-se les nostres costes. Aquesta darrera setmana, amb una rellevant presència dels pescadors de les confraries de Roses i Llançà,  representants de la Secció de Control i Afers Marítims del Departament Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i del Servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, s’ha començat a posar fil a l’agulla per a trobar solució conjunta i l’establiment d’un protocol que sigui fàcil a seguir per part dels pescadors. Molt agraïts per la predisposició de cada part. Avancem i seguirem informant.